Publiquen el mapa genètic més complet dels tumors

BarcelonaInvestigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia i la universitat neerlandesa d’Utrecht han publicat aquest dimecres el mapa més extens i complet que s’ha elaborat fins ara de les característiques genètiques dels tumors. El mapa es basa en l’anàlisi genòmica de 71 tipus diferents de tumors a partir de 7.108 mostres de tumors primaris i d'altres que han fet metàstasi. El treball revela que les diferències entre uns i altres tipus de tumor depenen de cada classe de càncer i que hi ha característiques genètiques que explicarien la capacitat d’eludir el sistema immunitari de cada un. L’estudi, coordinat per Francisco Martínez des de Catalunya i Edwin Cuppen des dels Països Baixos, s’ha fet públic amb dos articles publicats a les revistes Nature i Nature Genetics.

El mapa ofereix la possibilitat de determinar diferències entre els gens dels tumors que expliquin per què alguns són resistents a determinats fàrmacs alhora que pot ser una eina per entendre com poden arribar a mutar genèticament els tumors fins a arrelar en punts llunyans del cos humà quan es produeix la metàstasi. L'extensa radiografia també pot ajudar a guanyar eficàcia amb els tractaments d’immunoteràpia.

D’entre els primers resultats, explica Martínez, destaca l’escassa diferència genòmica que s’observa entre un tumor primari i un de metastàtic en un nombre important de formes de càncer. En canvi, en altres formes hi ha diferències importants. Per exemple, en càncer de mama i de pròstata les diferències detectades són notables, mentre que si parlem de pàncrees són mínimes. L’explicació d’aquest fenomen és ara com ara difusa, admet. Podria ser deguda a la tipologia del càncer, que seria el més lògic, o també al moment concret en què es va obtenir la mostra. Un tumor de pàncrees evoluciona ràpidament, cosa que podria explicar les diferències mínimes entre el primari i el metastàtic. En canvi, un de mama pot tenir una evolució llarga, un aspecte que afavoriria l’aparició de noves mutacions a les cèl·lules tumorals i, com a conseqüència, un genoma més diferenciat.

A falta d’una resposta més concreta, la similitud o l’absència de diferències clares en els genomes indueix una segona pregunta: fins a quin punt les teràpies administrades en cada cas tenen un efecte major o menor i, en aquesta mateixa línia, quins són els tumors amb més capacitat d’escapar-se dels efectes de la immunitat natural. “Un de cada quatre tumors esquiva l’acció del sistema immunitari”, recorda Martínez. I això s’observa en l’anàlisi del genoma complet del tumor. En els estudis publicats també es detecten alteracions genòmiques exclusivament associades al procés de metàstasi i alteracions “enriquides” que podrien estar relacionades amb l’adquisició de resistència al tractament d’algunes formes de càncer.

Els que més muten, els més resistents

Amb tot, els estudis sí que revelen que el tipus i la freqüència d'alteracions genètiques d'escapament de la immunitat estan directament relacionats amb la quantitat de mutacions que presenta el tumor. Així, si hi ha poques mutacions, pràcticament no s'observen alteracions genètiques d'escapament, mentre que si n’hi ha moltes s'observen alteracions que eviten el reconeixement per part del sistema immunitari.

Tots dos estudis obren la porta a conclusions que podrien ser rellevants des d’un punt de vista clínic. D’una banda, poden ajudar a entendre o fins i tot aclarir per què algunes immunoteràpies són pràcticament ineficaces mentre que d’altres aconsegueixen fer visibles els tumors a l’efecte dels fàrmacs. D’altra banda, poden ajudar a posar de manifest quins canvis genètics es produeixen en el “diàleg” entre cèl·lules tumorals i el microentorn cel·lular del teixit o òrgan on queden fixades i que se sap que afavoreix l’aparició d’un tumor metastàtic, tot i que no el com ni el perquè.