10 de les espècies invasores més nocives per a la biodiversitat
La seva presència desequilibra la flora i la fauna de les Illes Balears: competeixen pels recursos, transmeten malalties, depreden animals locals i transformen ecosistemes
PalmaL’arribada d’espècies invasores és un dels principals problemes que amenacen la biodiversitat local de qualsevol lloc del món. Aquest fet afecta especialment els sistemes insulars com ho són les Balears, on hi ha un elevat nombre d’espècies que han evolucionat amb pocs competidors i gairebé sense depredadors, per la qual cosa són més vulnerables. Així ho assegura Samuel Pinya, que dirigeix el Grup de Recerca d’Ecologia Interdisciplinària de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
Segons l’expert, es considera espècie invasora la que arriba a un territori nou, on s’estableix i es reprodueix, de manera que genera un desequilibri entre la flora i la fauna endèmiques. D’aquesta manera, els nouvinguts competeixen amb les espècies locals pels recursos naturals, poden transmetre malalties i, fins i tot, depredar altres animals i plantes illencs. A més, són capaços de transformar ecosistemes sencers, com és el cas de la carpa reial a l’Albufera d’Alcúdia, on es menja les plantes aquàtiques. Enguany, la Conselleria de Medi Ambient ha arribat a capturar 1,5 tones d’aquests peixos durant un mes, fet que demostra la superpoblació existent.
En opinió del biòleg, cal elaborar i aprovar un catàleg d’espècies exòtiques invasores d’àmbit autonòmic que “tingui en compte les singularitats insulars d’aquestes espècies”. Però també considera imprescindible elaborar i consensuar entre tècnics, científics i polítics una estratègia autonòmica de bioseguretat que previngui de l’arribada de noves espècies invasores a les Illes a través dels ports i aeroports. “Qualsevol mecanisme de regulació entra en fricció amb les normatives de lliure comerç”, apunta Pinya, i lamenta que es prioritzi l’aspecte econòmic sobre l’ecològic. D’altra banda, dotar de més recursos el personal de control de fauna i flora exòtiques invasores i generar una major consciència social envers el seu impacte també són factors determinants.
La importància de la llei
Una espècie pot ser invasora però no estar inclosa dins cap catàleg o registre. Això suposa que animals com el cranc americà, que es menja altres crustacis, mol·luscs i plantes aquàtiques locals, sigui ecològicament invasor però legalment no estigui catalogat com a tal, de manera que l’Administració no pot actuar per controlar-lo. D’acord amb Samuel Piña, existeix un profit econòmic cada vegada major envers aquesta espècie, que en pocs anys ha colonitzat les Balears. Però, tal com diu, “si l’espècie, tot i ser invasora, dona doblers, interessa que continuï existint”. De fet, recentment Piña ha aconseguit una beca per fer un estudi que tractarà d’aportar informació sobre la població d’aquesta espècie invasora.
D’altra banda, l’expert recorda que dins l’Administració existeix el concepte de plaga:quan una espècie provoca danys humans i econòmics, com passa amb la Xylella a Mallorca. Altres espècies invasores, com ara la tortuga de Florida, lleven espai per prendre el sol a les autòctones, mentre que l’os rentador pot transmetre malalties com la ràbia i un paràsit que causa meningitis en els humans. La vespa asiàtica mata insectes pol·linitzadors que són vitals per als ecosistemes. A continuació us oferim un llistat d’algunes de les espècies invasores més nocives de les Balears.
L’os rentador
‘Procyon lotor’
Mamífer carnívor procedent del centre i el nord d’Amèrica però que es va introduir a tot el continent europeu i el Japó. La primera detecció a les Illes Balears va ser a Mallorca l’any 2006 a Lloret de Vistalegre. Actualment s’ha estès pel sud i la zona central de la serra de Tramuntana. L’impacte que té radica en la seva plasticitat tròfica, fet que li permet menjar qualsevol presa, fruit, resta animal i vegetal. A més, és un potencial transmissor de la ràbia i del paràsit Baylisascaris procyonis, que pot causar una afecció neurològica mortal en humans i cans. L’os rentador està declarat legalment com a espècie invasora.
Cranc blau americà
‘Callinectes sapidus’
Citat per primera vegada a les Illes l’any 2007, va ser introduït a la Mediterrània oriental durant els anys trenta, i de llavors ençà que ha colonitzat tota la conca mediterrània, de manera que constitueix una de les espècies invasores més perjudicials d’aquesta mar. El principal impacte nociu d’aquest cranc és que menja altres crustacis, mol·luscs, plantes aquàtiques i qualsevol organisme que visqui en els diversos ecosistemes marins que hi ha al fons de la mar. Actualment l’espècie no està declarada legalment com a invasora i cal dir que un dels motius és perquè la seva captura es valora amb finalitats comercials.
Carpa reial
‘Cyprinus carpio’
Peix asiàtic difós per Europa des de l’època romana, malgrat que actualment és present a tots els continents. Des de mitjan any 2000 es té constància de la seva presència a l’Albufera d’Alcúdia, on remou els sediments i elimina la vegetació subaquàtica, que és l’aliment de molts d’ocells, la qual cosa altera la qualitat de l’aigua i la seva visibilitat. Es tracta d’una espècie introduïda intencionadament per a pesca esportiva o que s’ha escapat de piscifactories. Enguany, la Conselleria de Medi Ambient ha arribat a capturar 1,5 tones de carpes en només un mes, fet que demostra la seva superpoblació.
El fong assassí
‘Batrachochytrium dendrobatidis’
Fong quitridi, o sigui, que depèn d’altres organismes morts per obtenir nutrients com ara fulles mortes, cadàvers i excrements. Aquesta espècie fou introduïda a les Illes Balears de manera accidental fruit de la cria en captivitat de ferrerets, els petits calàpets endèmics de la serra de Tramuntana. La seva presència es va detectar l’any 2006 i és causant de l’extinció d’espècies i de la rarefacció de poblacions d’amfibis a escala mundial. Després de 10 anys de feina del Govern, del Museo Nacional de Ciencias Naturales i del Consejo Superior de Investigaciones Científicas s’ha erradicat. Està declarat legalment invasor.
Serp blanca
‘Zamenis scalaris’
De la mateixa manera que la serp de ferradura, va ser introduïda accidentalment mitjançant la compra d’oliveres procedents de la Península, però no se’n va documentar la presència a les Balears fins a l’any 2006. Si bé ja existia una població introduïda a Menorca que actualment està catalogada i protegida, ara mateix es troba a totes les Illes i presenta tres estatus legals diferents. A Eivissa i Formentera està catalogada com a espècie invasora, mentre que a Menorca està protegida. A Mallorca es considera que està fora de la seva distribució natural. El seu impacte és semblant al de la serp de ferradura.
Formiga argentina
‘Linepithema humile’
Nativa de l’Argentina, el Paraguai, l’Uruguai i el sud del Brasil, s’ha expandit per molts altres indrets del món per l’acció humana. A Mallorca va ser citada per primera vegada l’any 1953 al municipi de Sóller i probablement s’hi introduí a través del comerç de mercaderies que hi havia al port de la Vall. La seva arribada ha causat la substitució progressiva d’altres espècies de formigues insulars, algunes de les quals endèmiques. Actualment no se’n fa cap control, malgrat que és una espècie declarada legalment com a invasora. De fet, forma part de la llista de les 100 espècies invasores més dolentes d’Europa.
Vespa asiàtica
’Vespa velutina’
Citada per primera vegada l’any 2015 a la serra de Tramuntana, aquesta espècie s’ha estès per bona part de la península Ibèrica i el continent europeu. L’impacte de la vespa asiàtica radica en la captura d’abelles mel·líferes obreres i altres insectes pol·linitzadors. És un dels pocs casos en què la captura d’una espècie invasora ha mostrat resultats d’èxit gràcies, especialment, a la celeritat d’actuacions de control per part de la Conselleria de Medi Ambient. És per aquesta raó que la seva erradicació és possible. Actualment es tracta d’una espècie declarada legalment com a invasora.
Serp de ferradura
‘Hemorrhois hippocrepis’
Citada per primera vegada l’any 2003 a les Illes Balears, fou introduïda accidentalment mitjançant la comanda d’oliveres i arbres ornamentals des de la península Ibèrica. Actualment en trobam grans poblacions a Eivissa i a Mallorca. El seu impacte recau, principalment, en la depredació de la sargantana pitiüsa Podarcis pytiusensis i una gran diversitat d’animals com ara conills, dragons, petits rosegadors i ocells. No són verinoses ni perilloses per a les persones, però poden arribar a amidar un metre i mig de llargària. Mentre que a Eivissa és considerada legalment com a espècie invasora, a Mallorca, no.
Bàlsam
‘Carpobrotus edulis’
Conegut popularment com a ungla de gat o ungla de moix, és una espècie d’origen sud-africà molt emprada en jardineria privada i pública durant molts d’anys. El seu impacte recau, sobretot, en els sistemes dunars, perquè entra en competència per l’espai i les interaccions que hi ha entre els animals i les plantes amb les espècies locals. Actualment ja no és usada en jardineria pública, però existeixen multitud de jardins privats que en tenen. Es tracta d’una espècie declarada legalment com a invasora i forma part de la llista de les 100 espècies invasores més dolentes d’Europa.
Arbre de Cel
‘Aillanthus altissima’
Espècie d’arbre originari de la Xina. Habitualment es troba en voreres de torrents, de cursos d’aigua i voreres de carreteres on es guarda millor la humitat. Eivissa n’està especialment afectada, tot i que és present per totes les Illes Balears. El seu impacte implica un canvi en l’estructura i composició de les comunitats vegetals lligades als cursos d’aigua. A més, és una planta tòxica i està declarada legalment com a invasora. De fet, des del 2012 cultivar-la i comercialitzar-la està prohibit a Espanya, mentre que a Europa es considera com una de les 100 espècies invasores més dolentes.