301 sanitaris en edat de jubilar-se continuen en actiu

PalmaEl problema estructural de manca de sanitaris que pateixen les Balears s'agreujarà els pròxims anys per la jubilació massiva de professionals, i l'IB-Salut hi cercaria solució. Segons ha pogut saber l'ARA Balears, l'organisme està contactant amb el personal amb edats límit per demanar-li si vol retardar la retirada, un fet que Salut nega. Actualment, a les Illes hi ha 301 sanitaris –252 metges i 49 infermeres— que podrien jubilar-se i que continuen en actiu –244 a Mallorca, 33 a Eivissa i 24 a Menorca.

"M'han telefonat un parell de vegades per saber quan m'hauria de jubilar i si m'interessava seguir. Jo he dit que no, però hi ha molts companys que han continuat. L'any que ve ens toca jubilar-nos a molts", explica Aina Vicens, metgessa al Centre de Salut Es Blanquer d'Inca. En el seu cas, la gerència d'Atenció Primària de Mallorca va contactar amb ella. Una altra metgessa, en aquest cas d'un centre de Salut de Palma, confirma la forma d'actuar de Salut. "Em varen contactar una vegada per sondejar-me. Els vaig dir que no. El mes següent vaig rebre una nova telefonada per veure si havia canviat d'opinió. I així fins a quatre vegades", exposa.

Entre 2024 i 2030, es retiraran 988 sanitaris (574 metges i 414 infermeres) a les Balears. D'aquests, 827 a Mallorca, 89 a Eivissa i 72 a Menorca. Cal tenir present que els metges tenen una vida laboral més llarga i poden fer feina fins als 70 anys.

El Servi de Salut explica que, dels treballadors que allarguen la vida laboral, part d'ells fa feina al servei de TeleAP (Atenció Primària). L'integren metges jubilats que han decidit col·laborar i també altres que es podrien jubilar, però encara no ho han demanat. Ocupen unes mateixes dependències al polígon de Can Valero. Entre les seves funcions hi ha la de resoldre telefònicament dubtes d'usuaris i atendre, també per telèfon, pacients que tenen el seu metge de baixa.

Notes de tall i poca planificació

El problema de falta d'efectius a Atenció Primària, assenyala Vicens, es deu al fet que "no s'ha fet cap planificació de les necessitats de personal que hi hauria en el futur". Per altra banda, apunta com una de les causes que les notes de tall de Medicina s'han disparat tant a la UIB com a la resta d'universitats d'Espanya. "La gent que hi ha entrat ho ha fet amb notes absurdament altes i s'ha perdut molt talent pel camí". Enguany, per exemple, la nota d'accés a Medicina a la UIB s'ha situat en el 12,690 sobre 14, amb una llista d'espera de 513 alumnes. Ara bé, és una carrera en què rarament hi ha renúncies i, per tant, les notes no es mouen o baixen molt poc al llarg de les successives adjudicacions de places.

Les males condicions històriques dels metges d'Atenció Primària tampoc l'han fet una especialitat atractiva per a les noves fornades de professionals, opina Vicent. "Hem patit condicions brutals durant anys. Darrerament, des que falta personal, s'han millorat els sous i les guàrdies, però abans se'ns ha explotat molt", lamenta. Segons opina, la gent jove surt molt preparada de la Facultat i se'n va directament a Alemanya, Anglaterra o Italià, que són països on falten molt talent. "La falta de sanitaris és una qüestió multifactorial", sentencia.