Rolf Kailuweit: "Fa 25 anys, pocs mallorquins se'ns dirigien en català als estrangers"

PalmaEl professor de Filologia Romànica de la Universitat de Düsseldorf Rolf Kailuweit és a Mallorca aquests dies amb un grup de 16 estudiants alemanys. Fan recerca sobre lingüística catalana i castellana en un projecte en què pren part la UIB. D’ençà del 1998, Kailuweit no havia estat a les Illes. Considera que en 25 anys els balears han canviat les seves actituds lingüístiques amb els estrangers.

Per quin motiu venguéreu a Mallorca als anys 90?

— El 1998, el Govern de les Illes Balears va promoure una estada de turistes alemanys a Mallorca durant una setmana. El perfil de les persones triades era que tenguessin un interès per la llengua i la cultura pròpies de les Balears. Jo hi vaig participar com a professor, perquè ja feia anys que sabia parlar català. L’objectiu del Govern era que aquella iniciativa tengués un efecte multiplicador, i les persones participants estimulassin la venguda a les Illes d’altres visitants alemanys, amb l’objectiu de fomentar un tipus de turisme de caire més cultural. Durant la setmana que estiguérem aquí, a més de classes i tallers, ens duien a visitar un poble cada dia. Com a cosa curiosa, ens trobàrem que a cada lloc que anàrem ens donaren arròs brut per dinar. “Avui us hem fet un plat tradicional, que segur que us agradarà molt”, ens deien quan ens treien l’arròs brut. He de dir que a mi m’agrada, però quan va fer cinc dies seguits que ens donaven arròs brut, ens vàrem plantar i vàrem dir que ja no en volíem pus. Aquesta no va ser la primera vegada que jo vaig visitar Mallorca. El 1988 ja hi havia estat, precisament participant en aquest mateix curs, com a alumne.

D’on neix el vostre interès per la llengua catalana?

— Vaig estudiar Filologia Romànica a la Universitat Lliure de Berlín i vaig venir a Barcelona a fer les pràctiques d’una assignatura optativa, durant un mes. Vaig establir contacte amb una al·lota, que també era estudiant, i fèiem pràctica de conversa en alemany, castellà i català. Aleshores jo ja sabia castellà i francès; per tant, va ser fàcil introduir-me al català. Em va agradar tant Barcelona que vaig fer els anys de tesina i de tesi a la Universitat de Barcelona, entre el 1989 i el 1992. La meva estada a la ciutat va coincidir amb l’època dels Jocs Olímpics i, és clar, en vaig quedar fascinat. En aquell temps jo hauria volgut quedar a Catalunya i optar a una plaça de professor universitari a Barcelona. De fet, alguns companys alemanys meus ho aconseguiren. Entre ells i jo, però, hi havia una diferència: optaren a places de professors de llengües germàniques, mentre que jo era un alemany que volia ensenyar romàniques.

Per quin camí optàreu, idò?

— Me’n vaig tornar a Alemanya, on em vaig doctorar. L’objecte de la meva tesi és el conflicte lingüístic en el cas del català durant els segles XVIII i XIX. Bàsicament vaig estudiar quin sentiment identitari hi ha durant aquest temps entre els autors catalans. La conclusió és que al segle XVIII i a la primera meitat del XIX un autor té la consideració de català no perquè escrigui en català, sinó perquè ha nascut en terres catalanes. En canvi, a la segona meitat del XIX això canvia. Tenen la consideració de catalans aquells que escriuen en català. Aquest procés ha succeït arreu d’Europa, són moviments paral·lels a la Renaixença. Ara ja fa temps que som professor de la Universitat de Düsseldorf.

Quins coneixements previs tenien de la llengua catalana els estudiants que heu menat?

— En total són 16 joves. Alguns són estudiants de Lingüística General i altres, de Filologia Romànica. Les nostres llengües d’estudi són el castellà, el francès i l’italià. Però jo a les meves classes introduesc el català i el portuguès. A més, tenim un programa d’intercanvi d’Erasmus amb la Universitat de València. Això vol dir que els nostres estudiants coneixen l’existència de la llengua catalana i en tenen algunes nocions. Aquests dies analitzam actituds lingüístiques i paisatges lingüístics.

Què és això darrer?

— El paisatge lingüístic està conformat per la retolació i cartelleria d’un espai urbà. Analitzam quines llengües hi són presents. La meva percepció és que el català hi és més present ara que no fa 25 anys, i no només en la cartelleria pública, sinó també als rètols comercials o privats. Als espais turístics, també hi destaca la presència d’altres idiomes com l’alemany i l’anglès. Quan dic que el català és present al paisatge lingüístic de Mallorca, tenc present altres territoris que estudiam. Em referesc, per exemple, a l’illa de Còrsega, on hi ha unes fortes reivindicacions lingüístiques que no tenen un trasllat significatiu al paisatge urbà. Una altra cosa que m’ha vengut de nou és que ara catalanoparlants de Mallorca se’m dirigeixen en català. Fa 25 anys era habitual que, en percebre que jo tenia un accent marcadament alemany, es passassin al castellà. Jo sé tant de català com sabia el 1998 i ara la gent no em canvia de llengua. Abans això succeïa a Barcelona, però no aquí. Ahir mateix [dimecres] anàrem a un restaurant de Sóller. Vaig dir que érem 16 i vaig demanar si hi cabíem. L’al·lota em va dir que no tenia lloc per a tanta de gent. Va notar que era estranger, però tota la conversa va ser en català.