El 25% dels treballadors de les residències privades deixa la feina, segons UGT

Palma"Tenir 120 usuaris per a dos professionals a les nits és molt habitual", denuncia José Luis Domínguez, treballador de la residència Sénior Sant Joan i que actualment està d'excedència al sector públic. "I no hi ha color: la meitat de feina pel doble de sou", apunta. La precarietat a les residències de gent gran privades estan espantant els treballadors: el sindicat UGT -majoritari en el sector- afirma que, des de l'abril, un 25% dels treballadors han deixat la feina, la majoria fixos. Els llocs es cobreixen, però asseguren que tornen a quedar buits aviat per les condicions laborals que s'ofereixen.

"La feina està bé, però és molt pesada, la càrrega de feina és molt alta i falta moltíssim personal", diu Domínguez. Com que els sous són baixos (al voltant de 950 euros nets al mes), la majoria fan hores extraordinàries per poder arribar a final de mes. "Hem estudiat i no arribam a mileuristes. És una vergonya", es queixa aquest treballador. I afegeix que amb el cost de vida a l'Arxipèlag "no arriba ni per a allò bàsic". En el seu cas, abans de trobar feina a la pública, es va plantejar fugir al sector turístic perquè cobrava més. L'experiència a l'àmbit privat és totalment diferent: "No es pot comparar, els nostres majors estan molt millor atesos. Tens molt més temps per a ells i reben un millor tracte".

Precisament, un dels motius pels quals diuen que deixen el sector "és que no poden continuar fent feina amb aquestes condicions, per la frustració de no poder atendre com toca", explica Marta Barcell, secretària de dependència del sindicat. Els altres factors decisius són la càrrega de feina i els sous baixos. De fet, relata que alguns professionals han d'acudir a ajudes socials per cobrir les necessitats bàsiques. Els que abandonen el sector van sobretot als sectors turístics, de comerç i l'àmbit públic de la dependència.

La pandèmia no ha canviat el paradigma

"Te'n vas tan rebentada de la feina que, de vegades, el que queda d'horabaixa l'has de passar a casa medicada per poder anar a treballar l'endemà", denuncia Ángeles Gómez, treballadora de la residència DomusVi de Palma. Sosté que "abans de la pandèmia estàvem malament, però no se sabia, o no es volia saber. Després de dos anys, encara estam pitjor, perquè ara sí que ho veuen, però miren cap a un altre costat". Ella fa 18 anys que fa feina amb gent gran i explica que "no hi té res a veure quan vaig començar a la situació que vivim avui".

Si bé és cert que es fixen unes ràtios per cada 100 usuaris, no s'estableixen per franges horàries (per la qual cosa pot haver-hi 120 usuaris per dos treballadors a les nits), no garanteixen una atenció mínima ni tampoc es mesura el grau de dependència de les persones de què tenen cura". 

Un conveni col·lectiu autonòmic

La situació actual acabarà sent insostenible per a un sector molt feminitzat, en què més del 90% dels professionals són dones", valora Miguel Ángel Romero, secretari general de serveis públics d'UGT Balears. Alerta que, a més del mig centenar de fixos que han deixat les residències, se n'hi poden sumar 100 més aquest estiu. "Els nostres majors no tindran qui els cuidi", afirma.

Per tal de millorar la situació, exigeixen negociar un conveni col·lectiu autonòmic que permeti millorar les condicions laborals. Ara com ara només n'hi ha un a escala estatal, que no s'adequa a la realitat de l'Arxipèlag, una de les zones més cares de l'Estat. D'altra banda, reclama que les empreses compleixin amb l'increment del 6,5% del sou d'acord amb l'IPC, que va guanyar el sindicat amb sentència de l'Audiència Nacional. A llarg termini, Romero considera que s'hauria de repensar el model de "prestació del servei públic a través de les residències privades".