El 2024 bat tots els rècords: és el primer any que se superen els 1,5 ºC
El programa europeu Copernicus confirma que l'any passat va ser el més càlid de la història
BarcelonaLes dades preliminars ja ho intuïen i finalment s’ha confirmat: el 2024 ha estat l’any més càlid de la història a la Terra des que es prenen dades. A més, per primer cop en el conjunt d’un any natural s’han superat mundialment els fatídics 1,5 °C per sobre de la mitjana de l’era preindustrial (1850-1900). Una dada que fulmina la temperatura límit d’escalfament global per a aquest segle fixada en els objectius de l’Acord de París, aprovat l’any 2015. Així ho confirma el balanç climàtic publicat pel programa europeu Copernicus.
Les dades indiquen que aquest últim any la temperatura mitjana global anual va ser de 15,1 °C, 0,72 °C per sobre del període actual de referència (1991-2020) i 0,12 °C més que el valor del 2023, que fins ara tenia el rècord. Aquesta xifra queda 1,6 °C per sobre de la mitjana dels nivells preindustrials. De fet, des del juliol del 2023 –amb l’excepció només del juliol passat– tots els mesos han superat la marca dels 1,5 °C respecte al període preindustrial. La mitjana dels últims dos anys també la supera.
Aquestes dades són inèdites. “Tots els conjunts de dades de temperatura global recollits internacionalment mostren que el 2024 va ser l’any més calorós des que es van començar els registres, el 1850”, assegura Carlo Buontempo, director del servei de canvi climàtic del programa Copernicus.
“La humanitat està a càrrec del seu propi destí, i el futur és a les nostres mans: una acció ràpida i decisiva encara pot alterar la trajectòria del nostre clima futur”, afegeix l’expert, que apel·la a la implementació de mesures urgents per tal de frenar el canvi climàtic.
El 2024 va ser l’any més càlid a totes les regions continentals del planeta, excepte l’Antàrtida i Australàsia, així com a gran part dels oceans. A més, totes les estacions de l’any –excepte la tardor– van ser les més càlides fins ara. De gener a juny cada mes va batre el seu propi rècord de calor, i la resta de mesos van ser el segon més càlid per a cada mes. Tot i això, l’agost del 2024 va empatar amb el del 2023, que fins ara reté el rècord de calor.
Cal recordar que el 22 de juliol es va assolir un nou rècord de temperatura mitjana global diària, amb 17,16 °C. Segons Copernicus, els últims 10 anys (2015-2024) han estat els més càlids registrats des que es prenen dades a escala global.
Rècord de calor també a Europa
A Europa, el 2024 també ha estat l’any més càlid de la història des que hi ha registres, amb una temperatura mitjana de 10,69 °C. Aquesta xifra se situa 1,47 °C per sobre de la mitjana del període de referència (1991-2020), i és 0,28 °C més alta que el rècord del 2020. La primavera i l’estiu van ser càlids, ja que van assolir temperatures mitjanes rècord en el conjunt del continent.
Unes dades que contrasten amb les de Catalunya: tot i que la temperatura mitjana anual ha estat 2,1 °C per sobre de la mitjana de referència (1961-1990), no ha estat de rècord. Tot i això, el 2024 ocupa la tercera posició en el podi d’anys més càlids, per darrere del 2022 i del 2023.
Fenòmens meteorològics cada cop més extrems
Més enllà de les altes temperatures de l’aire i del mar, cal destacar l’augment de la quantitat de vapor d’aigua a l’atmosfera, que aquest any ha assolit un valor rècord amb prop d’un 5% per sobre de la mitjana. Aquesta barreja de factors provoca un “fort estrès de calor” –conclou l’informe de Copernicus– que desencadena en fenòmens extrems arreu del món, com ara greus incendis forestals, més sequeres, rècords de calor o temporals històrics com la DANA al País Valencià.
"Les altes temperatures globals, juntament amb els valors rècord de vapor d’aigua atmosfèric, van suposar fenòmens extrems sense precedents com ara onades de calor i forts aiguats que van causar misèria a milions de persones", explica Samantha Burgess, directora adjunta del servei de canvi climàtic de Copernicus.
Un mar cada cop més calent
L’informe també destaca alguns rècords pel que fa a l’aigua del mar. Aquest és el cas de l’oceà extrapolar, amb una temperatura mitjana marina de 20,87 °C, la més alta registrada fins ara i 0,51 °C per sobre de la mitjana del període de referència. Tot i això, durant la segona part de l’any la temperatura del mar ha baixat lleugerament gràcies a la finalització del fenomen del Niño.
També s’ha mantingut la tendència de pèrdua d’extensió del gel marí en els dos pols. Pel que fa a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, les concentracions atmosfèriques de diòxid de carboni i metà van continuar augmentant fins a nivells rècord.