32 docents estabilitzats renuncien a la plaça: "No he cregut mai en el procés"

PalmaLa Direcció General de Personal Docent ha publicat les dades de docents estabilitzats que han renunciat a la plaça adjudicada. En total, són 32 els que, després d'haver participat en el concurs de mèrits i el procés d'estabilització, han renunciat a ser funcionaris, almenys a través d'aquesta via. Un dels afectats (prefereix no dir el nom), de l'especialitat de Geografia i Història, explica la raó de la seva decisió: "No he cregut mai en el procés d'estabilització". En relació amb la causa per la qual s'hi va presentar, si no hi creia, explica que "fins al darrer dia" va dubtar de si iniciar el tràmit o no. "Però els companys interins i funcionaris del centre on estava em varen fer dubtar", afegeix. "Em deien que era una oportunitat única i que m'ho pensàs bé, i és per això que m'hi vaig presentar sense ganes, tenint clar que en darrer terme hi podria renunciar".

El desglossament de les dades permet veure que l'especialitat a la qual més professionals han renunciat és Llengua Catalana i Literatura, amb set places que ara han quedat vacants. La segueixen Tecnologia, amb cinc; Matemàtiques, amb quatre; Geografia i Història, amb tres, i Educació Física, amb dues. Al final de la llista hi ha Filosofia, Llatí, Anglès, Música, Física i Química, Sistemes Aplicacions Informàtiques i Procediments de Diagnòstic Clínic i Ortopèdic, Pedagogia Terapèutica, i Castellà a EOI, amb una renúncia en cada cas.

El mateix professor de Geografia i Història explica que ha estat "molt actiu contra la temporalitat dels treballadors". "Jo pensava que la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea dictava que a tots els empleats amb més de tres anys d'antiguitat se'ls havia de garantir una estabilitat laboral. No pensava que ara ens fessin entrar a un nou concurs de mèrits i a un procés d'estabilització", afegeix.

Un procés carregat de tensió

En la mateixa línia, exposa que, com a interí, durant 20 anys ha estat immers "en una carrera de mèrits, per aconseguir punts i pujar a la llista d'adjudicacions". Considera injusta la situació amb què s'ha trobat: "A mi no m'han de fer participar en un altre concurs de mèrits. De què van? Si la Unió Europea diu que s'ha de donar estabilitat als treballadors, és l'Administració qui s'ha de cercar les sopes, i no forçar els interins a tornar a demostrar els seus mèrits", opina.

Cal recordar que el procés d'estabilització ha generat tensió entre els professionals de l'educació. Els funcionaris de carrera han criticat que els interins (així com altres docents) poguessin accedir a les places fixes sense participar en les oposicions. Un altre dels motius de disputa és que el procediment de tria de places ha donat prioritat als estabilitzats per sobre dels que enguany han fet les proves. Cal recordar, però, que el procés de concurs de mèrits comença el 2022, mentre que els darrers opositors s'han examinat el 2023. És aquesta seqüència cronològica la que ha determinat la prioritat a l'hora d'elegir destinació.