Les 134 curses que desesperen els veïns: “Fotrem pins enmig de la carretera”

PalmaLes carreteres de Mallorca han deixat de ser, en sentit estricte, simples carreteres. Qualsevol cap de setmana es poden convertir en circuits de curses automobilístiques i ciclistes, pistes d’atletisme o l’escenari per a proves de duatló, triatló i marxes a peu. Més d’una tercera part de 2024 –134 dies– hi haurà proves a les vies de l’illa. Aquesta dada no només fa referència a la pràctica esportiva, sinó que també representa les vegades que s’altera la mobilitat i la vida dels residents.

Les Balears són el territori de l’Estat amb més proves esportives que ocupen la via pública, segons les xifres de la Guàrdia Civil. “Les Illes són territori d’activitat turística i esportiva i això va in crescendo”, lamenta el coordinador de l’àrea de Conservació del GOB, Toni Muñoz. Amb aquesta situació, els veïns de les zones on es fan curses amb més freqüència –com la Tramuntana– manifesten la seva desesperació i cerquen solucions que acabin immediatament amb la problemàtica. “Arribarà un moment en què haurem de fotre pins enmig de la carretera”, assegura la presidenta de l’Associació d’activitats culturals i protecció del patrimoni Vallpuig, Teresa Nieto.

El tancament de carreteres i carrers altera l’activitat de moltes persones. Part dels veïns de la Serra parlen fins i tot de confinament. “Ens posen una cinta davant la barrera de casa i no podem sortir a fer absolutament res. Estam confinats per un senyor que fa negoci”, denuncia Nieto. Per la seva banda, el director insular d’Inspecció Tècnica de Vehicles i Activitats, Rafel Oliver, recalca que “no confinen ningú dins ca seva”. “Les carreteres són del Consell, no dels veïns”, afegeix.

Abans que el Consell de Mallorca autoritzi una cursa, ha d’entrar en el calendari de la Direcció General de Trànsit (DGT). Perquè la institució insular en signi el consentiment s’han d’aportar els informes que la Llei d’activitat estableix, que emeten la DGT i els ajuntaments –quan les proves passen pels nuclis urbans. Segons constata Oliver, “no n’hi ha cap de desfavorable per ara”. “Si el presenten amb objeccions, demanam a l’organitzador que modifiqui la cursa”, explica. Si algun consistori presenta un document en contra, es considerarà vinculant i la cursa no passarà pel municipi. “Es canviarà el recorregut, però no s’eliminarà”, continua.

A més, hi ha veïns que denuncien que les administracions públiques patrocinen les proves. “Es fan amb el compromís d’unes entitats que no haurien d’estar a favor d’aquestes coses”, reclama Vicenç (nom fictici d’un membre de la plataforma Indignats Ma-10 que prefereix mantenir l’anonimat).

L’organització i l’autorització de les curses es vincula amb el benefici econòmic, perquè a les zones per on passen es mobilitza una gran quantitat de gent. No obstant això, Sion (nom fictici d’un altre membre de la plataforma Indignats Ma-10) ho qualifica d’“excusa” i assegura que en determinades curses, alguns establiments tanquen o es veuen obligats a modificar el calendari d’esdeveniments. “El restaurant del mirador de Ses Barques tanca en segons quines curses. També conec un club d’hípica que va haver d’anul·lar un campionat d’Espanya perquè va coincidir amb la 312”, exemplifica Sion. Però fonts de l’organització de la 312 asseguren que compleixen amb la normativa i que fan tot el que està en les seves mans per “fer la vida més fàcil als habitants”.

D’altra banda, els residents critiquen que els organitzadors no els avisen de les curses i tampoc no els deixen passar per accedir als seus habitatges durant la prova. “Vàrem arribar de viatge i vàrem trobar la carretera tancada. No vàrem poder ni anar a casa. Vàrem haver de dormir a un hotel”, lamenta Sion. Alguns també asseguren que, durant les proves, destaca l’absència de la Policia Local i de la Guàrdia Civil. De fet, els veïns argumenten que és “contradictori” que “pugin a posar multes per aparcar en línia groga, però que no hi siguin en aquests tipus d’esdeveniments”.

Els impactes

L’impacte mediambiental que provoquen les proves esportives és una altra queixa dels veïns. “El públic talla les branques que el molesten per veure les proves. Es colen i acampen a finques privades i fan forats a les reixes”, assegura Vicenç. A més, les infraestructures per on es disputen també es fan malbé. “A la Serra, tot l’asfalt s’aixeca. Això no és manera de conservar-la”, afegeix Nieto.

La contaminació acústica de les curses de ral·lis i de motos també afecta el benestar dels veïns. “Només són durant un dia. Pugen 50 cotxes durant vuit hores. Sí que feim renou, però, si van a mirar això, quants de vehicles passen per les carreteres i també en fan?”, qüestiona el tresorer de l’escuderia Always Performance Competició, José Vicente. El renou també afecta els animals domèstics dels residents. “La meva cussa es va espantar tant, que va intentar fer un forat a la reixa i es va destrossar la boca”, conta Sion.

Un altre efecte secundari de les proves esportives és la brutor, perquè molts espectadors tiren la porqueria a qualsevol lloc. Sobre això, Vicente adverteix que es contracten persones perquè recullin els fems que hi ha al costat de les carreteres quan finalitza la cursa. “Procuram recollir tot el que és nostre i se’ns tracta com a delinqüents per sistema. Es pensen que això és un esport de bojos”, insisteix. Però Teresa Nieto recorda que no tenen “ni recollida de fems per les condicions de conservació de la Serra”. “Un dia venen amb motors i fums i tiren fems als costats de les carreteres. Així, la feina que feim se’n va a la punyeta”, sentencia.