10 mirades al 2024

1.

El transport públic gratuït i la mobilitat privada. A només uns dies de començar el 2024, els ciutadans de les Illes –i del conjunt de l’Estat– donaven per fet que haurien de tornar a pagar per agafar el transport públic. En un darrer anunci abans d’acabar l’any, Pedro Sánchez va posar entre l’espasa i la paret les comunitats –i, aquí, el Govern i l’Ajuntament de Palma– perquè tornassin a aplicar la gratuïtat, oferint una transferència de doblers igual a la del 2023. Així que, tot i unes primeres vacil·lacions, finalment el TIB i l’EMT continuaran sent gratuïts. Ara bé, mentre que l’Estat intenta dissuadir de l’ús del transport privat, a Mallorca el Consell de Mallorca rema en sentit contrari. A l’espera que es resolgui el seu futur, el govern insular de Llorenç Galmés continuarà lluitant per llevar el carril Bus-VAO de l’autopista de Llevant, encara que la DGT consideri positiu que es mantingui.

2.

Zona de Baixes Emissions, ara sí. Palma –a diferència de Màlaga o Barcelona– és una de les ciutats que han demanat ajornar fins al 2024 l’obligació europea de tenir una Zona de Baixes Emissions, que afecta els municipis de més de 50.000 habitants. En concret, l’equip de govern del Partit Popular ha demanat al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana tenir temps fins al 31 de desembre del 2024.

3.

A 2024, amb un Pla General de Palma del 1997. L’Ajuntament de Palma haurà d’entrar en el 2024 havent quedat molt més enrere en alguns aspectes, com és l’urbanisme. Amb la primera part del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) aprovada definitivament, el Consistori va decidir no tirar endavant la segona, que és el Pla d’Ordenació Detallada (POD) i que havia enllestit l’anterior equip de govern. A conseqüència, va tornar a entrar en vigor POD anterior, del 1997, i hi estarà fins que el Partit Popular n’hagi elaborat un de nou. 

4.

La lliure elecció de llengua. Un dels compromisos als quals haurà de fer front el Govern del PP amb el seu soci Vox serà aplicar la lliure elecció de llengua a les escoles. Després d’un torcebraç entre ambdós partits en la tramitació dels pressupostos per al 2024, Vox va aixecar-ne el vet a canvi que el Partit Popular els concedís incloure una partida de 20 milions d’euros per garantir la seva exigència lingüística. Si aquesta xifra es consolida el 2025, podria triplicar-se fins a arribar a 60 milions, atès que els 20 primers es destinaran només a un trimestre.

5.

Penalitzarà al PP el suport de Vox a les eleccions europees? Malgrat que a les Balears l’extrema dreta ha quedat fora del Govern, ha marcat les primeres passes de l’Executiu de Marga Prohens. Davant això, els resultats de les eleccions europees del juny del 2024 poden demostrar quin és el grau de satisfacció de la població amb aquest tàndem. Si bé els comicis de la UE no generen tanta implicació entre la ciutadania com les autonòmiques i les estatals, ben segur que faran de termòmetre per saber què pensen els illencs del nou govern.

6.

La memòria democràtica, en perill. Els tràmits per derogar la Llei de memòria havien de començar abans que acabàs el 2023 i culminaran previsiblement el 2024, en compliment del punt 48 de l’acord de governabilitat que el PP i Vox varen signar el 28 de juny. Si bé la Llei de fosses es mantindrà amb possibles modificacions, l’Executiu no deixa clar si iniciarà noves actuacions quan el IVPla de fosses acabi.

7.

Davallada d’impostos a les classes més altes. Aquest any que comença es veuran els fruits –i el forat en els ingressos a les arques públiques– de la davallada d’impostos que el PP va incloure en el programa electoral. D’una banda, s’ha eliminat l’impost de successions i donacions en les herències entre pares i fills, padrins i nets, i cònjuges. Només això suposarà una pèrdua d’ingressos de 60 milions d’euros. D’altra banda, s’ha rebaixat el tram autonòmic de l’IRPF:mig punt per a les rendes inferiors a 30.000 euros i d’un quart de punt per a les superiors.A més, no s’haurà de pagar l’impost de patrimoni fins als tres milions d’euros –abans era fins a 750.000–, una mesura de la qual es beneficiaran les classes altes.

8.

El turisme no remet:més enllaços amb Mallorca i Eivissa. Les Illes tornaran a situar-se a la diana del turisme internacional. La Secretaria de l’Estat de Turisme ja treballa per reforçar les connexions de llarg recorregut entre mercats emissors emergents, i els aeroports de Mallorca i Eivissa se situen entre els escollits per absorbir aquestes noves connexions, enfocades sobretot al continent asiàtic. De fet, el Govern ja ha contactat amb les aerolínies China Southern i China Eastern per crear un vol directe entre Palma i la Xina. 

9.

A la fi, un nou jutjat per a Eivissa. El 2024 començarà la tramitació per respondre a la necessitat d’Eivissa de tenir un nou jutjat de Primera Instància. Aquesta mesura ja ha estat aprovada pel Consell de Ministres i inclou, a més, una altra plaça de magistrat per a la secció tercera de l’Audiència de Palma de les Balears. Així i tot, encara mancarien a les Illes 25 places de jutges, segons els càlculs del Tribunal Superior de les Illes. 

10.

Una llei de conciliació. Amb un Pla de conciliació recentment aprovat per l’anterior Govern, l’Executiu de Prohens ja ha anunciat que farà una llei de conciliació. Ara bé, més enllà d’un comunicat oficial d’aquesta promesa a la Mesa de Diàleg Social, la presidenta no ha detallat quin objectiu tindrà aquesta norma.u