Els 10 euros del berenar, en un xut d'heroïna

PalmaGastar en un xut d’heroïna els deu euros que et donen els pares per al berenar pot ser un dels símptomes d’haver tocat fons, ja de ben jove. Aquesta imatge és la màxima expressió d’una tendència que va a l’alça. El consum d’heroïna s’ha estès, discretament, en els joves i adolescents en els dos darrers anys, segons els principals centres d’atenció a Mallorca –Projecte Jove, de Projecte Home, i la Unitat de Conductes Addictives Jove, de l’IB-Salut. La directora de Projecte Jove i psicòloga, Cati Limongi, assegura que els ha sorprès, sobretot en el darrer any, “la quantitat de joves que han arribat per problemes amb l’heroïna”. Si bé les dades són només una referència, el 2021 en varen rebre tres, mentre que el 2022 aquesta xifra es va enfilar a 10. “No és una allau, però hem detectat un increment”, declara per la seva banda el coordinador de la UCA Jove i psiquiatre, Antonio Zamora, que assegura que solen tenir, de mitjana, entre dos i tres casos en actiu.

Injectada i fumada, des dels 17 fins als 23 anys, i tant en al·lotes com en al·lots: els joves “tenen més accessibilitat a l’heroïna”, adverteix Limongi. “Per a ells, és igual de fàcil pillar xocolata que pillar tranquis [Trankimazin] o heroïna. Te’n vas a la Porta de Sant Antoni, a Corea o a Son Banya, demanes el que vulguis i t’ho donen”. La directora de Projecte Jove respon amb aquest cop de realitat quan li demanen com és possible que menors i adolescents tinguin accés a l’heroïna. En aquest sentit, el preu de la droga tampoc és un problema, perquè és de les més barates. “De vegades, els demanam d’on treuen els doblers i ens contesten ‘no ho sé, ma mare em va donar cinc euros per berenar i, en lloc d’això, em vaig comprar un cabdell de cànnabis’. Idò amb l’heroïna, el mateix: potser amb 10 o 15 euros ja en tenen. La coca, en canvi, va més cara”, explica.

Ara bé, abans d’adquirir-la sempre hi ha un primer contacte, normalment a través de l’entorn social més proper. “Són joves que es mouen en ambients de consum: a la plaça, al barri o al poble. Comencen amb porros fins que un col·lega els diu que té heroïna. Com que manquen de qualsevol mena de respecte cap a aquesta substància i tenen una curiositat pròpia de ser un adolescent, l’acaben provant. Normalment, la primera vegada els n’ofereix un amic o la parella”, lamenta la responsable de Projecte Jove. De fet, gairebé tots els usuaris desemboquen en l’heroïna després de transitar per moltes altres substàncies o, també, per contrarestar-ne els efectes, com passa amb la cocaïna o l’speed. Sigui com sigui, l’objectiu principal sol ser sempre el mateix: l’evasió. “Aquesta generació comença a fumar porros des d’un consum evitatiu, no per anar de festa, sinó per evadir-se del que els passa, del bullying, dels abusos o de la situació familiar. Així, recorren a l’heroïna, els trankimazins o les benzodiazepines”, comenta l’experta.

Tipus de consum

Per això, molts dels casos que els arriben no tenen per què tenir l’heroïna com a substància de consum principal, fet que complica obtenir estadístiques fiables. En realitat, la majoria tenen el cànnabis en primer lloc, però potser el problema més greu no és amb aquesta droga. A més, Projecte Jove comptabilitza els casos atesos segons substància principal de consum només des del 2021. De tota manera, els professionals que hi fan feina comparteixen la percepció que l’heroïna comença a guanyar presència entre les generacions més joves. Quant als deu casos que ara mateix tenen en actiu, Limongi calcula que prop d’un 55% són al·lots i un 45%, al·lotes; d’edats compreses entre els 17 i els 23 anys. Per tipus de consum, estima que gairebé un 30% és injectada i al voltant d’un 70%, fumada, tot i que no és difícil passar de l’un a l’altra, perquè el cos genera tolerància. “Quan comences a consumir-la fumada, aviat necessites més substància per aconseguir el mateix efecte. I en el moment que ja no basta la quantitat, és quan se la comencen a injectar”, apunta la psicòloga.

En tots aquests casos, però, la resposta sol ser la mateixa: “Jo control”, diu Limongi, de manera que quan arriben a demanar ajuda ho fan de la mà de les famílies perquè el consum ja té conseqüències. “Comencen a robar per aconseguir la droga, el consum interfereix en la seva vida –no anar a la feina o a l’escola– o apareix violència intrafamiliar. El comportament canvia i la relació familiar, també, perquè han tocat fons”, afirma. Això pot passar igualment quan la droga té efectes que els espanten, com ara injectar-se l’heroïna amb xeringa, perquè el xoc els impacta, o quan pateixen la síndrome d’abstinència –el mono–, que té efectes físics com sudoració, tremolors o ansietat.

De tota manera, per accedir a qualsevol dels tractaments de Projecte Jove –tant l’ambulatori com el residencial, tots gratuïts–, exigeixen que l’usuari arribi a l’abstinència, després d’una primera diagnosi. Fins que ho aconsegueixen, els fan un seguiment i, si és necessari, els deriven a la Unitat de Conductes Addictives (UCA) Jove –on els poden donar metadona o medicació– o al propi servei de desintoxicació, Andana. Això sense perdre de vista un dels seus mantres: “La recaiguda és part del procés”. Quan el pacient torna a consumir, s’aborden les raons que l’han duit a fer-ho i, si cal, retrocedeixen les passes que faci falta.

Si bé el 50% del procés que fan a Projecte Jove implica la família –amb sessions conjuntes i individuals–, aquesta no sempre és el detonant de l’addicció, segons Limongi. “Hi ha famílies molt protectores i normals, que es demanen com els pot haver passat això. I després també n’hi ha de desestructurades, que no han posat límit, amb consum o violència a casa. Però l’heroïna no sempre està associada a això ni a persones danyadíssimes”, assenyala la professional, que incideix en la varietat dels perfils de joves que tracta. Entre ells, hi ha tant universitaris com adolescents d’entorns vulnerables. Encara que tots reben un tractament individualitzat, allà conviuen, per una banda, al·lots que no prenen cap medicació ni tenen problemes de salut mental, que resideixen tant a centres com a casa amb els pares; i, per l’altra, menors que han patit abusos, que prenen diversos antipsicòtics i pateixen intents de suïcidi i autolesions. Aquests darrers són els casos de patologia dual, és a dir, que combinen una addicció amb un problema de salut mental, circumstàncies que es retroalimenten i compliquen l’abordatge.

Bretxa generacional 

Una de les claus en què també coincideixen Limongi i el coordinador de la UCA Jove, Antonio Zamora, és la bretxa generacional entorn d’aquesta substància. Mentre que els nascuts els anys 70 varen viure, o veure, en primera persona les conseqüències de l’epidèmia de l’heroïna, els fills d’aquesta generació –la majoria, mil·lenials– encara l’han tinguda present com un fantasma llunyà. En canvi, les noves generacions –principalment, la Z– han crescut gairebé sense cap ímput negatiu d’aquesta droga, que ha descendit a mínims de rècord, però mai ha arribat a desaparèixer. “És cert que hi ha un increment. Tenim la sensació que el fet que sigui una altra generació, i hagi passat temps d’ençà de l’onada dels 80, ha fet que els joves perdin la por i el respecte a l’heroïna”, alerta Zamora. 

Ara com ara, els especialistes de la UCA Jove observen “molt de prop” aquest fenomen per evitar que “esdevingui quelcom més gran”. Segons les darreres dades disponibles del PADIB (Pla d’Addiccions i Drogodependències de les Illes Balears), un 1,87% dels joves de 18 a 25 anys que varen iniciar tractament al Servei de Salut per drogodependència ho varen fer per addicció a l’heroïna. El 2020 aquesta dada va ser del 2,78%. Pel que fa al segment de 26 a 30 anys, els que hi varen accedir per heroïna el 2021 varen ser un 5,15% i el 2020, un 5,73%. Cal tenir en compte que en aquests recursos també atenen persones amb causes judicials obertes que han de computar el tractament com a part d’una pena privativa de llibertat. 

Tanmateix, el psiquiatre recorda que a aquest servei “només hi arriba un percentatge de la gent que ho pateix, de manera que el volum de persones que la consumeix ha de ser més alt perquè ja estiguin arribant a les consultes”. Un cop entren en contacte amb la UCA, comencen un tractament que pot durar de mig any a dos. En el cas de Projecte Jove, també consideren que la mitjana dels processos ha de ser d’un any, aproximadament. La qüestió és que avançar-lo el màxim possible és clau. “Quan s’atén de manera precoç, l’èxit és major que amb un pacient major. En el cas dels joves, la norma és que els agafes a temps quasi sempre, perquè l’addicció no s’ha establert”, argumenta l’especialista. Així, la “immensa majoria aconsegueixen mantenir-se abstinents i en molt pocs casos continua el consum”.

Amb tot, Albert Moratinos, el coordinador de les UCA d’Adults que gestiona l’Institut Mallorquí d’Afers Socials, que són les de la Part Forana, insisteix que –en el conjunt de la població– “el tractament per heroïna s’ha estabilitzat a la baixa en els darrers anys, principalment perquè el gruix dels consumidors –de 40 a 60 anys–es van fent grans”.