Una vacuna es mostra prometedora contra el càncer de pàncrees més agressiu

BarcelonaInvestigadors del Memorial Sloan Kettering Cancer Center, un dels instituts de recerca oncològica més potents del món, han dissenyat una vacuna d'ARN missatger que estimula significativament el sistema immunitari per evitar la recaiguda en pacients que tenen una de les formes amb pitjor pronòstic del càncer de pàncrees (l'adenocarcinoma ductal pancreàtic). En un assaig clínic de fase I amb 16 pacients, l'equip de l'oncòleg Vinod Balachandran ha provat una vacuna personalitzada batejada com a cevumeran autogen en combinació amb immunoteràpia i quimioteràpia i que, segons les dades preliminars, ha permès ajornar la recaiguda de la meitat dels participants.

Els resultats s'han publicat aquest dimecres a la revista Nature després de divuit mesos de seguiment dels pacients. Malgrat que la mostra és petita, els autors afirmen que els resultats inicials justifiquen la posada en marxa d'estudis més grans amb aquesta mena de vacunes. La supervivència a l'adenocarcinoma ductal pancreàtic és molt limitada (al voltant del 10% a cinc anys vista) i no ha millorat gaire en les últimes sis dècades. Tot i que teòricament la cirurgia ajuda contra les recidives, el 90% acaben patint la recaiguda al cap de set o vuit mesos. En el cas dels que reben la combinació de cirurgia amb quimioteràpia, el 80% hi recauen al voltant dels catorze mesos. I, de moment, ni la radiació ni les teràpies dirigides són prou eficaces.

La causa d'aquesta insensibilitat en la resposta immunitària cal buscar-la en els neoantígens: és a dir, unes proteïnes mutades exclusivament a la superfície de les cèl·lules tumorals. Les defenses que han d'atacar-los no reconeixen el càncer com a tal i aquest prolifera esquivant la resposta immunitària. El desenvolupament d'un tipus d'immunoteràpia que utilitza fàrmacs coneguts com a inhibidors del punt de control immune ha revolucionat el tractament del càncer. Amb tot, els càncers de pàncrees generalment no responen a aquestes teràpies. Es pensa que això es deu, en part, al fet que aquests tumors expressen nivells més baixos de neoantígens que altres i, per tant, són menys propensos a activar una resposta immune forta de les cèl·lules T antitumorals.

Balachandran i el seu equip van plantejar-se desafiar aquesta idea i fer servir aquestes proteïnes amb potencial per estimular les cèl·lules T específiques de neoantígens per dissenyar i fabricar vacunes personalitzades que estimulin els limfòcits. "A partir de l'observació que els supervivents a llarg termini de l'adenocarcinoma ductal pancreàtic munten respostes espontànies de cèl·lules T contra neoantígens específics del tumor vam provar si les vacunes individualitzades adjuvants poden estimular les cèl·lules T específiques del neoantigen i proporcionar un benefici clínic", plantegen en l'estudi.

La meitat no van respondre

Els investigadors basen l'estudi en treballs anteriors que mostren que les persones que són supervivents de càncer de pàncrees tenen neoantígens d'alta qualitat que poden estimular les cèl·lules T antitumorals. Per comprovar-ho, van reclutar 34 pacients entre desembre del 2019 i l'agost del 2021 als quals se'ls va extirpar quirúrgicament el tumor, tot i que finalment en van tractar menys d'una vintena. En concret, 16 pacients van rebre la vacuna. Quatre setmanes després van rebre quimioteràpia específica per a càncer de pàncrees (mFolfirinox) i immunoteràpia.

"L'autogen cevumeran va ser tolerable i va induir cèl·lules T específiques de neoantigen d'alta magnitud en vuit dels setze pacients", resumeixen els investigadors. De fet, van poder fer un seguiment de les cèl·lules T que es van estimular per la vacuna i van comprovar que fins a un 10% s'expandien. 

Després d'un seguiment de divuit mesos, vuit dels setze pacients que van rebre la vacuna i van tenir una resposta augmentada no hi va haver evidència de recurrència del càncer. En canvi, els altres vuit pacients que no van desenvolupar cap resposta augmentada van patir una recidiva tretze mesos després de l'avaluació inicial. Tres d'ells no van poder rebre les nou dosis de vacuna per la progressió del càncer o la mort.

Una de les incògnites més importants, i per a la qual caldran més estudis, és saber per què l'altra meitat dels participants no van respondre a la vacunació, malgrat tenir similituds en les característiques clíniques amb els que sí que van veure augmentar la resposta immunitària.