El bloqueig de Marlaska deixarà 4.000 nois extutelats sense papers

BarcelonaAnass Guennoun farà 19 anys al novembre i, si la llei no canvia, té tots els números per passar a ser un sensepapers. La reforma del reglament d’estrangeria per facilitar la regularització de joves migrants que van arribar sense referents està redactada des del maig, però finalment no s’aprovarà demà al consell de ministres, tal i com es preveia, per discrepàncies dins del govern espanyol. Això, de moment, deixa els 4.000 nois d’entre 18 i 23 anys sota protecció de la Generalitat amb un peu en la marginalitat social. El desbloqueig, a més, permetria als 1.500 menors estrangers sols tutelats per l’administració treballar a partir dels 16, equiparant-los als autòctons. A tot l’Estat hi ha 17.000 nois que se’n podrien beneficiar de la iniciativa.

Sense la reforma, al novembre, per renovar el permís de residència, Guennoun haurà de complir dos requisits gairebé impossibles: tenir un contracte laboral per un any a jornada completa o demostrar ingressos propis de 580 euros mensuals, l'equivalent a l'indicador anomenat IPREM, una xifra que augmenta fins als 2.000 en les següents renovacions. Una utopia.

"Sobrevisc, però jo he vingut aquí a viure, no només sobreviure", proclama el jove, que sap que si no aconsegueix el NIE, el document d’identitat dels estrangers, haurà de deixar el grau mitjà d’imatge i so que va començar estant tutelat per la DGAIA i perdrà la prestació de 664 euros mensuals d’extutelat (que reben tots els nois, també els de nacionalitat espanyola). El pitjor és la qüestió de la feina: “No tens papers, no tens feina”, resumeix aquest jove marroquí que viu en una residència de la Fundació Eveho a Sabadell i que va arribar a Catalunya amb només 14 anys en una pastera i pas previ per Madrid.

Fins ara, quan un menor tutelat arriba a la majoria d'edat se li concedeix, si compleix uns requisits i té un passaport, una residència no lucrativa, és a dir, que no té dret a treballar, a diferència dels joves autòctons, que poden començar a treballar a partir dels 16. No és fins a la renovació, al cap d'un any, que se'ls condiciona la residència a tenir una feina o diners propis. És el cas de l'Aymane, marroquí de 20 anys, a qui a l'abril li van denegar la sol·licitud precisament per la qüestió econòmica i que encara espera resposta al recurs que va presentar. Mentrestant, viu en un pis amb uns compatriotes a Tarragona i, obligat per les circumstàncies, treballa "en negre" en una empresa. "És impossible guanyar-se la vida, perquè et demanen moltes coses", es queixa.

Les ajudes es tenen en compte

La reforma ara aturada no suposava, en cap cas, la renovació automàtica, però sí que facilitava la regularització dels nois, perquè eliminava el règim de residència no lucrativa i exigia demostrar que disposen de 462 euros al mes, equiparables a l'ingrés mínim vital (IMV) per a una persona sola. A diferència del que passa actualment, sí que es podrien computar les ajudes socials (prestacions econòmiques o lloguer). Es tractava, apunta Ferran Rodríguez, director de la Fundació Eveho, que els joves tinguessin la possibilitat d'una "emancipació real", i subratlla que aquests menors són els "únics usuaris a qui s'expulsa de sistema de protecció per edat".

De moment, el ministeri de Migracions ha deixat en via morta el reial decret, sense explicar què està fent per desencallar un pla que té un consens gran, perquè compta amb el suport del Defensor del Poble i de totes les comunitats, que són les encarregades de l’acollida i integració dels nois, a banda de les ONG, que també hi han dit la seva en el procés participatiu obert pel govern espanyol. El que ha passat és que el departament d’Interior, que dirigeix el qüestionat Fernando Grande-Marlaska, ha fet una esmena a la totalitat de l'esborrany, apel·lant a un suposat “efecte crida” que les entitats que acompanyen aquests joves desmenteixen que es produeixi. “No és fins que arriben a Espanya que els nois s’adonen que hi ha un procés de tràmits molt complicats”, explica Jorge González, que dirigeix un centre de la Fundació Eveho i que Guennoun confirma: “Ningú em va explicar que seria tan difícil i no vaig pensar mai en els papers”. L'esborrany també reduïa de nou a tres mesos el termini perquè els joves poguessin iniciar els tràmits de residència un cop fossin majors d'edat, un període que s'incompleix reiteradament, així com ampliava la vigència dels permisos per espaiar les renovacions.

L'ombra de l'extrema dreta

Per això, després de tants mesos de debats i de discussions, ha sorprès que el text quedi congelat. Des de les entitats socials sostenen que el govern de Pedro Sánchez s’ha deixat portar pel discurs de la ultradreta i temen que no s’atreveixi a fer el pas fins i tot amb una proposta que “només flexibilitza els tràmits per a la residència en un compromís de mínims”, apunta Maria Creixell, de la Coordinadora Obrim Fronteres, per a qui és “absurd” haver invertit en els nois mentre eren menors, donant-los sostre, menjar i formació, per deixar-los a l’estacada a la majoria d’edat. 

Als centres, el bloqueig ha canviat la petita esperança produïda per la notícia de la reforma per una gran “frustració”. Per a Guennoun, ha sigut un cop dur, perquè els estudis li van molt bé i el curs vinent pot començar a fer pràctiques laborals i obrir-se camí per trobar una “bona feina” amb què mantenir-se. “Vaig venir per treballar, no per provar sort, perquè la vida no és Port Aventura”, s’esplaia, i admet que si no aconsegueix renovar la residència legal “res no té sentit, potser tampoc haver estudiat”. Les entitats socials es plantegen una protesta davant de la Delegació del govern espanyol a Catalunya, el 5 de setembre, per exigir que l’esborrany sigui una realitat.