2.281 docents de l'escola pública, a les portes de la jubilació en els pròxims cinc anys

PalmaEn els pròxims cinc anys, els centres educatius públics de les Balears podrien perdre fins a 2.281 docents per jubilació, segons les dades aportades per la Conselleria d'Educació i Universitats. Aquests professors tenen ara entre 55 i 65 anys i n'hi ha 1.084 que tenen 30 o més anys cotitzats, que és precisament el termini de temps que permet que els mestres es puguin retirar en complir 60 anys. El fet que hi hagi 2.281 potencials jubilats dins de l'educació pública posa sobre la taula una situació: caldrà convocar oposicions per cobrir totes les baixes i oferir incentius perquè els professionals s'hi presentin.

De fet, arran de la problemàtica per cobrir les places de docents des de l'inici de curs, l'STEI ja va donar la veu d'alerta, i va avisar que des de l'aprovació de la LOMLOE es jubilen una mitjana de 400 docents a l'any. Així i tot, UGT defensa "incentivar la jubilació anticipada, per evitar l'envelliment dels equips docents". Això sí, "s'han de convocar oposicions per anar cobrint totes les places que es generin", assenyala Tino Davia, representant d'aquest sindicat. Una altra de les opcions que proposa UGT és apostar per la jubilació parcial. "Consisteix a permetre que una persona es jubili durant mitja jornada, i que l'altra mitja la faci un docent novell". Davia remarca que "el nou conseller, Antoni Vera, s'ha compromès a continuar convocant oposicions".  Per la seva banda, Víctor Villatoro, d’ANPE, reclama que es convoquin oposicions per illes “tal com marca la llei d’estabilització, i anar traient les places de reposició per jubilació, en menys de tres anys d’ençà que es produeixin”

El sindicat Alternativa reconeix el problema que es generarà per la falta de docents, però fixa una posició. "Malgrat que faltin docents, no s'han de minvar els requisits per ser-ho, sinó pagar millor als treballadors", diu Miquel Àngel Santos, que afegeix que el problema és que els treballadors tenen "sous de merda i una feina que no compensa, completament burocratitzada". Davant de la manca d'efectius, "el Govern haurà de complir la llei, que obliga a aplicar la taxa de reposició", assegura. Mario Devis, de CCOO, coincideix en la necessitat de convocar oposicions i de fer atractiva la tasca docent. "No hi ha suport de les famílies, el sou és insuficient i falta molta vocació. Cal dignificar la feina de professor", reclama.

Els docents estan esgotats

Lluís Segura, de l'STEI, té una percepció semblant. "Des de fa tres anys la gent es jubila molt més, perquè els docents han rebut molts copets a l'esquena, però res més", diu. "És per això que molts dels que tenen entre 55 i 60 anys prenen una decisió senzilla, perquè amb tants canvis pedagògics i normatius, no tenen ganes de tornar a formar-se de nou", opina . Davant aquesta situació, per atreure els nous mestres, "s'ha de valorar la tasca dels docents, amb retribucions i condicions d'acord amb els temps", afegeix. Magdalena Salom, de la UOB, també coincideix en l'esgotament dels docents: "des de fa uns anys els mestres aposten més per la jubilació anticipada i ni tan sols esperen al fet que acabi el curs perquè estan, especialment des de l'aparició de la Covid, esgotats física i emocionalment, no només per la pandèmia sinó per tot un seguit de canvis normatius i organitzatius, amb la rematada final de la implantació de la LOMLOE a marxes forçades". "Segons l'Acord Marc, hi ha el compromís de convocar oposicions cada any i, a més, d'anar millorant les condicions i el prestigi social dels docents per tal de fer aquesta professió atractiva", afegeix.

Per la seva banda, Joan Crespi, de SIAU, considera que les 2.281 vacants que es podrien generar els pròxims cinc anys "s'haurien de destinar a estabilitzar totes aquelles persones que ara com ara continuen estant en frau de llei i no han aconseguit esdevenir funcionaris de carrera a través de cap dels processos que l'Administració ha tret durant els darrers anys"

La LOGSE va obligar a convocar milers de places públiques

Una de les causes de la jubilació massiva de docents que es produirà en els pròxims deu anys és la LOGSE, la llei educativa estatal aprovada l'any 1990. "Entre l'any 1988 i el 1994 es varen convocar milers de places públiques i es varen construir nous centres, perquè la nova llei, entre altres qüestions, rebaixava les ràtios a 30 alumnes per aula", assenyala el director de l'IES Sineu, Rafel Crespí, qui té clar que es jubilarà el setembre de 2026. A part de les ràtios, explica, es varen implantar nous itineraris de Batxillerat, "perquè abans només hi havia BUP i COU" i es va ampliar l'educació obligatòria fins als 16 anys (4t d'ESO), per combatre el baix nivell educatiu de la població. En el cas del seu centre, Crespí exposa una realitat contundent: "De 100 docents, 24 tenen més de 55 anys", que suposen el 24% de la plantilla.

Per la seva banda, Carme Socías té 57 anys i és professora al CEIP Cas Saboners (Magaluf), i també té clar que es jubilarà quan en compleixi 60. "Tota la gent que conec d'entre 55 i 60 anys ens volem jubilar als 60 anys, perquè tenir aquests cinc anys de marge és un luxe", assenyala. Ara bé, també és conscient que, si es retiren tants professionals, caldrà convocar oposicions. "S'ha de donar sortida a tota aquesta gent que ara ve a fer pràctiques als centres", diu. I assenyala un altre problema. L'any passat va estar a un tribunal d'oposicions al qual s'havien apuntat 64 persones. "Només se'n varen presentar 31 i 15 varen passar a la segona fase. D'aquests darrers, finalment varen treure la plaça 14". "A les oposicions d'enguany es convocaven 120 places de Primària arreu de les Illes, i se'n varen adjudicar 100. Tot perquè es va aprovar gent que, en situacions de més competència, no hauria passat el filtre", assegura.