Pobresa Menstrual

El 44% de les dones no poden comprar els productes menstruals que voldrien

El 23% asseguren que han reutilitzat compreses d'un sol ús per motius econòmics, segons el CEO

Tampons, compreses i copes menstruals.
21/09/2023
2 min

BarcelonaLa pobresa menstrual ha entrat en l'agenda política i ja hi ha uns quants governs, entre ells el de la Generalitat, que estan plantejant polítiques de gratuïtat d'alguns productes o que es reparteixin entre els col·lectius més vulnerables. Dades com les que aquest dijous fa públiques el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ajuden a fer-se una idea del problema. Un 23% de les dones asseguren que han hagut de reutilitzar productes d'un sol ús, com compreses i tampons, per motius econòmics, tot i que hagin perdut part de la seva eficàcia. A més, el percentatge puja quan se'ls pregunta si fan servir el producte menstrual que voldrien: un 44% afirmen que no fan servir els productes que voldrien perquè són massa cars.

Quins són els productes més utilitzats? Les compreses d'un sol ús, que fan servir el 62% de les dones, seguides dels tampons, que utilitzen el 42%. Les copes menstruals, que són les que fomenta la Generalitat, només arriben actualment al 19% de les dones de Catalunya; i les calces menstruals, al 10%. Hi ha un 6% de les dones que expliquen que fan servir paper higiènic.

Ara fa un any que les dones poden agafar un permís per regles doloroses (vuit hores al mes que han de recuperar més endavant). En els últims dotze mesos un 16% de les dones que tenen la regla expliquen que han faltat a la feina precisament per la menstruació i el percentatge s'eleva al 24% quan ens fixem en les escoles, instituts i universitats. La regla també pot ser un obstacle per fer altres activitats. L'esport és una de les més difícils de compatibilitzar: el 54% de les catalanes recorden haver deixat de fer esport en alguna ocasió quan tenien la regla i gairebé el 50% han deixat de quedar amb amics o fer activitats d'oci.

Manca de coneixement

Més enllà dels efectes de la pobresa menstrual, el CEO també pregunta pel coneixement que té la ciutadania respecte a aquests temes. Per exemple, entre els homes no arriba al 50% el coneixement sobre el cicle menstrual (el període entre una regla i la següent) i n'hi ha un 42% que el confonen amb la durada de la regla. El 60% de les dones responen correctament a la pregunta (un 34% ho fan de forma incorrecta). Menys de la meitat dels homes tampoc saben quin és el moment del cicle menstrual més favorable a un embaràs. En les respostes a les dues preguntes també hi ha diferències importants en funció del nivell d'estudis de l'enquestat. A més, majoritàriament són les dones les que es queixen que es parli poc del cicle menstrual: un 48% creuen que se n'hauria de parlar més a l'escola, un 38% als centres de salut, un 37% a casa i un 55% als mitjans de comunicació.

Pel que fa a la premenopausa i a la menopausa, només el 47% de les dones creuen que en tenen prou coneixements, i només el 23% dels homes opinen el mateix. Aquí el consens és encara més general sobre que se'n parla massa poc.

Fitxa tècnica
  • Les preguntes sobre la pobresa menstrual formen part d'una enquesta molt més àmplia que el CEO va elaborar durant el mes de juliol. Es tracten dels estudis Òmnibus (se n'han fet dos en paral·lel a partir de preguntes proposades pels diferents departaments de la Generalitat) amb la participació de 2.500 persones en cadascun, majoritàriament a través d'Internet, seleccionades a partir del registre de població de Catalunya. Totes aquestes persones -majors de 16 anys i residents a Catalunya- havien estat seleccionades de forma aleatòria (formaven part de les 9.000 a qui el CEO va fer arribar una carta amb un codi QR i, posteriorment, un formulari en paper en cas que no haguessin accedit a l'enquesta en línia). Per ajustar la mostra, s'ha ponderat per sexe, edat, lloc de naixement, llengua primera, nivell d'estudis i tipologia de secció censal.

stats