3.915 alumnes fan vaga a les Balears per reclamar saber com serà la nova Selectivitat

PalmaLa Conselleria d'Educació ha xifrat en un 8,8% la participació a les Balears en la vaga d'estudiants de Secundària, Batxillerat i FP convocada aquest divendres a tot l'Estat per exigir que es donin a conèixer els nous models d'examen de la Prova d'Accés a la Universitat (PAU), també coneguda com a Selectivitat. La Conselleria d'Antoni Vera ha informat, a partir de les dades facilitades fins al migdia pels centres, que s'han adherit a la vaga 3.915 estudiants dels 44.421 convocats. Al llarg del matí els estudiants s'han manifestat a les principals ciutats de l'Estat. A Palma, la participació en la protesta ha estat escassa.

El major grau de participació en la vaga s'ha registrat entre els alumnes de Batxillerat, amb gairebé el 14%, mentre que en els dos darrers cursos d'ESO (els primers hi no estaven convocats) el seguiment ha rondat l'11%. A FP Bàsica, el seguiment ha estat lleugerament superior al 8%, semblant al de Grau Mitjà i de tot just un 2,5% al Grau Superior. A Eivissa, la participació en la vaga ha superat el 40% a Batxillerat, i a Formentera ha estat total. No obstant això, a Mallorca, l'illa amb més estudiants cridats a participar-hi, s'ha situat entorn del 10% a Batxillerat i un poc per davall a 3r i 4t d'ESO. Cap centre de Menorca no ha comunicat dades d'adhesió a la protesta al migdia. El Sindicat d'Estudiants ha avisat que si dilluns, dia 14 d'octubre, no es coneixen els models, divendres, 18 d'octubre, tornaran a fer vaga. La ministra d'Educació, Pilar Alegría, per part seva, ha cridat a la calma.

Primers detalls

Tot i la protesta, a poc a poc ja es comencen a conèixer els detalls de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) 2025, les primeres que es faran d'acord amb les característiques fixades pel Ministeri d'Educació i desplegades per les comunitats autònomes. Si res no canvia, seran el 3, 4 i 5 de juny, vuit dies abans que l'any passat, en el cas de les Balears. Les 12 autonomies governades pel PP, entre les quals hi ha les Illes Balears, han treballat en un disseny comú de les proves, pel que fa a criteris, a puntuacions i a aquells continguts que no són específics de cada autonomia. Una de les principals novetats, fixades al decret estatal, és que desapareix el dret dels alumnes de triar preguntes entre un model de prova A i un B. "Fins ara, des de l'època del covid, hi havia dues opcions, amb moltes variants per fer la prova. Ara hi haurà un disseny únic, amb una prova única. Ara bé, dins cada matèria sí que hi haurà opcions a l'hora de triar les preguntes", explica Sebastià Massanet, director general d'Universitats, Recerca i Ensenyaments Artístics Superiors.

Els nous exàmens de Selectivitat apostaran pel model competencial, "no tan memorístic, de saber fer, reflexionar i tenir capacitat d'anàlisi crítica", exposa Massanet. L'acord de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles fixa una transitorietat a l'hora d'implantar el disseny competencial de les proves. Inicialment, com a mínim entre un 20 i un 25% de la puntuació haurà de ser per a preguntes competencials, per evitar una primera presa de contacte abrupta. El tipus de preguntes en cadascun dels apartats podran requerir respostes tancades, semiconstruïdes o obertes sempre que la puntuació assignada a preguntes o tasques de resposta oberta i semiconstruïda abasti com a mínim el 70%, per afavorir la reflexió i anàlisi dels aspirants. Es podran incloure preguntes optatives. L'optativitat serà entre blocs (sempre entre preguntes del mateix bloc) i arribarà almenys al 50% de les preguntes de l'examen.