Més de 300 sanitaris treuen múscul pel català: "El canvi polític ha despertat l'esperit de lluita"

Palma"Volem fer normal una cosa que ara no ho és: l'ús del català a la sanitat". Així s'ha expressat Marc Bonet, sanitari i portaveu del col·lectiu Sanitaris per la Llengua, durant la presentació del moviment. "Ho hem de fer a la mallorquina, tira-tira, però sense aturar", ha afegit. El grup Sanitaris per la Llengua, integrat de moment per més de 300 metges, infermeres, auxiliars d'infermeria, zeladors i administratius, està obert a tots els professionals d'arreu de les Balears "d'àmbits i d'ideologies diferents, però amb el denominador comú d'afavorir el prestigi i l'ús del català als centres sanitaris", s'explica a l'argumentari del moviment.

Un dels sanitaris assistents ha assegurat que hi ha entorns laborals que no afavoreixen l'ús de la llengua, "però el canvi de color polític i l'eliminació del requisit lingüístic han despertat l'esperit de lluita per augmentar l'ús del català", ha dit. Bonet ha fet incís que Sanitaris per la Llengua "no va contra ningú, sinó a favor de la comunicació amb el pacient. Tenim molta feina, perquè la majoria d'eines amb què treballam són en castellà". També ha lamentat que molts dels pacients creuen que els sanitaris "només parlen en castellà, i no és així". Un altre dels professionals assistents ha assegurat no conèixer casos de sanitaris als quals hagin parlat malament per emprar el castellà, però sí de "pacients que han volgut utilitzar el català i els professionals no els ho han permès", ha lamentat.

"Una gran quantitat de pacients creuen que no tenim metges pel requisit de català, i no és així: és per temes econòmics i perquè no poden pagar l'habitatge", ha dit una metgessa que fa feina en un ambulatori i que explica als pacients les causes reals, segons ella, de la falta de facultatius. Ha exposat que ella mateixa ha patit discriminacions per escriure les històries clíniques en català, però no per part dels pacients, sinó dels companys: "Em titllaven de catalanista". Així mateix, ha lamentat haver tingut companys més joves que no usaven la llengua per por de repercussions i represàlies dels superiors.

Dret de parlar en la llengua pròpia

El punt de partida del col·lectiu, s'assegura al seu decàleg, és que els sanitaris que l'integren han observat "un retrocés important en l'ús habitual del català a la sanitat, i han constatat que existeix un desconeixement dels drets lingüístics dels pacients, tant per part dels pacients com dels mateixos professionals", diuen.

Els integrants expliquen que el centre de la relació sanitari-pacient és la comunicació, i "que es pugui fer en la llengua pròpia és un dret i una necessitat del pacient". "L'expressió de tot patiment ha de poder ser en la llengua en què es viu, se sent i es pensa", afegeixen. I fan incís que el fet que el pacient pugui emprar la seva llengua beneficia la diagnosi. En la mateixa línia, defensen que els sanitaris han de poder atendre el pacient en la seva llengua, quan aquesta és una de les dues oficials. El pacient illenc catalanoparlant, reclamen, "té tot el dret" de ser atès en català, "igual que tot altre ciutadà europeu, en la llengua pròpia del seu lloc de naixement".

Els Sanitaris per la Llengua també expliquen que, "atesa la urgència i la inquietud constada per l'abandonament progressiu del català a la sanitat", els cal actuar. És per això que proposen deu actuacions per fer possible la normalització del català en l'àmbit sanitari, dirigides tant als professionals com als pacients:

1. Dirigir-se en català als professionals sanitaris, d'entrada, encara que responguin en castellà.

2. Atendre en català els pacients. Canviar de llengua si el pacient ho demana.

3. Emprar el català en sessions clíniques, cursos i reunions de professionals.

4. Escriure en català a la història clínica dels hospitals i d'Atenció Primària.

5. Fer els informes de derivació i peticions de proves en català.

6. Escriure els informes d'ingrés, alta o consulta en català.

7. Comunicar-se amb les institucions i organismes administratius en català, fins i tot quan respongui a una comunicació en castellà.

8. Disposar dels consentiments informats i fulls informatius disponibles en català.

9. Redactar en català els certificats que sol·licitin tant pacients com administracions.

10. Fer servir per escrit el català normatiu i amb el nivell de formalitat adequat.

Pendents del recurs al Tribunal Constitucional

Cal recordar que el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el recurs contra la supressió del requisit del català a la sanitat a les Illes Balears, i queda pendent el pronunciament definitiu sobre el fons. Aquesta és una iniciativa de l'Obra Cultural Balear (OCB) que té el suport de 50 diputats del PSOE i Sumar al Congrés. Sostenen que el decret del Govern del PP que suprimeix el català com a requisit, tornant-lo a considerar només un mèrit, vulnera el principi d'igualtat i el de no discriminació per raó de llengua, reconegut a l'Estatut d'Autonomia. En el recurs també es considera que aquest canvi atempta contra el règim de cooficialitat lingüística vigent i, a més, que es fa un "ús fraudulent" de la figura del decret llei, al·legant que no es tracta d'un cas d'extraordinària i urgent necessitat.