17 mots per entendre les festes de Sant Antoni: quants en saps?

Palma Hi ha paraules molt localitzades, mentre que altres expressions són genèriques d’arreu de l’illa. ARA Balears ofereix un vocabulari festiu perquè qui no està avesat a anar a missa, al portal no s’agenolli.

Argument

Conjunt d’incidents que són objecte d’una narració. A Artà, l’Argument és una sèrie de gloses d’un mateix glosador que narren els fets més destacats de l’any.

Baciner

Persona encarregada d’aguantar la bacina, generalment ornada amb la figura del sant, que es cuida de captar els doblers que la gent li vol donar.

Beneïdes

Acte de beneir. Com que Sant Antoni és el protector dels animals, el dia de la festa o els caps de setmana anterior o posterior al 17 de gener és tradició dur-los davant l’església perquè el capellà els beneeixi. Als pobles grans, les beneïdes prenen forma de colcada. Les de Muro són les més vistoses.

Cabriol

També ‘cabriolé’, manllevat del francès ‘cabriolet’. És un carruatge de passeig, de només dues rodes, que els senyors treien per les beneïdes.

Capta

Acte de captar. Una capta és un recorregut més o manco organitzat de persones amb l’objectiu d’anar casa per casa per obtenir menjar o doblers. Aquest és l’origen de la capta d’Artà, on la multitud va darrere els dimonis.

Clamater

Persona que fa un clam. A sa Pobla, cada any l’Obreria de Sant Antoni, el rector i el batle trien una persona destacada del municipi, per dir ben fort, en haver acabat les completes: “Visca Sant Antoni!”.

Colcada

Desfilada de persones colcant amb cavall. També es pot dir cavalcada. A Manacor, la colcada de Sant Antoni està formada per un carro enramellat que inicia el recorregut des de la Sala.

Completes

Darrera part d’un ofici diví, que servia per indicar que el dia s’havia acabat i la gent es retirava amb la benedicció de Déu. En l’actualitat, i pervertint el seu origen, per als joves les completes indiquen que, després de cantar els goigs, comença la festa fora de l’església.

Espinagada

Coca tapada, feta amb pasta semblant a la dels cocarrois. Les originàries eren d’anguila, sorgides als pobles dels voltants de l’Albufera, sa Pobla i Muro. El seu nom, però, té l’origen en un altre ingredient: els espinacs.

‘Llego’

Variant dialectal de ‘llegua’, mesura antiga que equival a la distància que una persona pot recórrer caminant durant una hora. Es considera que és d’uns 7 km, i més o manco és la distància de la cursa Sa Llego de sa Pobla.

Obreria

Òrgan semblant a una confraria que aplega uns membres, els obrers, moguts per una mateixa finalitat, com és l’organització de les festes de Sant Antoni. A sa Pobla l’Obreria de Sant Antoni es cuida de l’organització del protocol de les festes.

Patronat

Corporació formada pels patrons o protectors d’una empresa o institució. A Manacor, el Patronat de Sant Antoni organitza les festes d’ençà del 1982. Hi ha un representant de l’Ajuntament, un de l’Església i tot un seguit de persones que vigilen per la conservació i l’organització de la festa.

Santantonià

Relatiu o pertanyent a Sant Antoni. Fa referèncià al sentiment religiós i de veneració cap a aquest sant. S’ha de distingir de ‘santantonier’.

Santantonier

Sentiment dels aficionats a les festes de Sant Antoni, des del seu caire més lúdic i no necessàriament religiós. És una manifestació devocional cap a la bauxa i de pertinença a la col·lectivitat.

Sonador

Es diu principalment de les persones que fan sonar els instruments tradicionals, com és la colla formada per un xeremier i un flabioler. Per Sant Antoni, però, els músics de la banda també són considerats sonadors.

Ximbomba

Instrument format per un recipient cobert amb una pell ben estirada i travessada per una canya. Tot i que ara perviu per Sant Antoni, antigament es feia sonar en qualsevol època de l’any.

Xulla

Greix del porc, situat entre la pell i la carn. Juntament amb la llonganissa i els botifarrons, se sol consumir torrada a la revetla de Sant Antoni.