24,5 anys d'espera per aconseguir un punt d'amarrament

PalmaAconseguir un amarrador base –no temporal– a algun dels ports públics que gestiona el Govern no és tasca fàcil. L’Executiu és responsable d’un total de 3.481 entre places en trànsit i places base, totes ocupades i amb llistes d’espera que acumulen 5.517 persones en total. Els municipis que lideren l’espera són Pollença (871 persones); la Colònia de Sant Jordi (739); Sóller (707); Sant Antoni (500) i, finalment, Ciutadella (401). Per tenir un lloc on fondejar la barca, els sol·licitants han d’esperar 24,5 anys de mitjana, ja que hi ha indrets on les sol·licituds per obtenir plaça es remunten a l’any 1989, fa ja 33 anys.

Aquest és el cas de Marcos Marroig, el propietari d’una embarcació d’esbarjo, que fa gairebé cinc anys que espera per aconseguir un amarrador al Port de Sóller. Mentre no se li atorgui una plaça, Marroig té el seu vaixell fondejat en el mirall d’aigua de la badia del port, una acció no regulada, però que en realitat practiquen molts de propietaris d’embarcacions que, com aquest solleric, estan en espera. Davant la manca de solucions per part de l’Administració, desenes d’usuaris llancen, cada any, blocs de ciment de grans dimensions –coneguts com a morts– a fons de la mar sense gairebé cap control. Per exemple, en el cas de Sóller, les embarcacions fondejades de manera al·legal superen el centenar de vaixells els mesos d’estiu.

Líders en matriculacions

Aquesta gran demanda d’amarradors a les Illes s’explica fàcilment amb una altra dada: les Illes Balears són la comunitat que lidera el nombre de matriculacions anual de vaixells a l’estat espanyol. De fet, en el mercat nàutic estatal, l’Arxipèlag aglutina un 19,1% de les matriculacions, enfront del 16,9% de fa un any. No obstant això, en el primer semestre d’enguany s’ha registrat un lleuger descens d’un 0,28% respecte del mateix període de l’any passat. Així, tot i que el nombre de matriculacions ha disminuït a les Illes, aquestes continuen encapçalant la llista estatal.

Camps de boies

En el Pla General de Ports de les Illes Balears està prevista la regulació d’aquests fondejos al·legals mitjançant la instal·lació de camps de boies i l’augment de la vigilància en aquests futurs espais. Cal destacar que l’ordenació dels fondejos, plantejada en la planificació de Ports IB, suposarà la reducció de places i, en conseqüència, molts de propietaris hauran de treure els seus vaixells de la mar. Precisament, custodiar els vaixells a terra és una alternativa als fondejos al·legals. Aquesta és també una pràctica recurrent entre els propietaris, però que suposa que cada vegada que l’usuari vol sortir a navegar, ha de transportar el vaixell amb un remolc fins a alguna rampa i avarar-lo.

Sobre aquesta qüestió s’ha pronunciat el president de l’Associació d’Empreses Nàutiques de les Illes Balears (ANEIB), Àlex Casarés, qui assegura que “hi ha poques rampes i això genera molts de problemes”. Segons explica Casarés, les instal·lacions portuàries públiques de les Illes no estan preparades perquè es llancin i es treguin un gran nombre d’embarcacions. “Els usuaris no tenen aparcaments on deixar els remolcs i les rampes que hi ha no són suficients per a la demanda actual. Hauria de ser més fàcil”, apunta Casarés. Amb tot, la manca d’infraestructures com rampes i aparcaments que facilitin avarar vaixells, juntament amb la manca d’amarradors base, provoquen que els propietaris optin per la solució més senzilla: els fondejos arreu de la costa. Precisament aquest estiu el Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB), denuncià un excés d’aquesta pràctica a la serra de Tramuntana.

Reordenació dels ports

Davant aquesta conjuntura, l’administració competent, que és Ports de les Illes Balears, està intentant “depurar” les llistes d’espera. “Estam reordenant els ports per redistribuir els amarradors existents”, explica la gerent de Ports IB, Cristina Barahona.

El fet és que fins aleshores, l’administració no seguia uns criteris unificats a l’hora d’atorgar les places, ja que no es respectaven les llistes d’espera, que han anat creixent. “Amb l’objectiu de complir la Llei de ports i de garantir transparència, l’Administració està treballant ara per regularitzar la situació”, apunta Barahona. Segons detalla, el procés consisteix a desassignar titulars que, en termes generals i per diversos motius, no reuneixen les condicions per disposar d’un amarrador i cedir-lo a aquells que fan coa a la llista d’espera.

Amb tot, tant la patronal nàutica com els usuaris, i també la mateixa administració coincideixen: les llistes d’espera i les adjudicacions de les places d’amarrament són els ‘comptes pendents’ de Ports de les Illes Balears.