Les 16 noves plagues d'alt risc que s'esperen a les Illes Balears
Les altes temperatures fan que les espècies invasores s'instal·lin al territori i n'augmenti el període d'afectació sobre la biodiversitat
PalmaLa Unió Europea ha identificat recentment 21 plagues d’alt risc. D’aquestes, 5 ja han arribat a les Balears i se n’esperen 16 més. La presència d’insectes com escarabats, papallones i mosques suposa un impacte econòmic, ambiental i social considerat greu. “Les espècies invasores es reprodueixen molt ràpidament i s’adapten al territori”, explica la biòloga Mar Leza. Les altes temperatures provocades pel canvi climàtic fan que noves espècies invasores s’instal·lin al territori i n’augmenti el període d’afectació sobre la biodiversitat de les Illes. La investigadora del CSIC Anna Traveset assegura que “ara poden viure-hi plagues que abans no s’hi podien establir, o els era més difícil. De fet, cada vegada tenim més espècies d’origen tropical o subtropical que s’hi estan instal·lant sense problema”.
L’obertura de fronteres i la globalització són les principals causes d’entrada. Les espècies invasores s’introdueixen amb la mercaderia (verdures, plantes, vivers, i fusta) que arriba als ports i aeroports. Fins i tot poden aparèixer en creuers i vaixells recreatius. És el cas de la vespa asiàtica (Vespa velutina) –un depredador de l’abella de la mel.
Capacitat de dispersió
Si una espècie s’ha detectat a països dels voltants i té una alta capacitat de dispersió és més probable que pugui entrar a les Illes. Així, de les que s’esperen, les que poden arribar abans són el banyarriquer asiàtic (Anoplophora glabripennis), present a França i Itàlia, que afecta el castanyer d’índies i els avellaners; el banyarriquer dels cítrics (Anoplophora chinensis), present a Croàcia i Itàlia, que afecta els cítrics i els oms; l’escarabat collroig de banyes llargues (Aromia bungü), present a Alemanya i Itàlia, que afecta les pruneres, els cirerers, els castanyers i el roure; l’escarabat japonès (Popillia japonica), present a Itàlia i Portugal, que afecta els castanyers, els fruiters de pinyol i el pomer; la mosca oriental de la fruita (Bactrocera dorsalis), present a França i Itàlia, que afecta nesprers i figueres; la mosca oriental del préssec (Bactrocera zonata), present a França, que afecta la perera, l’albercoquer i la figuera; l’eruga militar tardana (Spodoptera frugiperda), present a Holanda, el Regne Unit i França, que afecta la canya de sucre i la patata, i la falsa arna de la poma (Thaumatotibi a leucotrteta), present a Espanya, que afecta el pebrer, el blat de moro i l’alvocater. “Tot i que les Balears són illes, no estan gens aïllades, perquè hi arriben espècies de totes bandes”, assegura Leza. Aquí, hi poden entrar directament des del continent europeu i des de la Península.
Per la seva banda, Traveset explica la fragilitat del nostre ecosistema: “Les Illes són més vulnerables a les espècies invasores per la seva biota única, normalment amb poques defenses i una menor resiliència a causa d’una major simplicitat de la biodiversitat que s’hi troba”. Les invasores afecten l’agricultura, la ramaderia i la salut humana, especialment de les persones al·lèrgiques. La picada de la vespa asiàtica és molt més dolorosa, perquè el fibló és el doble de gros que el d’una abella i, per tant, inocula més verí. La invasió també pot ser silenciosa. L’escarabat negre de l’ambrosia (Xylosandrus compactus), que prové de la zona asiàtica, afecta especialment el garrover: “Fan dos mil·límetres i estan dins del tronc de l’arbre”. Per això, cal prevenir que hi entrin. “Hauria de ser molt més fàcil a les illes que al continent, però calen millors mesures de seguretat i quarantenes de materials perillosos que puguin transportar espècies no desitjades”, defensa Traveset. Per això, qualsevol pla d’erradicació sense unes mesures de bioseguretat és incomplet.
La UIB i l’Imedea (CSIC-UIB) van implantar l’estiu passat una xarxa de detecció per frenar l’arribada d’insectes invasors als ports i aeroports. El protocol d’erradicació implica desplaçar-se a la zona on s’ha detectat el brot. Una vegada es confirma la presència de l’espècie, se n’han d’eliminar tots els exemplars que es trobin, així com delimitar la zona infectada i fer desaparèixer el material que pugui contenir la plaga.
El temps que es tarda a erradicar la plaga depèn de la mida de l’àrea que ha ocupat. “Un cop la plaga s’ha estès molt, és gairebé impossible d’erradicar”, alerta Travesset. De fet, a les Balears se n’han erradicat poques. En 20 anys, cinc espècies invasores han arribat a les Illes, com ara l’eruga barrinadora de les palmeres (Paysandisia archon), que ataca el garballó, i l’abella gegant de la resina (Megachile sculpturalis), que fa disminuir les poblacions autòctones d’abelles per competència de recursos florals. D’aquestes, només una s’ha aconseguit erradicar: la vespa asiàtica. En aquest punt, Leza defensa que la participació ciutadana a través d’aplicacions com Invasapp és clau per a l’erradicació: “Més de la meitat dels nius de vespa asiàtica localitzats van ser gràcies a algú que va veure una vespa i ens va posar en sospita per poder localitzar-los”.
A més, els experts alerten que les espècies ja erradicades poden tornar. La plaga del becut vermell, que ja s’havia controlat, es va trobar el novembre aenuna palmera de Palma. L’escarabat s’introdueix per forats minúsculs, i arriba fins i tot a matar l’arbre. Íñigo García, expert en productes fitosanitaris, explica que el tractament més eficient és l’endoteràpia, a través del qual s’injecta l’insecticida a l’interior del tronc. Des de l’experiència, comenta: “Cada vegada arriben plagues més noves i es triga molt a trobar la matèria activa per poder prevenir-les”.