De 12.900 tones a 40.570, l'espectacular recuperació de la tonyina
Mesures contundents de conservació i protecció han permès salvar aquesta espècie i marquen el camí per rescatar-ne d’altres
Palma“Mai no he vist una quantitat de tonyina com la que tenim ara”. Així de rotund es manifesta Antoni Fiol, que en pesca des de l’any 1998. “Pensa que quan vaig començar a pescar-ne només era possible durant un mes i mig, i ara, pràcticament, es pot pescar durant tota la temporada autoritzada, és a dir, des del mes d’abril a final de desembre”, afirma.
L’organisme que regula les quotes de pesca de la tonyina, l’ICCAT (International Comission for the Conservation of Atlantic Tunas), li dona la raó. Basta veure com ha crescut la quota de pesca per a la zona de la Mediterrània, que en el seu pitjor moment, l’any 2011, era de 12.900 tones, mentre que enguany, el 2023, arriba a les 40.500. “És espectacular”,explica el director general de Pesca, Antoni Maria Grau, que recorda que les alarmes es varen disparar al voltant del 2008. Diferents col·lectius socials alertaren de la sobrepesca que havia posat en greu perill la tonyina. L’ICCAT va impulsar un pla estratègic de recuperació, i això es va traduir en mesures de gestió concretes com reduir les quotes de pesca, apujar el pes permès de les captures, prohibir les ajudes tècniques a la pesca, perseguir activament la pesca il·legal i marcar vedes temporals i parcials.
Per a Diego Álvarez, que és investigador del Centre Oceanogràfic de les Balears, la recuperació de l’espècie mostra que “quan les coses es volen fer bé i es posen els recursos necessaris, es pot aconseguir”.
Els pescadors volen capturar més
La sensació entre els pescadors és que el moment és prou bo com per incrementar les quotes de pesca de la tonyina a les Illes. Domingo Bonnín, president de la Confraria de Pescadors de les Balears, assegura que “començam a tenir un problema de superpoblació i s’hauria d’amollar un poc més la mà per a la flota artesanal que practica el combat”. Bonnín es refereix a la brega entre la tonyina i el pescador, pròpia d’un mètode de pesca que s’allunya de les pràctiques industrials. Com la que posa en pràctica Antoni Fiol: “Només feim servir canya i rodet, amb peixos molt grossos, atès que el més petit ronda els 200 quilos, i per a cada exemplar són hores de combat”.
Fiol coincideix amb Bonnín que la quota és insuficient, “sobretot per a la gent que pesca únicament tonyina. Necessitam més quota per poder guanyar el mateix que obté una persona que ho alterna amb la pesca de llagosta, en la qual no hi ha cap tipus de limitació més que les xarxes que pots dur”. Cal recordar que la quota de tonyina permesa aquest any per embarcació és de 500 quilos i que ara es demana duplicar-la per arribar als 1.000. “Hi ha peix més que suficient, el que demanam és ridicul”. Els pescadors tenen el suport de la Conselleria , però el director general de Pesca, Antoni Grau, explica que, “tot i que és vera que hi ha moltes tonyines, no n’hi ha més de les que tocaria, ja que veníem d’una situació que era molt dolenta”. El fet que s’hagi recuperat bé és el que permet demanar més quota, però no considera que hi hagi superpoblació, argument amb el qual coincideix Diego Álvarez.
L’estiu a les Balears
La tonyina vermella és un peix migrant que viu a l’Atlàntic, però que cada estiu ve a les Illes Balears per reproduir-s’hi, perquè aquí hi troba una temperatura càlida, i condicions d’aigua amb corrents i retencions favorables per a les larves. Per això, és un lloc ideal per estudiar l’estat d’aquesta espècie en els seus primers estadis de vida.
L’equip d’Álvarez estudia les larves i elabora un índex d’abundància que permet arribar a indicadors de la quantitat de tonyines que hi ha a la mar en un any. Amb aquestes i altres dades s’informa els organismes oficials com l’ICCAT i se suggereixen les quotes que es poden pescar i on. Després els estats les distribueixen entre les diferents flotes. Per a l’investigador, l’ICCAT és pioner en l’aplicació de moltes tècniques de gestió pesquera i ha estat un cas d’èxit que s’està aplicant a altres espècies com la tonyina blanca de la Mediterrània.
Una altra via de recuperació d’espècies és la de les reserves marines de gestió pesquera, que estan destinades a peixos que no estan de pas a les Balears. Actualment hi ha 12 reserves i el biòleg Josep Coll les ha estudiades en profunditat des de fa 30 anys. Les reserves permeten afavorir la pesca d’art menor i la recreativa, perquè són indrets en els quals els exemplars reproductors es recuperen i es reprodueixen.
Els resultats han estat espectaculars en algunes espècies. “Els casos més destacats són els de l’anfós i l’escorball, que en aigües profundes de la Dragonera, per cada quilo que hi havia fa sis anys ara n’hi ha 30”. Altres espècies amb un creixement molt destacat són la mòllera, el cap-roig, les morenes i els grans serrans, com l’anfós llis o el gitano. Per a Coll, “s’hauria de fer una nova reserva a la zona entre Sóller i Formentor, però és difícil perquè són aigües exteriors i depenen del Ministeri”. El biòleg conclou que “les reserves i les vedes funcionen”. Coll recorda que la majoria s'han declarat a petició dels pescadors: “El sector de la pesca artesanal està molt implicat en la protecció”.
