Irene Rigau: "Si cada 15 dies incorpores un element nou al sistema, al final es perd la prioritat"

BarcelonaIrene Rigau va estar al capdavant del departament d'Educació entre els anys 2010 i 2016, coincidint amb un dels millors resultats obtinguts per Catalunya en l'informe PISA. La seva etapa al capdavant de la conselleria va estar marcada també per les retallades. Després d'uns anys d'empitjorament dels resultats en aquestes proves, Catalunya va assolir dimarts els pitjors registres de la història.

Què va pensar quan va veure els últims resultats?

— Vaig pensar de seguida amb els professors. A mi em preocupen aquestes notícies que quan apareixen tenen molt d'impacte, i si no s'encerta a la interpretació de les dades i amb el relat que s'instal·la, ajuden a desanimar. Jo crec que ha de ser al revés. L'administració i el govern, quan apareixen aquestes dades, ha de donar una resposta clara d'anàlisi i de propostes per arreglar-ho, per recuperar i enfortir la confiança dels docents. Perquè si no, això desanima les famílies i sobretot els responsables dels centres.

—

I què els diria vostè a aquests responsables dels centres i professors que dilluns tornaran a treballar?

— Aquí ens ha quedat un dubte de si la mostra que havien utilitzat era correcta o no, si hi havia dades que representaven la realitat o no. El primer que demano és rigor i excel·lència per part de l'administració per donar les dades i interpretar-les. I després, s'hauria de recordar que allò realment significatiu per l'evolució del nostre sistema és l'avaluació que fem a tots els centres a primària i a secundària, que són les competències bàsiques de quart d'ESO. Mirant aquestes proves és on veiem com evolucionen els mateixos ítems de llenguatge matemàtic, lingüístic i científic i, en aquest cas, també hi afegim l'anglès i la competència digital. Amb aquestes dades és quan hem de donar les orientacions perquè cada curs hi hagi una millora. I tinc la sensació que, en lloc de fer propostes en relació a la millora dels resultats que s'han assolit en anys anteriors, des de fa uns anys s'ha optat per una cosa radicalment diferent. Els països que progressen, normalment milloren sobre la realitat existent. I nosaltres portem un temps sentint a parlar de la transformació educativa, de transformació del sistema. Per tant, la primera lliçó seria tornar a la millora. Siguem realistes amb el tema de la innovació. No tota cosa nova és millor. Cada vegada que apliquem una innovació, mirem què deixem de fer i, amb un diàleg més directe amb els professors, establiim els canvis que el sistema necessita.

Ha dit moltes coses. Començo per una de les primeres: la primera explicació del departament dient que hi havia una sobrerepresentació de l'alumnat immigrant. Després ho ha desmentit. Però amb l'informe de 2013, vostè també va sortir a dir que havien tingut un problema de sobrerepresentació.

— Pisa, quan fa aquests estudis, estudia la realitat de cada país. A Catalunya no volíem estar a la mitjana espanyola i vam fer una aportació perquè se'ns analitzés la nostra realitat pròpia i la mostra era de 50 centres. I d'aquests, quan t'envien la mostra, tu mires si creus que representen la mitjana del país, urbà, suburbà, rural, nois i noies. Ens va semblar que sí i vam donar la conformitat. Quan van arribar els resultats, ho vam analitzar,  i a part d'aquests ítems clàssics, com que hi havia el fenomen nou de la immigració, vam veure que també l'havíem de tenir en compte, a l'hora de buscar la representació del país. I llavors vam dir-ho. I a partir d'allà, vam dir que aquests centres que tenien més immigrants que la mitjana, necessitaven una actuació especial i vam fer el pla especial per a aquests centres. Els de més alta complexitat primària els vam deixar a la sisena hora, els vam posar el suport escolar personalitzat per anar a les escoles ordinàries per allà on hi havia alumnes que tenien una certa mancança. Vam fer les auditories pedagògiques i vam fer unes actuacions. Més enllà d'aquest ball de xifres, el departament aquesta setmana ha de sortir a explicar, a donar resposta a aquests resultats.

El departament no ha anunciat cap mesura nova, però ha dit que ja s'estan fent coses. N'hi ha prou amb aquesta resposta?

— Jo crec que primer ens han d'aclarir si la mostra de PISA era correcta, perquè el primer que necessitem és saber que el Consell d'Avaluació treballa bé i amb rigor. Després, crec que aquí, en lloc d'anar afegint coses al sistema, com noves matèries o noves metodologies, s’havia de fer una anàlisi per començar a anunciar mesures que enfortissin els coneixements bàsics que permeten el procés d'aprenentatge. Per exemple, a secundària, les optatives han anat creixent, però potser en lloc d'optatives, segons quins col·lectius han de tenir més matèries fonamentals. Perquè hi ha hagut un element important, la pandèmia, que ha afectat a tothom i a tots els països, però més en el col·lectiu procedent de la immigració. A aquests alumnes, se'ls havia d'haver fet una recuperació. I què hem fet? Una mica esquematitzant, en lloc d'analitzar quin ha sigut l'efecte de la pandèmia, vam entrar en una batalla, per mi innecessària, com la del calendari escolar. Tota l'energia dedicada a la modificació del calendari l'havíem d'haver dedicat a reforçar aquells alumnes als quals la pandèmia havia afectat més.

Quan vostè era consellera, els resultats de l’informe PISA van ser superiors que el nivell espanyol, europeu i també per sobre del de l'OCDE. Com ho van fer?

— Vam intentar fer una cosa que crec que és bona i que és intentar alinear el sistema i que vetlli pel mateix objectiu. Quan un govern es planteja la millora dels resultats escolars, el sistema s'ha d'alinear a favor d'aquell objectiu. Però si un dia parles d'incorporar els temes sobre canvi climàtic, un altre sobre l'educació emocional, després sobre el canvi metodològic dels projectes, dels treball transversals... Si cada 15 dies incorpores un element nou al sistema, al final es perd la prioritat. Tot això també s'ha de tractar, però hem de tenir el sistema alineat i l'objectiu que es proposa el Govern, que en el nostre cas era la millora de l'èxit escolar i la reducció del fracàs, ha de ser compartit des del president, fins als pares.

Un dels temes recurrents ha estat fer referència a les retallades, que es van fer quan vostè era consellera. Ho comparteix?

— Jo comparteixo que les retallades van impactar en el sistema, però no en els resultats. El professorat va treballar més hores i va cobrar menys. Sempre estaré agraïda a aquest esforç, perquè les administracions públiques van rebre menys diners i menys recursos. Però aquí el que no en va sortir perjudicat va ser l'alumnat, que va tenir les mateixes hores obligatòries. La sisena hora era un afegitó per la complexitat i vam transformar-ho en un suport escolar personalitzat. S'ha dit que ara hi ha més professors que abans, però és que han rebaixat les hores de docència.

També va ser vostè qui, sent consellera, va començar a implantar la jornada intensiva als instituts catalans. Creu que va ser una bona decisió?

— Començo a pensar que fa massa temps que quan els resultats no són agradables es busquen explicacions amb elements exteriors a l'aula. Perquè el més important en un sistema educatiu és allò que passa a la classe. Quan el professor tanca la porta, està allà amb els alumnes, allò és el més important del sistema. Independentment de l'hora que faci, de l'edifici que tingui, de tots els elements externs. L'horari intensiu el vam parlar molt amb els directors, i vam dir que no podia afectar en els rendiments. A les tardes hi havia un absentisme gran i els temps buits entre el matí i la tarda generaven conflictivitats. Crec que el que s'ha de fer és insistir en el fet que hi ha d'haver dues pauses ben fetes i mirar que tots els alumnes portin l'alimentació necessària per seguir el ritme. Els resultats no van baixar. Això li puc assegurar, perquè era la meva obsessió.

Un altre dels canvis més evidents des que vostè era consellera és que tenim moltes més pantalles que abans.

— Vaig agafar la conselleria en un moment en què el lema era 1 per 1, cada alumne un ordinador i, en lloc de llibres, ordinadors. Jo vaig frenar-ho i vaig dir que no, però continuo pensant que s'ha d'escriure més a mà, perquè la connexió neurològica que representa agafar llapis i escriure bé és important, pel que fa a l'esforç de millora i de concentració. Jo crec que s'ha de garantir la competència digital, s'ha de saber utilitzar l'ordinador, però, evidentment, la lectura directa i l'explicació del mestre, del professor, és bàsica perquè, si l'alumne només treballa l'ordinador, només té materials i només completa frases o identifica punts, però no sent una bona explicació, no enriquirà mai el vocabulari.

Més enllà del ball de xifres pel que fa als alumnes nouvinguts, és evident que la complexitat del sistema educatiu ha crescut, que hi ha més alumnes nouvinguts, més alumnes amb necessitats educatives especials. Creu que l'escola inclusiva està funcionant?

L'escola inclusiva és una gran proposta. El decret va néixer en el meu període. Es va aprovar en el període següent perquè jo vaig dir sempre que no l'aprovaria si no se'm garantien els recursos. L'escola inclusiva només es pot aplicar si va acompanyada dels recursos, si no, perjudiquem a tothom. Més enllà de la realitat i la pobresa que hi hagi a la societat, que malauradament n'hi ha, més enllà dels dèficits o les particularitats de determinats alumnes, el que també hi ha és una mentalitat molt generalitzada amb un tipus de pares i de mestres que pensen que el nen no s'ha d'esforçar, que el nen ha de gaudir, que el joc passa per davant de la feina. Hi ha més cultura del món de l'oci que del treball. I l'escola ha de ser amable, però ha de despertar el plaer d'assolir reptes amb esforç, no de regalar-ho. I els 100 euros del xec escolar s'haurien d'haver destinat a l'escola inclusiva.

I creu que ara no s'està demanant aquest esforç?

— Home, li posaria un exemple. El tema de la puntuació. Ara només tens quatre puntuacions diferents. El suspens és un 1, el 2 és un aprovat, el 3 és un notable, l'excel·lent és un 4. Però per exemple, en el cas dels notables, entre el que treu un 7 o el que treu un 8 hi ha una diferència. Hem de gratificar l'esforç dels alumnes. O sigui, ara els alumnes diuen: "Ah, puc passar amb una assignatura suspesa, doncs una matèria que ja no la faig, perquè m'aprovaran igual". Hem de fer que l'escola sigui amable, però que també sigui exigent. Tampoc podem sacralitzar cap metodologia. Ara hi ha pares que et diuen: "M'ha tocat una escola que no fa projectes": doncs tranquils, que pot ser millor que una que ho fa per projectes. Però han identificat la modernitat amb la qualitat. I no és veritat. No tota innovació és una millora. I sobretot, una innovació sense evidències científiques comprovades no s'hauria de generalitzar. A partir d'aquí, crec, sincerament, que s'ha de treballar més sistemàticament i que determinades metodologies, com ara tot l'aprenentatge de la lectoescriptura, s'ha de replantejar. S'ha de garantir que tots els alumnes aprenguin a llegir al més aviat possible i no deixar que s'allarguin fins a segon de primària, perquè perden oportunitats, i perquè perden ritme. La innovació no s'ha de sacralitzar, s'ha de procurar la millora.

L'informe PISA també mostra una diferència molt important de resultats entre les escoles i instituts públics i concertats o privats. Estan fent les coses diferents?

— Sí, crec que a la privada i concertada hi ha més prudència a l'hora d'adoptar les innovacions. Perquè hi ha concertades amb un nivell molt alt d'immigració, i aquí al Raval de Barcelona n'és un exemple clar, que tenen uns nivells de rendiment a les competències bàsiques molt alts. A les escoles concertades també hi ha un percentatge cada vegada més alt d'alumnes amb necessitats, tant si són nouvinguts com alumnes amb necessitats socioeconòmiques. És a l'hora de decidir la incorporació d'una metodologia nova o de fer un canvi, que els titulars s'ho pensen més, hi ha un control diferent.

Què diria als pares que estiguin preocupats per aquests resultats?

— Primer que confiïn en el sistema, que ajudin a que el sistema funcioni, que no qüestionin l'autoritat dels mestres davant dels nens, que cada vegada que el nen o l'alumne es queixa d'una cosa, no es presentin a l'escola a demanar explicacions, que utilitzin bé els espais de diàleg, que mirin les informacions generals, però també els resultats del seu centre. I és en aquell moment que poden saber centre per centre si estan ben situats els seus fills en relació a la mitjana del país i a la mitjana dels centres del seu barri. I també que escoltin el mestre, els que coneguin l'ofici. Perquè hi ha molt de teòric social que parla de com ha de ser el sistema i això a mi a vegades em preocupa.