10 mirades al 2023

1.

La primera dimònia de Sant Antoni. L'any començava amb la participació, per primera vegada, d’una dona en el ball dels dimonis de les festes de Sant Antoni a Manacor. L’elegida va ser Magdalena Pérez, una santantoniera de vena, manacorina i professora de Tecnologia en un institut públic de Sabadell. Ella, feliç i aclaparada, insistia en una idea: “Allò més important no era que fos jo la que ballava, sinó que ho feia una dona”. Les tradicions s’actualitzaven i, per fi, caminaven cap a la igualtat.

2.

El gir del cas Cursach. El magnat de l'oci nocturn, Bartolomé Cursach, va protagonitzar el cas més gran de corrupció de Mallorca, saldat amb la seva absolució i un gir dels esdeveniments inesperat: la condemna a nou anys de presó per al jutge Manuel Penalva i el fiscal Miguel Ángel Subirán per obstrucció a la justícia, coaccions i omissió del deure de perseguir delictes durant la instrucció. Es va concloure que la investigació, estesa durant una dècada, sobre una trama de connivència entre la Policia Local de Palma i l'empresari havia estat construïda sense proves.

3.

La passa enrere de la Llei d’habitatge. L'aprovació de la Llei d'habitatge per l’executiu espanyol donava al Govern del Pacte un instrument per limitar el preu del lloguer, així com per prendre altres mesures d'intervenció amb l'objectiu de garantir l'accés a l'habitatge. Armengol es va comprometre que les Balears fossin la primera comunitat de l’Estat a “desplegar la llei i declarar zones tensades el màxim nombre possible”. Amb el canvi polític, el PP ha fet una passa enrere amb un decret llei de mesures urgents que preveu la divisió de pisos, l'increment de plantes d'edificis i la conversió de locals comercials en habitatges.

4.

Meteorologia extrema. El 2023 ha estat un any de fenòmens meteorològics extrems a les Balears. La serra de Tramuntana va registrar la nevada més abundant des de 1985 per la borrasca Juliette, que també va deixar vents huracanats, ones de més de deu metres i moltes precipitacions. Va nevar fins i tot a Eivissa. La primavera es va saldar amb rècords de temperatura, que van continuar durant l'estiu fins al punt que el juliol va ser el mes més càlid registrat a les Illes. Tots aquests efectes del canvi climàtic s'han reflectit també en la temperatura de la mar: la Mediterrània mai no havia marcat uns preocupants 28 graus.

5.

Canvi polític: ona conservadora. Les enquestes mostraven un resultat ajustat entre els blocs d'esquerra i dreta a les Balears abans de les eleccions autonòmiques de maig. Però no van encertar i el PP de Prohens es va imposar amb 25 escons, nou més que el 2019. El PSIB d’Armengol, presidenta des del 2015, va deixar de ser la formació més votada en benefici dels populars, que podien governar amb el suport de Vox. Els comicis van confirmar també la desaparició del Parlament tant de Ciutadans com d’El Pi. 

6.

La fi de la mascareta. El govern espanyol va decretar al juliol la fi de la pandèmia i amb això va acabar també l'obligació de dur mascareta a les farmàcies, els hospitals, els centres de salut, els geriàtrics i les residències. La crisi sanitària va acabar tres anys després que es declaràs l'estat d'emergència el març de 2020, un any ple de situacions inèdites i incerteses.

7.

Armengol, presidenta del Congrés. L'expresidenta de les Balears va ser elegida nova presidenta del Congrés dels Diputats en la primera ronda de votacions, que es va fer a l’agost. La seva candidatura es va imposar gràcies al suport de la majoria progressista i plurinacional. Francina Armengol s'estrenava com a diputada de la Cambra Baixa convertida directament en la tercera autoritat de l'Estat, per darrere del rei i del president del govern espanyol, i després d'haver ostentat la presidència de les Illes Balears durant dues legislatures consecutives.

8.

Dues mallorquines, campiones del món. Les mallorquines Mariona Caldentey i Cata Coll es es van proclamar campiones del món de futbol amb la selecció espanyola. Palma les va rebre com a estrelles en un homenatge que es va fer a la Llotja. Tan rellevant com la gesta esportiva va ser el suport que ambdues varen oferir a la seva companya Jenni Hermoso pel petó sense consentiment del president de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, durant el lliurament del trofeu. La denúncia de totes les jugadores va posar fi als abusos i a la carrera de Rubiales, però, sobretot, va constatar un canvi social pel rebuig que va suscitar el seu comportament en tots els àmbits. Per primera vegada, el feminisme era transversal i de consens.

9.

9La llengua no es toca. Des del moment en què el Govern va anunciar el pla d'implantació de l'elecció de llengua a l'ensenyament pactat amb Vox, un centenar de centres educatius d'arreu de les Illes Balears es varen sumar a la campanya 'La llengua no es toca', amb la qual defensen que el català ha de continuar sent la llengua vehicular dels centres educatius.

10.

Menorca Talaiòtica. Després d'anys de feina i suport institucional, Menorca Talaiòtica va ser inscrita el setembre a la Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco pel seu valor universal excepcional. L'alta densitat de jaciments prehistòrics –més de 1.500–, el seu inusual nivell de conservació i les construccions singulars de Menorca varen ser considerats per l’organisme una mostra excepcional d'arquitectura ciclòpia i de la seva evolució al llarg de 15 segles. Sens dubte, una fita històrica per a la cultura i el patrimoni de les Illes.