Eduard Sallent: "La investigació no ha aclarit prou la relació d'Es-Satty amb el Daeix"

SabadellEl comissari Eduard Sallent és el número 2 dins del cos de Mossos d'Esquadra que comanda Josep Maria Estela. Amb ell, que treballava a l'àrea d'intel·ligència fa cinc anys, repassem aquell fatídic 17 d'agost, què en vam aprendre i com es duu a terme ara la vigilància antiterrorista a Catalunya.

Vostè estava a l'àrea d'intel·ligència i anàlisi de la comissaria general d'informació el 2017. ¿Com va viure el 17-A?

— Jo era el cap d'intel·ligència llavors. Era a casa i em van trucar dient-me que hi havia hagut un atemptat a Barcelona i que m'activés. El cap de la comissaria era a Madrid perquè havia estat a una taula d'avaluació de l'amenaça terrorista i vaig haver-me d'incorporar immediatament al CECOR central per dirigir la coordinació.

Era la primera vegada.

— Catalunya havia estat sotmesa a atacs de terrorisme etarra però la coincidència amb les competències de Mossos havien estat pràcticament residuals. Era el primer gran atemptat que els Mossos d'Esquadra vam haver d'afrontar, però el cos estava preparat. Havia portat una activitat molt intensa, en la qual s'havien detingut persones que pertanyien a grups que volien atemptar o que havien comès delictes relacionats amb el terrorisme.

¿Com va ser la coordinació amb el CNI i la resta de cossos i forces de seguretat de l'Estat?

— Nosaltres treballem permanentment amb el que anomenem una comunitat d'intel·ligència, l'intercanvi d'informació amb tots i cadascun dels cossos policials i serveis d'intel·ligència i operadors externs que poden aportar informació rellevant. En aquest cas es va produir de manera natural i vam anar fent, des del primer moment, a diferents nivells: taules i trucades d'intercanvi d'informació sobre les persones que anàvem identificant que formaven part de la cèl·lula i fets que podien ser rellevants per la gestió de l'atac terrorista.

Per què les relacions es van tensar? ¿Hi va haver massa soroll?

— Des de l'atemptat de Munic vam tenir clar que calia tenir preparat un pla de comunicació, però sí que és veritat que el context en què es va produir l'atemptat introduia certs elements externs que, certament, si no dificultar, sí que enrarien l'ambient. Tothom va estar a l'altura de les circumstàncies, però hi ha capítols a banda que es fan realment difícils d'entendre.

Com quins?

— Em refereixo a la famosa nota i la portada d'El Periódico. Allò només s'entén en aquell context: la fabricació d'una nota amb la voluntat de menystenir la gestió que havien fet els Mossos fins a aquell moment. A mi, segurament, de tot el que va passar em sembla l'únic fet que va traspassar els límits del que podia ser la competència saludable entre cossos per obtenir informació o una posició més rellevant en la investigació judicial.

Es van sentir menystinguts?

— No. Vam tenir clar que nosaltres erem l'organització que liderava i sol·lucionaria aquell incident i que érem realment els qui portàvem el pes d'aquella investigació. No ens vam sentir menystinguts.

¿Es va haver de fer una feina de reconstrucció de confiances?

— L'objectiu de la matèria antiterrorista és protegir les persones i evitar un atemptat, i aquestes qüestions [la nota] les aparques ràpidament perquè la missió hi està molt per sobre. Ara bé, després el 20 de setembre tenim l'entrada a la conselleria d'Economia, i l'1 d'octubre el referèndum a Catalunya i la posterior disolució del Govern. Les desconfiances que es van generar van tenir un impacte molt més gran pel que va ser la gestió d'aquest context d'embat entre la Generalitat i l'Estat que no pas per la situació que es va produir puntualment amb algunes persones per l'atemptat del 17-A.

No fa gaires mesos sentíem encara l'excomissari Villarejo dient que l'atemptat va ser "un error greu" del CNI per "donar un ensurt" a Catalunya. Com ho van rebre?

— Objectivament, nosaltres hem de dir que no hi ha cap element que sostingui les paraules del senyor Villarejo. La relació que teníem en aquell temps amb el CNI a mi m'aporta la convicció que aquesta informació no s'ajusta a la realitat.

¿Troba a faltar, però, més informació del paper de l'imam de Ripoll?

— En l'activitat antiterrorista, que pugui existir una relació de font o una aproximació amb una persona vinculada a un atemptat a l'Iran o el cas Chacal a Vilanova no hagués estat estrany. Es-Satty resulta interessant per la seva connexió amb el Daeix i l'Estat Islàmic. Crec que la investigació no ha aclarit prou la relació internacional amb el Daeix. Nosaltres fixem l'octubre del 2016 com l'inici de la voluntat de cometre l'atemptat. El novembre es fan les primeres cerques d'explosius, el desembre hi ha un viatge de dos membres de la cèl·lula entre París i Brusel·les, tenim una estada llarga d'Es-Satty en dues tandes a Brussel·les amb coincidència amb l'atemptat de l'aeroport amb un explosiu semblant al que van fabricar a Alcanar i un viatge de l'11 i el 12 d'agost del 2017 a París amb possibles connexions amb persones que mai s'han pogut acreditar. Per a mi el que queda per acreditar és si aquesta és una cèl·lula inspirada o dirigida directament pel Daeix. És un element que no hem resolt encara. Igual que si hi havia una voluntat d'atemptar a París.

Ho donen per tancat?

— Es va fer una feina molt minuciosa i, ara per ara, poc queda per estirar, però aquesta mena d'investigacions no queden estroncades, si hi ha alguna altra acció antiterrorista és possible que es pugui reprendre alguna investigació. Estem a l'espera del que pugui passar per completar aquest trencaclosques.

¿La figura d'Es-Satty és la que continua presentant més ombres?

— Des d'una prespectiva vital és la persona de més edat i amb més arestes i, per tant, seria interessant tenir-ne més informació. Però crec que el procés de radicalització dels líders de la cèl·lula, dels tres germans grans, és un element de reflexió interessant: són famílies integrades, que viuen amb dificultats econòmiques, però no amb precarietat, i que tenen una integració aparent.

Al judici de l'Audiència Nacional una de les acusacions va posar en dubte la mort d'Es-Satty. ¿Per als Mossos és un fet contrastat?

— La investigació policial funciona amb l'acreditació de proves. A nosaltres, les proves obtingudes ens fan pensar, i així ho va determinar el judici, que Es-Satty és mort. Si algú, més endavant, aporta un element provatori que indiqui el contrari, estarem per contrastar-ho i investigar-ho.

¿Hi pot haver algun membre o col·laborador més de la cèl·lula?

— Fins ara no s'ha acreditat cap altra persona relacionada amb la xarxa. Hi ha hagut prop de 100 telèfons intervinguts de multitud de persones investigades i el buidatge de 180 elements electrònics, i s'han examinat milers de documents.

¿Com valoren la sentència de l'Audiència Nacional?

— Positivament, en tant que acredita que la investigació feta pels Mossos d'Esquadra va anar en la bona direcció, aporta els elements provatoris dels diferents tipus de delictes, des de la col·laboració de la persona que va deixar la furgoneta, a tipus més greus de terrorisme. I és positiva per a les víctimes perquè és una forma de reparació d'una pèrdua que mai ningú podrà revertir.

En canvi, des de les mateixes víctimes i socialment ha costat entendre que no hi hagi una condemna per assassinat.

— No ens pertoca fer-ne valoracions. Nosaltres aportem proves i és el tribunal qui, a partir d'aquestes proves, dictamina la forma penal que més s'ajusta als fets que es van produir.

Ara els Mossos tenen accés a les bases de dades policials superiors i formen part del CITCO. ¿Aquests elements haurien ajudat en aquell moment?

— La cèl·lula de Ripoll és molt singular, perquè es tracta d'un endogrup construït a partir de quatre nuclis familiars. Per això, es fa difícil afirmar que l'accés a altres bases de dades o la col·laboració a través del CITCO ho hagués facilitat. Ara bé, la gestió de l'atemptat i la investigació dels Mossos d'Esquadra l'acredita com una policia de màxim nivell, que l'homologa amb qualsevol policia del món, i és cert que l'entrada al CITCO i la decisió del ministeri de l'Interior de fer dels Mossos la policia ordinària i de referència en un atemptat terrorista hagués fet molt més senzilla la gestió de l'atemptat en comparació al que va ser.

¿També hi ha un abans i un després en el control dels precursors d'explosius?

— En poc més d'un mes i mig, la cèl·lula va comprar a onze municipis material per fer 500 quilos de TATP, la quantitat més gran que s'ha vist mai a Catalunya. Per tant, és evident que el control d'aquest material és molt important i en això s'ha avançat a bastament pel que fa a la comunicació de les compres i la conscienciació de les botigues.

¿En aquell moment s'estava al nivell necessari, però?

— És un dels àmbits de millora, sens dubte.

¿Com ha canviat la manera com els Mossos investiguen el jihadisme a partir del 17-A?

— El 17-A aporta un patró nou de cèl·lula jihadista; per tant, no és tant com canvia la investigació sinó la detecció. L'aprenentatge de Ripoll és la identificació d'un nou tipus de cèl·lula formada per quatre famílies, molt tancada i amb unes característiques determinades. I va tenir conseqüències immediates en l'el·laboració de persones i entorns amb un patró d'interès i en l'escrutini d'aquests patrons per descartar que persones amb situacions homologables estiguessin en processos de radicalització o, tot i ser-hi, tinguessin intenció d'atemptar.

Quin és el nivell d'alerta actualment i què preocupa a Catalunya?

— Els actors solitaris, sobretot. El que ha canviat respecte al 2017 és el context. Llavors el califat Estat Islàmic tenia capacitat territorial i finançament. Al-Qaida també tenia aleshores molta capacitat operativa. Avui l'Estat Islàmic pràcticament no té territori ni direcció de comunicació. La seva narrativa ja no és triomfalista i la nostra capacitat antiterrorista s'ha incrementat moltíssim: coneixem millor els entorns, portem a terme moltes operacions en un moment inicial. Però continua havent-hi una amenaça jihadista global i persones radicalitzades que poden tenir voluntat d'atemptar. La forma en què creiem més probable que es podria cometre un atemptat actualment és la d'un autor individual que portés a terme una acció poc planificada i amb mitjans molt al seu abast.

Vostè ha anunciat una nova directiva d'intel·ligència. Per què és tan important pel que fa a antiterrorisme?

— La generació d'intel·ligència en una activitat com la policial és molt important. L'anticipació d'escenaris i la presa de decisió política i organitzativa és crucial. Saber en quina situació estem i quines son les tendències ens permet projectar el futur, i això ens permet ordenar processos de capacitació de la policia i intervenir en la realitat criminal de casa nostra.