3.000 construccions en domini públic, pendents de la llei balear de costes
La Conselleria de la Mar i el Cicle de l’Aigua accelera l’avantprojecte d’una normativa que inclourà un catàleg de patrimoni litoral per evitar que l’Estat enderroqui les construccions “amb un clar valor cultural”
PalmaEls propietaris d’unes 3.000 construccions aixecades dins del domini públic maritimoterrestre de les Illes estan pendents de si la llei balear de costes que ja tramita el Govern els pot donar algun benefici o garantia respecte de la seva situació actual. Aquestes edificacions en general tenen sobre seu l’espasa de Damocles de la llei estatal de costes, que en molts casos n’imposa la demolició. El director general de Costes del Govern, Carlos Simarro, ha confirmat a l’ARABalears que l’Executiu tindrà enllestida “ben aviat” una primera versió de l’avantprojecte de llei, amb el que estan fent feina per intentar donar una solució a les construccions litorals que tenen un valor patrimonial i que es troben dins dels dominis de l’Estat, entre altres qüestions.
Segons les dades del Ministeri de Transició Ecològica, a les quals ha tingut accés l’ARABalears, el nombre de construccions dins domini públic pot arribar a 3.000, si se sumen totes les tipologies. Des d’escars, fins a restaurants, terrasses i piscines. Des de l’entrada en vigor de l’actual Llei estatal de costes, el govern espanyol ha intensificat el control d’aquestes propietats, i això ha provocat una allau d’expedients i situacions diverses, marcades sempre “per l’intent de qui té una propietat de mantenir-ne l’ús o explotació, si és un negoci”. “I, per part del Ministeri, es tracta d’aplicar la normativa, que es resumeix a posar una data de caducitat a qualsevol ús privatiu de la costa”, explica un advocat especialista que demana l’anonimat.
Des de 1988, any d’aprovació de la Llei de costes en vigor, els primers metres del litoral –20 en el cas del sòl urbà, i 100 en el cas del rústic– varen passar a ser competència de l’Estat de manera inequívoca, i també totes les construccions que hi ha en aquesta franja. La filosofia de la llei no era nova, però sí la concreció normativa, que va tancar el cercle a les edificacions i, sobretot, a l’explotació econòmica del litoral. “Només s’hi ha de deixar fer”, assegura la norma,“allò que no es pot dur a terme a cap altre lloc”. Per això, l’Estat ha anat posant ordre a diferents àrees, “encara que de manera extremadament lenta”, afirma aquesta font: des de negocis i escars que tenien un permís de Costes anterior a la llei, que varen intentar renovar, fins a propietaris que mai no varen tramitar cap autorització.
Hi ha moltes classes de construccions al litoral, i el Govern –la Conselleria de la Mar i el Cicle de l’Aigua– ha decidit posar fil a l’agulla per intentar “preservar tot allò que tingui un valor patrimonial”. “No parlam, per molt que s’hagi insinuat per part d’alguna formació política, de donar carta blanca a tot el que hi ha dins del domini públic. Parlam estrictament de valor cultural, com en el cas dels escars i les casetes de vorera”, explica Simarro.
Elaboració d’un inventari
La llei balear de costes incorporarà un inventari específic dels diferents béns que es poden considerar amb valor cultural o patrimonial i que mereixerien una protecció específica, que els pugui salvar d’una possible demolició en el cas dels que ja tenen procediments oberts. “Hem demanat als ajuntaments i també als consells insulars que vagin preparant aquest inventari, que evidentment després nosaltres revisarem i validarem. Com he dit, no es tracta d’incloure-hi més que allò que tingui acreditat un valor”, explica el director general de Costes.
El fet és que la Llei de costes estatal ja preveu una figura de protecció patrimonial si es fa mitjançant una declaració de Bé d’Interès Cultural (BIC). I, efectivament, en aquest cas, la normativa preveu l’aturada de qualsevol procés de demolició. Però també és cert que tots els BIC que es trobin dins domini públic passen a ser controlats per l’Estat, que pot determinar fins i tot que la seva gestió es faci per concessió. “Si algú pensa que declarar BIC, per exemple el Bungalow, pot servir per evitar l’acció de l’Estat, s’equivoca. A més que caldria aclarir quin n’és el valor patrimonial, automàticament l’Estat pot treure’n l’explotació a concurs”, explica el misser especialista en costes consultat per l’ARABalears.
El cas de la casa Huarte
D’alguna manera, és el que ha succeït en el cas de la casa Huarte, a Pollença. El GOB va denunciar fa dies que “s’ha tramitat la seva catalogació com a BIC per eludir la Llei de costes”. De fet, l’inici de l’expedient per part del Consell de Mallorca és posterior a l’ordre de demolició que el Ministeri de Transició Ecológica va fer arribar als propietaris. Cal remarcar, en tot cas, que l’expedient s’ha iniciat i que la voluntat del Consell és clara, però que encara no s’ha completat el tràmit.
Si els consells insulars tenen les competències en Patrimoni i poden declarar BIC aquelles construccions litorals que considerin que mereixen ser salvades, per què el Govern vol donar tanta importància als valors d’aquestes edificacions i incloure-les a la futura llei? “Perquè moltes coses que es volen preservar no tenen la categoria, i cap tècnic de Patrimoni firmarà un informe que avali la seva declaració de BIC”, explica una font de Costes consultada per l’ARABalears. L’objectiu del Govern és intentar donar una sortida als propietaris que “tenen elements de valor, com és el cas de les casetes que hi ha al Port des Canonge”. “Insistesc que no pretenem ficar-ho tot”, assenyala Carlos Simarro. El portaveu dels propietaris d’aquestes construccions, Carles Tarancón, considera que “representen un exemple de construcció que té uns valors, una tradició marinera”. “Són edificacions molt petites, amb una dilatada història i que formen part del paisatge. No es pot ficar tot al mateix sac”, afirma.
El Senat ha aprovat aquesta setmana, a instàncies del PP i amb el suport de Junts i Vox, una Proposició de Llei (PL) per protegir una sèrie d’elements patrimonials mitjançant la modificació de la Llei de costes. Dins del paquet aprovat per la Cambra Alta s’inclouen les casetes de vorera de Menorca. De fet, segons ha pogut saber l’ARABalears, el conseller de la Mar i Cicle de l’Aigua, Juan Manuel Lafuente, va seguir de prop aquesta iniciativa, ja que és coneixedor de la realitat de les casetes de vorera i va ser una de les persones que dins del PPha impulsat el compromís amb els seus propietaris a l’hora de cercar una solució.
A l’argumentari del Grup Popular, que va defensar la modificació de la llei per salvar elements patrimonials, no només hi ha casetes de vorera i escars, sinó que s’introdueix l’activitat econòmica i s’afirma que s’han generat situacions d’injustícia: “Les modificacions a les partions han deixat dins del domini públic marítim terrestre immobles urbans destinats a residències unifamiliars i petits comerços consolidats des de fa dècades”.
Segons les fonts consultades, de les 3.000 edificacions que hi ha a les Balears dins domini públic marítim terrestre, unes 1.500 són escars o construccions semblants, que en algun moment han tingut un ús vinculat a la custòdia d’una embarcació, estris de pesca i, en grau més baix, han fet d’habitatge. Actualment, molts es fan servir encara per guardar embarcacions, si bé la majoria són propietats de famílies que hi fan vida durant l’estiu, com a espai per anar a passar unes hores o fins i tot amb usos residencials. Bona part d’aquestes edificacions es troben en situació irregular, ja que, o bé no disposen del títol habilitant que exigeix la normativa, o bé aquest ha caducat i no s’ha renovat. L’illa que té més construccions d’aquesta tipologia amb diferència és Eivissa. Més de 1.000 escars identificats per Costes omplen el litoral de la Pitiüsa Major. En el cas de Mallorca, el terme municipal on n’hi ha més és Santanyí, amb prop de 200. Aquestes casetes són les que en principi prioritzarà l’Executiu a l’hora d’elaborar el seu catàleg, amb el qual intentarà protegir-les de l’acció de l’Estat per llei.
El País Valencià també es troba en procés d’elaboració de la seva llei autonòmica de costes, i ja va passar el mateix també a Galícia. En el cas gallec, el Tribunal Constitucional ha destrossat la normativa, fins al punt de fer-ne difícil l’aplicació. Precisament perquè l’Estat no està disposat a acceptar que se li usurpin competències com l’ordenació de tot allò que passa dins el domini públic. Lluny de perdre l’esperança i d’esperar la mateixa envestida, el director general de Costes assegura que “en el cas balear és diferent, perquè el mateix Estatut d’Autonomia preveu la nostra capacitat de gestionar el litoral”, conclou.