10 refranys que han caducat amb el canvi climàtic

PalmaEls darrers anys, la temperatura ha pujat i el ritme de les estacions ha canviat. Això ha fet que variïn, també, els tempos d’alguns conreus, com el del blat, i la floració d’arbres com l’ametler. Algunes de les frases fetes que hi fan referència han perdut sentit

Fa temps que el fred d’hivern no fa acte de presència abans que arribi, segons marca el calendari, la seva estació. Abans no era així. Per Tots Sants, solia ser quan la gent estrenava l’abric. Avui en dia, el primer de novembre es veuen poques capes i mocadors grans: amb una caçadora i un jersei generós n’hi sol haver a bastament. “Que faci fred per aquestes dates sol ser puntual. Ja fa temps que el fred de tardor no va acompanyat de temperatura baixa”, apunta el geògraf Miquel Salamanca, conegut per presentar l’espai d’El Temps a IB3. Segons les dades de l’històric de temperatures de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), el 2022, el dia de Tots Sants va fer una temperatura màxima de 26º i una mínima de 17º a les Balears;el 2021, els graus oscil·laren entre els 24,5º de màxima i els 14º de mínima. Si anam vint-i-tres anys enrere, l’any 2000, la màxima va ser de 20,8º;la mínima, però, va davallar fins als 6º. Per ventura sí que, alguna nit de fa més de vint anys, per Tots Sants es veiessin capes i mocadors grans. 

De ver? Segons explica el geògraf Miquel Salamanca, el maig és el mes en què més ha augmentat la temperatura. I és quan, sensiblement, comença l’estiu. Aquest refrany concorda amb un altre que diu: “Fins al setanta d’abril no et llevis ni un fil”. Igualment, si bé és cert que durant aquests mesos encara no fa la calor que ens ofega al juliol i a l’agost, l’abril i el maig són mesos prou calents. Tenen dies de pluja o de cel tapat, però no es pot dir que faci un fred d’hivern. És primavera, i a les Illes estam avesats a una primavera de temperatura alegre. Segons dades de l’Aemet, l’any passat, dia primer de maig, l’estació de Porreres va registrar una màxima de 24,1 graus; el 2021, la mateixa estació, 20,6. L’hivern, sembla, té vessa i se’n va aviat. “El canvi climàtic ha baratat el ritme de les estacions”, diu Salamanca.  

“En els darrers anys, de fet, si els ametlers floreixen abans, va bé”, diu Miquel Serra, tècnic agrícola d’Apaema (Associació de Productors i Productores d’Agricultura Ecològica de Mallorca). Antigament, com que al gener feia moltes gelades, si els arbres florien a principi d’any, perdien moltes flors i donaven menys fruit. “En aquests darrers temps, les gelades venen després. Fa dos anys n’hi hagué una a l’abril. Si l’arbre ha florit al gener, la flor ha quallat i comença a créixer, no és tan sensible a una gelada”. I proposa un canvi al refrany: “La flor de gener no és tan arriscada com la del febrer (o març)”.  

Segons el procés de maduració del blat, sí, al maig, puja com un faig. Però la temperatura alta fa molt de mal al cereal i pot fer que mori prematurament. És ver que depèn de la varietat de blat, però un maig molt calorós... no serà bo per a la collita. Ho explica el gerent de la Cooperativa de Sant Joan, Antoni Galmés: “Si fa més de tres dies consecutius de més de 29 graus, que és molta calor, és un desastre. El blat s’escalda. Perd més humitat per la fulla de la que l’arrel pot xuclar”. Com amb altres cultius, alguns pagesos estan provant d’introduir als seus camps noves varietats de blat, sobretot aquells en què l’espigat s’avança. Galmés recorda que l’any passat, pel maig, la temperatura va ser alta, però que hi va haver collites que varen granar bastant bé. Amb els canvis sobtats del clima, tot és una sorpresa. En principi, però, el que encara aguanta és aquell que diu: “Al febrer, treu els ordis del bolquer”. Qui sap, però, si entre varietats i canvis climàtics ens cau tot el refranyer. 

Sigui el que sigui el que encén Santa Margalida, que se celebra dia 20 de juliol, podem confirmar per experiència que fa un temps que s’encén abans. “El canvi climàtic ha fet córrer les estacions. L’estiu comença més prest i s’allarga fins a l’octubre; en canvi, la primavera s’ha escurçat”, detalla Miquel Salamanca. Per tant, potser qui l’encén sigui Sant Joan (24 de juny). De Sant Bernat (20 d’agost) hauríem de passar a Sant Miquel (29 de setembre), i encara no ens bastaria. Segons el geògraf, el mes de maig és el que més s’ha encalentit de tots els de l’any. En tot cas, i malgrat que la calor exagerada comenci més prest i acabi més tard, la saviesa popular l’encerta perquè, diu Salamanca, és al juliol i principis d’agost que la tenim, a les Balears, la canícula més intensa. 

El geògraf Miquel Salamanca explica que, fa segles, les nevades que hem tingut a Mallorca aquest gener eren molt habituals durant la primavera. Per això existeixen refranys que parlen del fred d’abril, que sovint no deixava pas a l’escalfor fins ben entrat el maig. “Això és impensable per nosaltres, estam parlant d’una climatologia que ja no tornarà”, diu. Avui en dia, una nevada sembla una cosa extraordinària; no obstant això, no fa tant que era un fet més normal.

“Aquest, que es refereix al blat, es podria posar en dubte”, apunta Miquel Serra, però bufa des de l’altra banda del telèfon, perquè diu que “hi ha molts matisos” i que “també depèn de la zona en què se sembri”. El cas és que a les zones seques s’ha de plantar abans, mentre que als llocs més frescs hi ha més marge. “A Llucmajor, per exemple, sembrar el gra de blat el mes de novembre és jugar-se-la. En canvi, a zones del Raiguer i a la falda de la serra de Tramuntana, cap a Pollença, es pot sembrar al desembre”. El tema, però, no és que depengui només de la zona de cultiu, sinó que també hi ha canvis quan es tracta de diferents varietat.

La tardor és una estació d’impàs, de començar el curs, d’encaminar l’any nou –el vital, no el del calendari–. S’espera poder dur pantalons llargs un altre pic, alguna jaqueta prima –que fa ben vestit– i que hi hagi llum, però que el sol no piqui. Com que l’estiu s’ha allargat, darrerament hi ha poques tardors de temperatura equilibrada;poques tardors de ni fred ni calor. 

El fred potser sí, que mata les erugues, però el d’octubre... no. Hi ha molts insectes sensibles a la temperatura baixa, a part de l’eruga, com ara els mosquits. Per això, normalment –almenys així solia ser–, quan arriba la tardor comencen a morir. Ara bé, encara passa, això? Segur que a més d’una casa encara hi havia mosquits per les festes de Nadal;i els que tenen plantes a prop, segur que han vist erugues. Així, la nova i llarga vida dels insectes fa que els refranys que fan referència al seu temps de vida i de mort perdin sentit i vigència. També hi ha aquell que diu: “Quan l’octubre és finit, mor la mosca i el mosquit”; i l’altre: “Si a l’octubre fa bon fred, mor el cuquet”. Ja sabem que no és així des de fa uns anys;i passa, especialment, a les zones amb temperatura més alta. “Si no fa fred, no es moren les erugues ni els mosquits”, apunta Salamanca. Tot i que aviat encetarem el març i la nova primavera, els pocs graus que ha fet aquest final de gener i principi de febrer, així com les nevades, ens donaran una treva de mosquits, erugues i altres insectes.