12 hores de batalla dialèctica a quatre bandes a Maó

MaóLa globalització no pot amb la glosa, una de les tradicions més arrelades a la nostra cultura, que viu una revifada important als territoris de parla catalana. Les 12 hores de glosa, que per setzè any consecutiu ajunten aquest dissabte més d’un centenar d’improvisadors de Menorca, Mallorca, València i Catalunya, en són el millor exemple.

Maó acull per segon any aquest festival de la glosa, que s’ha iniciat al migdia amb una mostra col·lectiva a la plaça de la Constitució i que es perllongarà fins a gairebé la mitjanit, quan conclogui la vetllada de clausura prevista al pati del claustre del Carme.

Entre mig, els participants comparteixen per grups actuacions espontànies a diferents bars del centre. Combats dialèctics amistosos, que els mallorquins reciten a capella i la resta de glosadors entonen empesos pels acords musicals.

“I amb un bòtil de gin a la taula. Aquest és l’imaginari del glosat a Menorca que s’ha mantingut des de sempre, com una reproducció de l’escena que es podia viure a una antiga posada del lloc als anys 70”, diu Miquel Truyol, un de la quinzena de glosadors de l’associació Soca de Mots que mantenen ben viva la tradició a Menorca.

“Nosaltres sempre tenim un esperit crític important, aprofitam la glosa per dir quatre veritats que, si es pronunciassin en un col·loqui en una conferència, no caurien tant en gràcia”, comenta. La glosa menorquina està declarada des de gener de l’any passat com a Bé d’Interès Cultural Immaterial.

També a Mallorca la glosa perviu des de fa dècades. Mateu Matas Xurí, un dels emblemes de la nova generació de glosadors mallorquins, recorda les dues primeres edicions fetes el 2007 i 2008 a Palma com el tret de sortida d’una trobada itinerant “que ens permet viure un dia de cants, versos i melodies, de maneres diferents d’improvisar amb la llengua com a l’eix vertebrador que ens agermana”.

Núria Casals, de l’associació Cor de Carxofa, encapçala la delegació catalana que aquest cap de setmana és present a Maó. Una trentena llarga dels 200 socis de l’entitat s’han apropat a Menorca per difondre el resultat actual d’una glosa que viu una època de redescoberta al Principat.

“Durant el franquisme no es podia cantar en català i això va fer que, per por a la repressió, es deixàs de glosar. Ben al contrari del que ha succeït a les Illes, on sí que han pogut tenir continuïtat. A Catalunya ens estem recuperant des de fa ja uns 20 anys”, relata.

Com a Menorca, els glosadors catalans també es fan acompanyar de música en viu, sigui amb una guitarra o un acordió diatònic. “Però el so melòdic és diferent”, remarca. Beu de les jotes de les Terres de l’Ebre, els garrotins de Lleida o les corrandes de la Garrotxa i Osona, danses cantades que es ballen en parelles.

“També ens caracteritza que solem repetir una mateixa tornada, que tothom se sap i repeteix el públic”, destaca Núria Casals. Les temàtiques també són diferents. “Tot i que la majoria són festives, d’actualitat i reivindicació, en clau d’humor, en feim d’altres més introspectives per expressar sentiments. Intentam no emprar sempre l’humor”.

En aquest sentit, Miquel Truyol compara el contingut de la glosa balear amb la catalana on, precisament per haver ressorgit després del franquisme, “es relaciona més amb sectors polítics d’esquerres, contestataris i defensors de la llengua pròpia”.

Amb instruments i a cau d’orella

Josemi Sánchez, el versador del conjunt valencià que avui és present a Maó, dicta a cau d’orella els versos que entonen els cantadors. A Menorca l’acompanyen quatre instrumentistes a l’oboè, la guitarra i el guitarró. “Aquesta és la gran diferència respecte dels estils de glosa que es fan a altres territoris”, diu Sánchez, qui compara la manera de fer valenciana el flamenc. “Acostumam a glosar amb albades i cants d’estiu a festers o confraries, però tampoc no rebutjam els combats de gloses com els que teniu a les Illes”, comenta.

Als bars que visiten, avui cada glosador s’arrenca a improvisar a la seva manera i és replicat pels d’un altre territori. “Aquesta és la part vivencial més interessant d’aquestes trobades, aquella en què tothom participa. Tots improvisen versos de set síl·labes, però cap no sona igual”, resumeix el menorquí Miquel Truyol.

La pròxima edició, en 2025, es tornarà a dur a terme al Principat. L’associació Cor de Carxofa desvetllarà aquesta nit, al claustre, que les 12 hores de l’any que ve es faran a la comarca d’Osona.