276 ‘joies’ de la Menorca Talaiòtica estan en mans privades

MaóEls talaiòtics construïren els primers dels 11.000 quilòmetres de paret seca que avui en dia umplen el camp de Menorca i que, posada en línia recta, connectaria l’illa amb Hawaii. Envoltats de pedra, aixecaren taules, talaiots i poblats sencers. I així, Menorca té fins a 1.586 jaciments arqueològics, protegits i declarats Béns d’Interès Cultural (BIC). Però no tots es poden visitar ni tenen la mateixa vàlua.

Només una sisena part, 280, van ser inclosos dins la candidatura que, des del setembre passat, forma part de la Llista Indicativa del Patrimoni Mundial per part de la Unesco. Entre els que han quedat fora, de cap s’ha sentit a parlar, tant des de llavors, com del poblat de Binissafullet, a Sant Lluís. Posat a la venda des de fa anys, la immobiliària de luxe Sotheby’s n’ha encarit el preu i l’ha tornat a publicitar com a una “joia irrepetible” per a col·leccionistes i per poder-hi muntar “esdeveniments culturals privats”. Un caprici de 950.000 euros.

La notícia ha fet la volta a Espanya fins que se n’han conegut els detalls. Es veu que ja fa 25 anys que s’ofereix a l’Administració i que, almenys, altres sis jaciments s’han venut aquests darrers set anys entre particulars, sense que s’hagi alterat la seva situació.

Els béns de la candidatura

De fet, només quatre dels 23 monuments més representatius de la cultura talaiòtica inclosos dins el Patrimoni Mundial són públics. És el cas dels poblats de Son Catlar, Torre d’en Galmés i Trepucó i de la necròpolis de Calescoves. A més, fora dels 280 béns de la candidatura, també són en mans públiques altres quatre jaciments: el poblat de Montefí, Es Coll i la necròpolis de Cala Morell i el poblat naviforme de sa Creu d’en Ramis. Tota la resta estan ubicats en terrenys privats, però els seus titulars estan igualment obligats per la Llei de Patrimoni Històric a mantenir-los i a permetre’n la visita pública un mínim de quatre dies al mes.

En qualsevol cas, quan un d’aquests jaciments es ven, l’Administració sempre en té el dret de tempteig i retracte per poder-lo comprar, però ben poques vegades l’exerceix. L’arqueòleg i conseller Simón Gornès n’ha elaborat diversos informes tècnics quan s’ha produït la venda d’algun bé, però gairebé sempre ho ha desaconsellat. Així va passar tant en el cas, ara conegut, del poblat de Binissafullet com en altres anteriors, com la taula de Torre Llisà Vell o el dolmen de Cap d’en Font. “Hi ha altres poblats molt més monumentals i representatius que el de Binissafullet que, a més, està ubicat en un entorn urbà massa proper”, raona la cap del servei de Patrimoni del Consell de Menorca, Joana Gual.

“El criteri més important a l’hora de decidir si es compra o no un jaciment és que sigui únic, excepcional”, apunta Gornès, qui també apel·la a altres factors: la seva monumentalitat i el preu. I, en aquest sentit, el que es demana per Binissafullet “és desmesurat, un disbarat”. Entén, afegeix, “que la declaració de la Menorca Talaiòtica hagi revalorat les finques, però mai fins al punt de comprar un bé que no reuneix cap dels condicionants anteriors”.

Per contra, el poblat de Son Catlar passà el 2018 a ser públic a canvi de 580.044 euros. Pel de Montefí, el Consell pagà 457.982 euros i també adquirí la part que encara era privada del de Trepucó per 222.385 euros. I tots tres, per raons més que sobrades. Son Catlar és, juntament amb Torre d’en Galmés, un dels dos poblats talaiòtics millor conservats de l’illa. “És el poblat emmurallat sencer més complet i gran de les Balears”, diu Gornès, meravellat per “l’extens potencial arqueològic” d’aquest assentament, que “era un centre de poder, una minicapital de l’època talaiòtica”.

El poblat de Montefí, també a Ciutadella, és prou extens i conté tres talaiots diferents, mentre que el recinte de taula de Trepucó és un dels més importants del llevant de l’illa. Montefí, Trepucó i Son Catlar eren, de fet, les tres antigues capitals i referents de l’arquitectura ciclòpia de Menorca. L’anterior conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, en justificà l’adquisició perquè, en ser de propietat pública, els jaciments podrien ser gestionats de manera directa. Però, amb la declaració ja aconseguida, Simón Gornès no creu que se n’hagi de comprar cap més. “N’hi ha prou amb gestionar bé el que ja tenim. Menorca disposa d’un patrimoni immens i no disposa de fons ni capacitat per adquirir-ne més”, afirma.

Pactar la custòdia

Aquests darrers mesos s’ha contactat amb els titulars i gestors dels béns privats inclosos dins el parany de la Unesco per poder establir acords de custòdia. El director de l’Agència Menorca Talaiòtica, Antoni Ferrer, diu que ja té els contractes pendents de formalitzar. El Consell els permetrà cobrar entrada, com es fa a Torre d’en Galmés, Es Tudons, Talatí o Torralba, sempre que tramitin la llicència d’activitat i disposin d’una empresa gestora.

Però també alguns dels jaciments exclosos del Patrimoni Mundial disposen d’acords particulars amb l’Administració. És el cas del famós poblat de Binissafullet que, tot i no considerar-se de rellevància, té vigent un conveni que compromet al Consell a fer-se càrrec del manteniment a canvi que el propietari permeti accedir al monument cada dia, i no sols el mínim de quatre per mes que fixa la llei.

En qualsevol cas, la declaració de Patrimoni Mundial ha revalorat els béns, i també ha fet créixer el negoci al voltant de la pedra talaiòtica. Una tendència que ja es notava, fins i tot, anys abans que la Unesco reconegués la candidatura menorquina. “Devers el 2018 es van començar a crear agències especialitzades, que gestionen jaciments i ofereixen visites guiades als turistes, i també, hi ha creuers que arriben atrets per aquesta oferta”, destaca Simón Gornès. De fet, les visites als monuments talaiòtics creixeren el 2022 fins a un 33%, i la sensació enguany, a l’espera dels resultats definitius de 2023, és que l’interès continuï a l’alça.

El Consell obrirà el 2025 un centre d’interpretació de la Menorca Talaiòtica a la plaça de la Catedral de Ciutadella per aprofitar el focus més gros de concentració de turistes de l’illa i, a través de la Fundació Foment del Turisme, ha rellançat la promoció del valuós patrimoni arqueològic. Menorca espera atreure un 50% més de turisme cultural que abans de la declaració i destinar 2 milions d’euros anuals a conservar tots els béns. Però, de moment, el milió compromès pel govern de l’Estat a través del llavors ministre Miquel Iceta encara no ha arribat. S’haurà de reclamar i, quan arribi, no serà precisament per comprar cap poblat. Hi ha dos ambiciosos projectes d’excavació i investigació a Trepucó i Torre d’en Galmés en espera. Les pedres encara tenen molt a dir de Menorca.