El 2022 supera d'1,6 graus la temperatura mitjana de tres dècades

PalmaNo cal ser metereòleg, ni tan sols gaire observador per arribar a la conclusió que el 2022 ha estat l’any de la calor. Ni la tardor va refrescar les nits, cosa a la qual ja ens estam acostumant i per això potser encara ha sorprès una mica més el desembre primaveral que hem viscut. És tot això cosa de percepcions o és que ha acabat un any especialment càlid? Idò les dades no poden ser més clares: 2022 tanca amb ni més ni menys que 1,6 graus per damunt de la mitjana, que a les Balears és de 16,9 graus. I no és una mitjana qualsevol. És el que es coneix com a temperatura de referència, i que l’Agencia Estatal de Metereologia (Aemet) va fixar a partir de les dades corresponents a 30 anys, els que van de 1981 a 2010. “És la desviació més alta des que tenim registres. És molt, molt elevada”, no dubta d’admetre Bernat Amengual, portaveu adjunt de l’Aemet a les Balears. No és poca cosa, perquè els darrers anys ja s’havien caracteritzat per un increment de temperatura mitjana que rondava el mig grau, amb l’excepció del 2020, que, amb 0,9 graus d’anomalia ja es va considerar molt calorós. El 2022 pràcticament ha duplicat l’increment.

Les Illes pulveritzen, així, aquest 2022, els propis rècords de temperatura a tots els nivells. Si només fos el de temperatura màxima, amb els 44,5 graus que Formentera i Montuïri van registrar un dia del mes d’agost, ja seria significatiu. Però l’escalfament va molt més enllà. No s’arriba a un registre d’1,6 graus més sobre la mitjana perquè un mes sigui més càlid. “Des de maig, la calor va arribar i pràcticament no se n’ha anat, i aquest és el fet més important”, explica Amengual. I és que examinant les dades mes a mes, s’observa clarament com ja el mes de maig va acabar amb 2 graus per damunt de la mitjana de referència per a les Balears. El juny va ser el mes amb major desviació, amb 2,9 graus més. L’agost, amb una desviació positiva de 2,3, també va resultar especialment dur, perquè ja és un mes amb la mitjana prou elevada. Però la qüestió més significativa ha arribat a la tardor, en la qual tots els mesos han tingut més de 2 graus per damunt dels registres considerats normals. El desembre va tancar amb més 2,8 graus per damunt de la mitjana, de manera que l’inici de l’hivern semblà una primavera.

Anticiclons persistents

“Des del punt de vista d’un metereòleg el que més ens sorprèn és la robustesa dels anticiclons. Són normals al nostre clima, n’hi ha a l’hivern i a l’estiu. Ara bé, que comencin tan prest i durin tant ja no és tan normal. Han estat molt persistents. I tot això té conseqüències. La més clara és a l’estiu, que va començar especialment d’hora. Rècords al maig de 35 graus a diferents llocs, això als anys 70 només passava a l’estiu”, explica amb passió Miquel Salamanca, de l’equip de metereòlegs dels serveis informatius d’IB3. Salamanca confirma que el 2022 no donava l’abast a l’hora de registrar tants i tants de rècords que dia rere dia quedaven superats. “Hem de pensar que, abans, tres dies d’estiu feia molta calor i ja era una onada de calor. Encara hi ha gent que recorda la del 1983 com si fos molta cosa. Avui això és una broma. Hem tingut onades de calor de 15 dies, amb unes temperatures de rècord, i quan es retira l’onada queda una mitjana que està per damunt la de referència”, afirma. “A Banyalbufar, una nit d’estiu –nit, eh!– et trobes que no es davalla dels 30,2 graus… De mínima!”, exclama.

Entre un retrat ple de xifres i registres, Salamanca no vol perdre de vista que el canvi climàtic ja no és un pronòstic: “És aquí. I evidentment molts científics insisteixen a demanar a la societat rigor i que no ho atribuïm tot, qualsevol anomalia, al canvi climàtic. Però el que està clar és que és un procés que crea les condicions perquè tot això passi. Ens extrema el clima, com hem pogut comprovar. Fixau-vos que el mes de setembre d’aquest 2022 l’aeroport de Menorca va registrar una mínima de 28,8 graus. Això eren les temperatures màximes als anys 70 del segle XX. No s’havia vist mai tampoc una mínima de 26,2 graus. Hem tingut 22 nits tropicals a Palma, 6 d’elles tòrrides (per damunt dels 25 graus tot el vespre). Això era un mes d’agost de fa 20 o 30 anys”.

Tot i que no ha estat un any que hagi destacat per les precipitacions, en moments puntuals la retirada d’aquest anticicló persistent ha provocat situacions que, per la seva breu durada, no van tenir conseqüències greus, però que convé no perdre de vista. “Dia 25 de maig va ploure a Palma 30,8 litres en 10 minuts . Una castanya. Mai havia plogut tan fort”, explica el metereòleg.

Les dades parlen per si mateixes. Damià Gomis, catedràtic de Física de la Terra de la UIB i investigador a l’Imedea (UIB-CSIC) és molt clar en l’anàlisi: el canvi climàtic és aquí. “Les evidències fan que ja no parlem d’un fenomen que ha de venir, que sona llunyà. L’encalentiment de la Terra s’està produïnt i el tocam amb les mans. Això té una conseqüència positiva: la ciutadania ja no ho veu com una cosa que pot passar o no i, per tant, crec que hi ha major consciència col·lectiva de la necessitat d’actuar”, afirma. No tant pensant que sigui un procés que es pugui aturar, “perquè això ara mateix és irreversible, sinó per alentir aquests increments, que hi són, i hi seran. Ara bé, segons els experts, si aconseguim reduir les emissions llavors podrem tenir més temps per adaptar-nos als nous escenaris, ja que estarem dins les projeccions més moderades”.

Lamentablement, Gomis considera que en el cas de les Balears la situació és lluny de reduir emissions. “Hi ha un context desfavorable, no ens enganyem. Pens que l’actual classe política dirigent és conscient del problema que tenim, no sols em referesc a les Illes, sinó en general. Ha passat, però, que entre la pandèmia i la guerra d’Ucraïna, el medi ambient i el futur del planeta torna a quedar en segon terme, perquè la prioritat política és salvar l’activitat econòmica, recuperar-la i tornar al que entenem per normalitat”, assegura.

Els pronòstics

Gomis ha format part de diferents projectes en els quals s’ha analitzat la situació i s’han dibuixat diferents pronòstics. I recorda que els compromisos s’acosten molt. El 2030 s’havien de reduir un 30% les emissions inicialment, i l’actualització europea d’aquesta fita la va situar en el 55%. “No duim el camí per complir aquestes exigències. A les Balears s’ha fet feina i la vull destacar en matèria de transició energètica, s’han substituït combustibles més contaminants i s’ha apostat per la solarització. Però el gran fracàs és la mobilitat. El transport, que és la base de l’economia illenca, és un dels principals problemes ambientals que tenim, i ens allunya de qualsevol compliment en matèria d’emissions, per la dependència i la reiteració d’inversions públiques en estructures i models per al cotxe privat”, lamenta.

Les conseqüències del canvi climàtic no només són unes temperatures elevades o unes precipitacions intenses, sinó que van molt més enllà, i el seu impacte sobre l’activitat econòmica en un territori com les Illes pot ser determinant. “Hem de pensar que duim 3 milímetres de pujada del nivell de la mar per any, i que en un escenari moderat podríem acabar el segle XXI amb 0,9 metres d’increment. Però si no aconseguim alentir el procés i les temperatures augmenten cada vegada més, podem arribar a una pujada molt superior. No es tracta d’alarmar-se ni de paralitzar-se, però sí d’actuar com a societat”, sentencia.

També la mar ha experimentat, com és lògic, un augment de la temperatura en un any tan calorós. Actualment, entre desembre i principi de gener la mitjana és de 17 graus, quan la que l’Aemet té registrada com a mitjana per a la mar balear en aquests dies és de 14 graus.