Un 75% dels pacients amb epilèpsia poden fer vida normal gràcies als nous tractaments

A les Balears hi ha al voltant de 5.000 persones epilèptiques, segons assegura el neuròleg Antonio Moreno coincidint amb el Dia dedicat a la malaltia

La prevalença de l'epilèpsia a les Illes oscil·la entre el 0,2 i el 0,5% per miler d'habitants.
Aina Solano
24/05/2018
3 min

PalmaAquest dijous, 24 de maig, es commemora el Dia de l'epilèpsia, una malaltia neurològica que es caracteritza per la presència de crisis recurrents que poden produir, entre altres manifestacions, pèrdua de coneixement i convulsions. Segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), l'epilèpsia és una de les malalties neurològiques cròniques més freqüents. Segons dades de l'entitat, a tot l'Estat la poden patir devers 400.000 persones, tot i que es preveu que al voltant de 600.000 la podrien patir al llarg de la seva vida. La malaltia afecta devers 6 milions de persones a tot Europa.

Prevalença a les Balears

Pel que fa a les Balears, la prevalença de l'epilèpsia oscil·la entre un 0,2 i un 0,5% i afecta uns 5.000 pacients entre un milió d'habitants, segons assegura el Dr. Antonio Moreno, neuròleg de l'Hospital Universitari de Son Espases, qui afegeix que fins a l'1% de la població "pot patir una convulsió per crisi epilèptica provocada per altres causes". De fet, “hi ha epilèpsies de causa coneguda i de desconeguda”, i s'ha comprovat que “algunes tenen base genètica”, com pot ser “l'epilèpsia mioclònica juvenil”, que pot afectar adolescents”, explica el Dr. Moreno.

Les xifres de la SEN situen la xifra de persones que pateixen epilèpsia a les Illes en 9.500, "perquè hi inclouen també els pacients que tenen crisis epilèptiques tot i ser generades per altres causes". Amb tot, segons el neuròleg, "el 70-75% dels pacients estan controlats pels nous tractaments". Abans "hi havia 4 o 5 fàrmacs distints per tractar-la i ara en tenim més de 20 de diferents”, assegura el Dr. Antonio Moreno, qui apunta que l'epilèpsia "és una descàrrega excessiva d'un grup de neurones del cervell, que es poden classificar per localització del focus del cervell, i les localitzades, al seu torn, es poden distingir de les epilèpsies generalitzades”.

Les causes de la malaltia "poden ser derivades d'infeccions, com meningitis o encefalitis; de traumatismes cranioencefàlics, o de malalties vasculars cerebrals, com l'ictus isquèmic o l'hemorràgia cerebral, com també per tumors cerebrals", assenyala el neuròleg.

Pel que fa als tipus de crisi epilèptica, "n'hi poden haver 20 o 30 de diferents". En alguns casos, "el pacient no convulsiona i queda quiet"; en altres, li provoca tremolor a una extremitat, per exemple", detalla el Dr. Moreno. A més, explica que "no només existeix la crisi generalitzada en la qual el pacient convulsiona, es pot arribar a copejar o salivar". En aquest punt, detalla que "si bé hi ha algunes epilèpsies que poden impactar molt sobre la qualitat de vida dels pacients", n'hi ha d'altres "que impacten molts menys (des de veure uns petits llums fins a notar un formigueig a un braç) i que són molt menys incapacitants en la persona afectada". No és el cas de l'epilèpsia refractària o la ultrarefràctaria, ja que "en aquesta darrera els pacients pateixen crisis i convulsions cada dia", detalla el doctor.

En els darrers 18 anys, el registre de la Unitat d'Epilèpsia de l'hospital Son Espases ha registrat 2.100 pacients diagnosticats, la majoria dels quals "poden fer vida normal". Entre els 5.000 afectats per la malaltia a tota la Comunitat, segons el neuròleg Antonio Moreno, "n'hi pot haver un miler amb epilèpsia refractària o farmacoresistent".

Reptes en el maneig de la patologia

Segons la Societat Espanyola de Neurologia, cada any es detecten devers 300 nous casos d'epilèpsia a les Illes. Per la SEN, els reptes als quals s'enfronta la comunitat científica i sanitària en el maneig d'aquesta patologia "són freqüents i variats". No obstant això, "es podrien resumir en tres aspectes fonamentals: diagnòstic, control de les crisis i tractament”, segons ha destacat el Dr. Francisco Javier López, coordinador del Grup d'Estudi d'Epilèpsia de la Societat Espanyola de Neurologia. I és que, amb freqüència, el diagnòstic d'epilèpsia no és senzill, per la qual cosa recomana a totes les persones que tinguin qualsevol sospita d'una primera crisi i tots els infants que hagin tingut una primera crisi no febril que "siguin avaluats tan aviat com sigui possible per un especialista en el maneig de les epilèpsies per assegurar un diagnòstic correcte i primerenc i per iniciar, si és necessari, el tractament que més s'ajusti a les seves necessitats". Això és "especialment important en infants, perquè el diagnòstic i el maneig de l'epilèpsia en els primers anys de vida poden ser molt complexos a causa dels greus efectes cognitius, de comportament i psicològics que es poden associar amb les crisis repetides". "El fracàs escolar, els trastorns d'aprenentatge i les alteracions de conducta són més freqüents en l'infant epilèptic que en la població general”, assegura el Dr. Francisco Javier López.

Cada any, segons la SEN, es detecten a Espanya "entre 12.400 i 22.000 nous casos d'epilèpsia, entre 4 mil i 6 mil dels quals seran casos d'epilèpsia farmacoresistent". Tot i que actualment "existeixen més de 25 medicaments per al control de les crisis epilèptiques, un 50% dels pacients podran controlar-les amb un sol medicament, un 25% necessitarà canviar a un segon o un tercer tractament o fins i tot combinar-ne de diferents i el 25% restant necessitarà fer estudis complementaris més especialitzats".

stats