El 20% dels espanyols creu que obligar la parella a mantenir sexe no ha de ser delicte

BarcelonaEn plena polèmica per al voltant de la llei del només sí és sí, el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) ha publicat aquest dimecres els resultats d'una enquesta sobre la violència sexual contra les dones. El sondeig, fet a partir de 2.509 entrevistes (48,5% homes i 51,5% dones), no pregunta sobre la polèmica normativa que divideix el govern espanyol, però revela que un 20,3% dels espanyols creu que obligar la parella a mantenir relacions sexuals no desitjades no hauria de ser delicte. Més concretament, responen que, tot i ser un comportament "inacceptable", no hauria d'estar "castigat per llei". Un 0,5% ho veu fins i tot acceptable, mentre que la majoria dels enquestats (76%) considera que forçar la parella en aquest sentit sí que hauria d'estar penat.

Tret del 28,1% dels enquestats que, en alguns supòsits, avalen que es paguin diners a una dona per mantenir-hi relacions sexuals, en referència a la prostitució, la major part de les violències plantejades a l'enquesta són qualificades majoritàriament d'inacceptables. Com passa en el cas de les relacions obligades en l'àmbit de la parella, però, el percentatge de persones que rebutgen que aquests comportaments siguin castigats per la llei és significatiu. Així, el 48,8% rebutgen que es castiguin els comentaris o suggeriments de tipus sexual no desitjats, el mateix que pensen el 28,2% en el cas de petons a una dona en contra de la seva voluntat i el 9,4% davant dels tocaments a una dona de manera no desitjada.

Per a Alba Alfageme, psicòloga especialista en victimologia, aquestes dades evidencien que hi ha situacions de violència sexual "molt normalitzades" i que, per tant, hi ha molta feina per desconstruir la cultura de la violació". "Quan es diu que un comportament no és desitjable però que no hauria de ser punible és perquè no es considera tan greu", assenyala, i afegeix que, contràriament al que es desprèn de l'enquesta, "qualsevol conducta no desitjada és violència sexual i, per tant, és punible. No hi ha discussió", conclou. L'única situació que la pràctica totalitat dels enquestats (98,3%) veuen inacceptable i defensen castigar "sempre" és donar alcohol o drogues a una dona sense que ho sàpiga per mantenir-hi sexe.

Alfageme creu que, arran dels casos de submissió química que han transcendit últimament, aquesta darrera situació està més integrada com a violència, però afegeix que els tocaments o petons no desitjats també són agressions físiques i sexuals i que, per contra, s'han integrat com a quotidianes, cosa que ha banalitzat "la figura del bavós". Aquesta normalització, afegeix, també ha tingut lloc en els casos de sexe amb la parella sense ganes o sota pressió. "En general, la població té molt identificat un tipus de violació comesa per un desconegut sense vincles afectius amb la víctima, però el gruix de les situacions de violència sexual es dona en l'àmbit de la parella", recorda, i conclou que admetre-ho "ens posa a tots davant del mirall i ens fa prendre consciència que potser algun cop s'han creuat línies vermelles".

El 22% de les dones assegura haver estat agredida sexualment

Que la violència sexual forma part del dia a dia de les dones ho prova el 21,7% de les dones que asseguren haver patit una agressió sexual al llarg de la seva vida, o el fet que el 80% d'enquestats asseguri conèixer alguna dona que ha estat agredida sexualment. El 59,6%, alhora, considera que les dones que pateixen una agressió sexual ho denuncien "en poques ocasions", un 15,2% gairebé mai i un 0,6% mai. Només el 19,7% pensa que es denuncia en la major part de les ocasions o sempre. Sobre els motius per no denunciar, bona part creu que les dones agredides hi renuncien per por a l'agressor (45,1%), per vergonya (15,7%) o per por que no les creguin (14,5%).

I sobre els motius dels agressors? Les raons més esgrimides pels enquestats, en primer lloc, són els "problemes mentals" (12,2%), la falta d'educació, principis i valors (10,6%), juntament amb un baix nivell educatiu –valors que l'estadística desmenteix– o els sentiments de poder, superioritat i drets (8,3% en tots dos casos). Més baix és el percentatge dels que ho atribueixen directament a la societat patriarcal (6,5%) i els que ho vinculen al masclisme, la misogínia i rebuig a la igualtat de gènere (5,8%). De fet, tot i que l'enquesta revela que per al 58,5% dels espanyols les desigualtats entre homes i dones a Espanya són bastant o molt grans, per al 38,1% aquestes desigualtats són molt petites o gairebé inexistents. El 67,8% del total, però, creu que les desigualtats entre homes i dones a Espanya són inferiors que fa una dècada, davant del 20,4% que creu que són iguals i un 10,1% que creu que han crescut.

Malgrat el context polític del moment, el CIS, encapçalat pel socialista José Félix Tezanos, no inclou cap pregunta sobre la normativa de llibertat sexual –només sí és sí– impulsada pel ministeri d'Igualtat (Unides Podem) ni tampoc sobre la rebaixa de penes que se'n deriva. Una situació convertida en arma llancívola de la dreta les darreres setmanes i motiu de fractura entre els socis al govern espanyol. I no és una qüestió de dates. El treball de camp de l'enquesta va ser fet entre els dies 20 i 25 de gener, tres mesos després de l'entrada en vigor de la llei estrella de la ministra lila Irene Montero, quan ja havia esclatat la polèmica per la rebaixa de penes (i alguna excarceració) d'agressors sexuals.