Una desena d'entitats reclamen a l'Administració una millor gestió de la sanitat pública

Unides en una plataforma reivindiquen una millor gestió del sistema públic de salut, que eviti privatitzar els recursos i convertir el sector en un negoci

Aina Solano
i Aina Solano

PalmaUn total de nou associacions de diferents àmbits membres de la Plataforma Ciutadana per la Sanitat Pública han reivindicat aquest dijous, des de la seu de Metges del Món, les capacitats d'un sistema públic de salut ben gestionat i han manifestat la seva intenció de "donar a conèixer als ciutadans la realitat que hi ha darrere la privatització dels recursos públics". La plataforma defensa els serveis públics d'atenció a la salut, que són patrimoni dels ciutadans, i lamenten la pèrdua de qualitat i prestacions de la sanitat pública en favor de la progressiva privatització que es duu a terme. En aquest sentit, critiquen els moviments que s'han fet en els darrers anys cap a la privatització del sistema de salut amb la intenció d'establir un model de sanitat mixta amb serveis privats complementaris, els quals molts ciutadans no es poden permetre. En aquesta línia, la plataforma demana que s'aturi l'ampliació de concerts amb empreses privades i que es reverteixin les concessions existents i posa com a exemple els serveis d'hemodiàlisi i radioteràpia d'Eivissa i Menorca i els serveis de l'hospital Sant Joan de Déu.

Les entitats adherides a la plataforma són l'Associació de Dones de les Illes Balears per a la Salut ADIBS-Dona Sana; l'Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les Illes ADSP-IB; l'Associació de Lluita Antisida de les Illes Balears ALAS; l'Asociación por la Tasación de las Transacciones financieras y por la Acción Ciudadana de Mallorca; l'L'Associació Cap Endavant - Plataforma Garantitzem les Pensions; la Federació d'Associacions de Veïns de Palma (FAVP); el Fòrum Social de Mallorca FSC; La Defensa (Asociación La Defensa de Consumidores y Usuarios de Baleares) i Metges del Món Illes Balears. Així mateix, donen suport a la plataforma altres organitzacions com el Col·legi Oficial d'Infermeria de Balears (COIBA). La presidenta d'aquesta organització col·legial, Rosa Maria Hernández, ha assenyalat que "la campanya no va en contra de la sanitat privada", sinó "de la privatització dels serveis públics de salut, que no s'ha de confondre". Hernández ha apuntat que dónen suport a la plataforma perquè entre tots volen aconseguir "la defensa dels serveis públics d'atenció a la salut, d'uns serveis que són patrimoni de la ciutadania, dels ciutadans espanyols". Això és fonamentalment el que s'ha de defensar, incideix la presidenta del COIBA, perquè "actualment estam sotmesos a uns interesos molt forts de la indústria, que converteixen la salut en un negoci". Tant l'OMS, com les Nacions Unides, com en el meu cas el Consell Internacional d'Infermeres aporten continuament evidències de ser a favor de l'accès a un servei públic de salut. Són a favor de la universalitat perquè això és garantia que l'atenció a la salut no depèn de les possibilitats econòmiques de la persona sino de les seves necessitats d'atenció a la salut". "És necessari aplicar salut a totes les polítiques i aquesta visió global la pot tenir un sistema públic d'atenció a la salut, però no la té un sistema privatitzat. Per altra banda segons la presidenta del Col·legi d'Infermeria de Balears, "també està demostrat que comprar a l'empresa privada serveis públics de salut no és més barat en contra del que s'acostuma a entendre perquè necessariament ha d'haver un sobrecost que és el que va destinat als beneficis de l'accionista". Hernández ha instat a una "millor rendibilització dels recursos del sistema públic de salut". I ha posat un exemple citant "la diferència que hi ha a l'Hospital Son Espases entre la utilització dels serveis de l'àrea ambulatòria el dematí i per la tarda, quan allò és totalment un desert. Si es rendibilitza aquesta infraestructura són millores per a tots que reverteixen en els ciutadans i contribueixen a minvar les llistes d'espera".

Cargando
No hay anuncios

Demanen la derogació del copagament

L'Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les llles Balears, ADSP-IB, reclama que els medicaments siguin "una de les parts imprescindibles del dret a la salut". Per això, ha destacat la presidenta de l'entitat, Maribel Coma, "demanam a les administracions estatal i autonòmica que garanteixin la no ingerència dels interessos econòmics de la indústria" i que "potenciïn la investigació, la docència i el coneixement sobre medicaments amb recursos públics", i, així mateix, que "s'evitin els preus abusius mitjançant una negociació justa i transparent que no depengui de les patents". L'associació demana també "la derogació del copagament", que titlla de "mesura injusta per a la població més vulnerable". Coma ha assegurat que "no tenim res en contra de l'atenció privada, que és lliure", però "no volem la privatització dels recursos públics, que a vegades són sanitaris" i a vegades són "de logística, com poden ser zeladors o personal de manteniment", que estan inmersos en aquests contractes privats dins la sanitat pública i estan en precarietat absoluta, de la mateixa manera que succeïx a hostaleria".

Cargando
No hay anuncios

Més prestacions per als més vulnerables

L'Associació Cap Endavant - Plataforma Garantitzem les Pensions reclama un augment de les prestacions destinades a les persones dependents o majors, "que reben rendes inferiors" i "són més vulnerables i més propenses a tenir malalties". El seu representant, Martí Cifre, considera que "des de la sanitat pública es podrien alliberar milions d'euros que podrien destinar-se a I+D i es podrien millorar les prestacions per a aquests col·lectius". Cifre ha titllat la Llei de la dependència de "fracàs" i "presa de pèl" perquè va contra la realitat de les persones dependents. "Per aconseguir el primer grau de dependència es triga dos anys a causa de la burocràcia", ha lamentat. "Quan una persona rep aquest grau ja pot demanar el següent", ha assegurat, perquè "pateix d'una malaltia degenerativa". "Haurà d'esperar dos o tres anys per rebre el segon grau", i "quan hagi de demanar el tercer ja serà mort". Per això, la plataforma defensa el servei públic, "que és el sistema que té més futur".