Pa i Mel és una entitat sense ànim de lucre, que va néixer l'any 1996 i que intervé en l'àmbit social, per atendre els col·lectius més desfavorits. El proper dia 12 de novembre celebra el seu 25è aniversari.
180 dones magribines passen cada any pel programa Tamagad de l'associació Pa i Mel
En aquest programa aprenen llengües, integració i autonomia personal
PalmaUn total de 180 dones magribines passen cada any pel programa Tamagad de l'associació Pa i Mel de sa Pobla, que finança la Conselleria d'Afers Socials i Esports. Segons han explicat en un comunicat, aquest programa està pensat per promoure la inclusió social de les dones estrangeres en situació de vulnerabilitat residents al municipi.
Es tracta d'una formació de llarga durada amb orientació sociolaboral, coneixement de llengües, habilitats socials, atenció social i organització personal i familiar que es donen a través de les classes setmanals.
En concret, el que que es vol aconseguir a través del programa és que s’enfoquin a una vida més comunitària que no quedi relegada a l’àmbit domèstic i a més, oferir-los un espai de trobada i intercanvi. Aquest projecte està finançat amb els fons socials del 0'7% de l'IRPF que gestiona la Conselleria d'Afers Socials i Esports.
D'on surt el projecte?
“Tamagad vol dir 'dona' en berber, la llengua i la zona geogràfica del Riff del Marroc, que és d'on venen la majoria de les dones que arriben a sa Pobla”, explica Aina Pérez, la responsable d’aquest programa de l'associació Pa i Mel. Es tracta, diu, d’“una zona rural amb una mancança molt grossa de serveis, per la qual cosa no hi sol haver hospitals, ni metges ni escoles ni un sistema d'assistència bàsica, i la situació d'aquestes dones és bastant vulnerable. Per això, quan aquestes dones arriben a sa Pobla, a la seva vulnerabilitat s'hi ha d'afegir que es troben molt fora de lloc i amb un desconeixement de la llengua i del territori”.
Un dels testimonis
Hanane és una de les 180 dones que enguany passaran pel programa. Fa 12 anys que va arribar a sa Pobla i des de fa tres anys va a les classes de l'associació. Fins ara no entenia l'espanyol i això li impedia, per exemple, anar al metge tota sola. Hanane explica que d'ençà que ha començat aquesta formació hi ha moltes coses que abans no entenia i que ara ja entén, però del que està més orgullosa és que ara pot anar al metge tota sola i explicar-li on té mal, anar a les reunions de l'escola dels seus tres fills i ajudar-los a fer els deures.