26.360 hectàrees de Mallorca, aptes per acollir parcs fotovoltaics

PalmaL’illa de Mallorca disposa de 26.360 hectàrees que poden acollir parcs fotovoltaics. Així ho estableix el document al qual ha tingut accés l’ARA Balears i que regula les àrees prioritàries per a la instal·lació d’aquestes infraestructures. Això no vol dir que s’hagin de construir parcs fotovoltaics en 26.000 hectàrees; de fet, es calcula que per ser autosuficients energèticament Mallorca necessitaria només un 10% d’aquesta superfície. Vol dir que, en cas de projectar un parc fotovoltaic, l’illa té tot un seguit de zones que, des del punt de vista tècnic, suposen un impacte menor i, per tant, són prioritàries per instal·lar-l’hi.

Es tracta de la proposta per a la modificació 4 del Pla Territorial Insular (PTI) que quedà redactada la legislatura passada i a punt per dur al ple del Consell perquè fos aprovada, però era massa prop de les passades eleccions i l’anterior govern insular optà per esperar. Les urnes propiciaren un canvi de color polític i l’equip actual, del PP-Vox, dos mesos després de l’inici de la seva gestió, a requeriment dels seus antecessors, s’ha compromès a dur-lo al ple, però sense concretar dates i condicionant-lo a consulta prèvia amb la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural i la Direcció General d’Energia.

El mapa que il·lustra aquesta informació és sens dubte l’element més cridaner del document. A la imatge, hi podem observar que entre els municipis amb més zones prioritàries hi ha Llucmajor, Porreres, Felanitx, Manacor i els de la zona central de Mallorca. Mentre que no en tenen cap pràcticament tots els de la Serra, Artà, Capdepera, Campanet i el cinturó costaner de l’illa.

Per Margalida Ramis, portaveu del GOB, és important que s’avanci en aquesta planificació territorial. “No només no s’ha fet això, sinó que arran de la pandèmia es va habilitar el decret de declaració de projectes industrials estratègics, que va trobar la justificació per incloure-hi el sòl rústic. Això ha estat una via directa d’entrada de parcs de dimensions molt bèsties. Estam parlant de grans finques que són de grans propietaris que cobren de la Política Agrària Comuna (PAC) i que cobraran pel lloguer de finques”. Ramis considera que la part agrària d’aquests projectes és simbòlica, “unes caseres per aquí, uns garrovers per allà, però des del punt de vista estratègic de disponibilitat de sòl fèrtil per a la sobirania alimentària no té gens de sentit”.

Petits i distribuïts

El document que revela l’ARA Balears aplica la Llei d’energia i canvi climàtic i estableix el model que es vol per a Mallorca. I, segons el document, el model mallorquí és de “parcs desconcentrats i petits que puguin compatibilitzar l’activitat agrària i ramadera”. A més, estableix que els planejaments urbanístics municipals promoguin preferentment el desenvolupament de l’autoconsum energètic en els nuclis urbans a partir del potencial d’aprofitament d’espais urbanitzats que siguin aptes per evitar que es destinin altres tipus de sòl a aquesta finalitat.

Per establir quines són les zones més adequades per instal·lar-hi parcs fotovoltaics es va fer una anàlisi multicapa del territori que va tenir en compte la suficiència de la font d’energia, l’aptitud ambiental i territorial per acollir les instal·lacions, la baixa productivitat o interès agrari, la disponibilitat o proximitat de capacitat de xarxa per evacuar l’energia generada, l’orografia, l’extensió, l’accessibilitat i altres característiques de l’entorn, la preservació de zones protegides o especialment representatives i les necessitats energètiques dels municipis afectats. També s’han tingut en compte mesures d’integració paisatgística i de coherència i integració amb la normativa existent. Els estudis realitzats han inclòs un mapa de visibilitat que estudia si des de les grans infraestructures com les carreteres, els encreuaments o les vies de tren un punt es veu molt o no. A tots els aspectes se’ls va atorgar una puntuació. Així, per exemple, les zones amb més poca rendibilitat agrària, menys visibilitat, més planes, sense valors patrimonials i millor orientades tindrien més puntuació que zones d’alta rendibilitat, molt visibles i mal orientades per a la captació solar. També es va tenir en compte un coeficient d’acumulació per tal d’evitar la concentració de parcs, i això fa que s’hagi de preveure més superfície, perquè des del moment que s’instal·la un parc s’invaliden 400 metres del voltant.

Un màxim de 4 hectàrees

Les instal·lacions que s’implantin en aquestes zones es consideraran prioritàries i podran ubicar-se sobre sòl rústic si no ocupen més de 4 hectàrees dins un radi de 800 metres, mesurats des del centre geomètric de cada parc fotovoltaic. I això afecta tant els parcs individuals com l’acumulació de diferents parcs autoritzats o en tramitació. També s’estableix que la distància a una subestació elèctrica ha de ser inferior a 5 km. En el cas de les instal·lacions d’energia solar d’autoconsum col·lectiu, no podran superar els 3.000 m2, dins un radi de 400 metres des del centre geomètric de cada instal·lació. Així mateix, el document regula els criteris generals per a instal·lacions d’autoconsum individual sobre coberta i sobre el terreny, i en entorns de protecció patrimonial i paisatgística.

Ara mateix hi ha tres vies per presentar parcs fotovoltaics a Mallorca: a través d’una declaració d’interès general, la declaració d’utilitat pública i la declaració de projecte industrial estratègic. La majoria de propostes es presenten per la via d’utilitat pública. En aquest cas, el Consell emet informes, però el Govern és el que pren la decisió final. L’informe del Consell és vinculant només en els parcs de més de 20 ha, però d’aquests no en solen arribar.

Per tant, el dubte que molts es plantegen és el de la utilitat del document de zonificació. Fonts properes a l’elaboració de la modificació 4 del PTI expliquen que el document es va fer amb la voluntat de convertir-se en una eina i un referent estudiat, consensuat i aprovat. Si s’acaba aprovant, consideren aquestes fonts, vol dir que hi ha hagut un procés d’informació pública i que la gent s’ha pronunciat a favor de parcs petits i repartits i en uns llocs determinats”. Almenys”, afirma Ramis, “es tindran en compte un munt de factors que ja venien determinats per la Llei d’energia i canvi climàtic”.

Ho confirma Miquel Coll, d’Unió de Pagesos. “No és just que es facin planificacions de tot i en tema d’infraestructures energètiques no es facin”, encara que considera que això no lleva un fet preocupant: “No hi ha polítiques coherents, es fa un discurs molt verd que no posa en qüestió tots els altres impactes ambientals, com l’arribada de turistes. Sona un poc a green washing”. I la pregunta de futur que plantegen tant el representant dels pagesos com dels ecologistes és: què passarà amb aquestes plaques quan acabi la seva vida útil, d’aquí a 25 o 30 anys?