35 agressions a docents en dos mesos: "Em va estampar contra una paret de vidre"
El protocol de notificació es va activar el novembre i des de llavors se n'han registrat 45, la majoria "per atacs verbals", segons Educació


PalmaD’ençà que es va activar el protocol de notificació d’agressions a docents (NADIB) el mes de novembre, la Conselleria d’Educació n’ha rebut 46, de les quals 35 s’han registrat des de començament del 2025. Educació assenyala que la majoria són de tipus verbal. Però què és un atac verbal? “No són simples insults, sinó amenaces realment dures”, respon una professora destinada a un institut d’Eivissa. En el seu cas, també va patir un atac físic que hagués pogut tenir un mal desenllaç. “Estava asseguda a la taula del passadís amb un alumne amb necessitats educatives. Vaig veure un altre estudiant que feia veure que es barallava amb una companya, perquè no volien entrar a classe”, recorda. “Va empènyer la taula i em va estampar contra una paret tota feta de vidre”, afegeix. No va activar el protocol NADIB. “Els docents ja hem normalitzat rebre agressions”, lamenta.
Si bé és cert que la societat ha canviat i que altres col·lectius com els sanitaris també han experimentat un increment de les agressions que reben, en el cas del sistema educatiu crida més l'atenció des del moment en què els agressors solen ser infants, o infants i les seves famílies. L’ARA Balears sap d’una escola de Primària en la qual en dues setmanes la policia local hi ha hagut d’anar dues vegades per protegir la integritat física i moral dels mestres. En aquest cas, per amenaces de mort de famílies. I tot en un centre que no és dels de més complexitat de les Balears.
Tot i que treballen amb menors, la majoria d’escoles i instituts (especialment els més vells) no tenen un videoporter per controlar qui entra i qui en surt. Hi ha un mal hàbit més o menys estès d’obrir a tothom qui toca el timbre, des de la confiança i perquè molts porters són vells i ni tan sols s'escolta la veu de qui demana accés. Això ha donat peu a situacions complicades, com és el cas de pares, mares, tutors o germans grans que entren pegant crits en els centres educatius, amenaçant els docents i equips directius i distorsionant la dinàmica educativa. Pel que fa a l'anterior escola, el Servei de Prevenció de Riscos Laborals de la Conselleria d'Educació els va demanar si volien instal·lar un videoporter arran dels dos incidents. Van dir que sí, però poc després se'ls va telefonar per dir que el podien posar, però que el Servei no tenia diners per sufragar la instal·lació. Si l'escola el volia, l'havia de pagar amb els seus fons de funcionament.
Pel que fa al protocol, fonts de la Conselleria varen assegurar quan es va crear que “es va detectar la necessitat del programa perquè en aquests darrers anys, de cada vegada hi ha més casos". "El protocol és molt recent. Segur que en conèixer-se n'arribaran més casos, o almenys es detectaran més fàcilment", varen preveure les mateixes fonts. I així ha estat. De cada vegada hi ha més notificacions, però encara no reflecteixen la magnitud del problema. En general, les agressions més habituals impliquen mal comportament, desautorització dels docents, difamacions, insults, boicot de les classes i amenaces. Pel que fa a les agressions físiques, "darrerament van a l'alça", assegura l'STEI. "Hi ha poques notificacions d'agressions, perquè encara els centres no n'estan informats", afegeix.
Per la seva banda, SIAU exposa que dignificar la tasca docent no significa només reconèixer la feina dels mestres, sinó també "garantir-ne la seguretat, proporcionant-los els recursos i la formació necessària, i establint mecanismes que els protegeixin davant qualsevol classe d'agressió". "Sense oblidar que dignificar també implica empoderar, cosa que els permetria exercir la seva tasca diària amb l'autonomia i el reconeixement que mereixen. Mentre que els docents no se sentin respectats i valorats, les agressions no deixaran de créixer", diu el sindicat.
Què es considera agressió?
El NADIB estableix un sistema d'actuació molt definit, en el qual s'especifica el paper de cadascun dels actors implicats: denunciant, equip directiu, equip d'inspecció, etc. El protocol s'aplicarà a les agressions comeses dins o fora del centre educatiu per part de l'alumnat o persones que tinguin relació amb ell, contra el personal docent que presta els seus serveis en centres d'ensenyament públic no universitari o contra els seus béns, sempre que es produeixin com a conseqüència directa de l’exercici legítim de les seves funcions.
S'hi inclouen les conductes presumptament constitutives de delicte de lesions; de delictes contra la llibertat, amenaces i coaccions; d’un delicte contra l'honor (calúmnies i injúries); d’un delicte contra el patrimoni, de violència digital a l’entorn escolar, els actes d'assetjament, fustigació, amenaces, insults, vulneració de dades i informació privada, divulgació de dades apòcrifes, missatges d'odi, difusió de contingut sexual sense consentiment, textos, fotografies, vídeos i assumptes personals i altres impressions gràfiques o sonores.