El 31% dels aspirants suspèn els exàmens per entrar a estudiar Magisteri

PalmaA les proves d’admissió a les carreres de Magisteri de la UIB de l’any 2023, un 31% dels aspirants ha suspès, el percentatge més alt d’ençà que es varen començar a fer les avaluacions l’any 2021. D'acord amb els resultats aportats per la Facultat de Comunicació, enguany, 179 dels 585 aspirants presentats no han superat les proves. El 2021, els no aptes varen ser 71 de 543, el 13%. L’any passat, en varen suspendre 102 de 530, el 19%. Pel que fa al nombre de persones que han participat en les avaluacions d’admissió, el 2023 s’ha registrat el valor més alt d’inscrits, un 10,4% superior a l’any precedent.

En relació amb les xifres de suspesos d’aquesta convocatòria, Begoña de la Iglesia, coordinadora de les proves, explica que, a poc a poc, “s’ha aconseguit que les proves ja siguin un procés d’admissió important, en què realment no aprova tothom que s’hi presenta”. En aquest sentit, cal recordar que aquestes proves pretenen prestigiar la professió docent i filtrar tota la gent que no té les competències mínimes per poder formar-se com a mestre amb garanties, així com aquelles que trien la carrera per raons allunyades de la vocacional.

Majoria femenina

Al llarg de la història, la professió de mestre s’ha associat més a les dones que no als homes, un fet que es confirma en desglossar les característiques dels aspirants. A la convocatòria del 2023, el 78% (457) han estat dones, mentre que l’any passat elles varen ser el 79% (421) i fa dos anys, el 81% (441).

Davant aquestes xifres, De la Iglesia té clar que “l’escola és un reflex de la societat en la qual vivim”. En aquest sentit, la Facultat d’Educació treballa per aconseguir una proporció més equilibrada entre homes i dones que cursen Magisteri. “Avançam cap a l’equitat, però ho feim a poc a poc, ben igual que passa a la societat”, afegeix De la Iglesia.

De les dones que s’han presentat enguany, n’ha suspès el 45% (142), mentre que, d’ells, els no aptes són el 40% (37). En anys anteriors, els percentatges han anat oscil·lant, i no hi ha hagut una tendència clara que determini si ells o elles són més aptes per accedir a les carreres que ofereix la Facultat d’Educació. L’any 2022, dels homes presentats en va resultar apte el 83% (91), mentre que, de les dones, el 80% (337) va superar les dues fases del procés d’admissió. L’any 2021, els aprovats en funció del gènere varen ser el 87% d’homes i el 85% de dones, respectivament.

Davant l’escàs nombre d’homes, diversos homes docents consultats creuen que cal visibilitzar la seva feina. Consideren necessari lluitar contra l’estereotip, per exemple, que els mestres d’Infantil han de ser dones. “Jo vaig entrar a la docència a través del futbol, perquè era monitor de nins petits, i m’encantava. És bo que cada vegada vegi que hi ha més docents homes com jo”, explica Toni Perelló, mestre al CEIP Ses Cases Noves.