39 psicòlegs atendran la salut mental dels alumnes d'instituts i centres d'FP
El curs passat, Convivèxit va atendre 398 casos d'estudiants adolescents amb idees suïcides
PalmaLa Conselleria d'Educació, amb el suport de la de Salut, incorporarà 39 psicòlegs que prestaran els seus serveis als 71 instituts i a 11 Centres Integrats de Formació Professional (CIFP) de les Balears. Segons ha informat el conseller d'Educació, Antoni Vera, els professionals no seran cada dia al mateix centre, però quan hi siguin, serà en jornada completa. El temps que dedicaran a cadascun dependrà de la mida del centre, de manera que estaran tres jornades a un centre i dues a un altre. La Conselleria destinarà dos milions d'euros per incorporar aquesta figura professional. La introducció de psicòlegs a les aules és una mesura pionera a tot l'Estat, ha detallat Vera.
El conseller ha assenyalat que disposar d'aquest perfil era una "demanda" de tots els centres amb els quals s'ha reunit durant el curs. Per altra banda, ha explicat que Educació ha començat aquest pla a Secundària perquè "es volia incidir en la població adolescent", ja que es tracta d'una etapa "complicada", però la intenció és que també arribi a Primària. A l'espera que comenci el curs, el pròxim dimecres 11 de setembre, la Conselleria està formant els professionals, que tindran unes funcions molt delimitades que no podran entrar en conflicte amb les dels orientadors ni amb les d'altres professionals sanitaris i de serveis socials. Vera també ha informat que s'està fent feina per incorporar els psicòlegs als centres concertats, un fet que s'allargarà, a causa que el procés de contractació és diferent.
Intervenció individual o grupal
La directora general de Primera Infància, Atenció a la Diversitat i Millora Educativa, Neus Riera, ha apuntat que la intervenció dels psicòlegs amb els menors podrà ser individual o grupal i podrà iniciar-se a petició de tres parts: família, professorat i els mateixos adolescents. Segons ha explicat, els psicòlegs oferiran espais d'escolta, acompanyament, ajuda i intervenció a l'alumnat en situacions de risc i malestar emocional, excepte els casos amb protocol de risc autolític activat. Aquests s'emmarquen en el conveni vigent amb el Col·legi de Psicòlegs de les Balears (Copib) per a aquests processos específics. També entrenaran els adolescents en la gestió emocional positiva i en tècniques relacionals, com les habilitats socials i la resolució de conflictes, entre altres funcions.
En la seva interacció amb l'equip educatiu, els psicòlegs definiran espais i rutes de coordinació estreta amb els serveis d'orientació per afavorir l'intercanvi correcte d'informació. Així mateix, faran feina amb els orientadors en el disseny i l'aplicació de programes de prevenció per a la millora de la gestió emocional i la convivència positiva, i també en la proposta d'activitats formatives per al professorat, enfocades a la prevenció de la salut mental i el benestar emocional en l'àmbit educatiu. Pel que fa a les famílies, els psicòlegs les acompanyaran i oferiran espais d'escolta, ajuda i intervenció psicològica.
Un 16% menys d'ingressos, però més llargs
La implantació dels psicòlegs a les aules correspon a "una necessitat real" basada en l'increment de problemes detectats des de la pandèmia, ha exposat la consellera de Salut, Manuela García. Ara bé, ha ressaltat que les polítiques per remeiar la situació sembla que "comencen a donar els seus fruits", atès que hi ha un 16% menys d'ingressos per problemes mentals que fa un any, però solen ser de major durada, la qual cosa indica que són casos "més greus". Les consultes sí que han crescut, i ho han fet un 10%. L'Institut per a la Convivència i Èxit Escolar (Convivèxit) va atendre 398 casos d'alumnes adolescents amb idees suïcides el curs passat.
El degà del Col·legi Oficial de Psicòlegs de les Illes Balears (COPIB), Javier Torres, ha celebrat la fita i ha recordat que el Col·legi feia quatre anys que reivindicava tenir psicòlegs als centres educatius. Malgrat que ha confirmat l'increment de problemes mentals infantojuvenils, ha demanat que "no és psicopatologitzi" tots els menors i adolescents perquè "no tots tenen problemes de salut mental". Les patologies més habituals entre els menors, ha enumerat, són l'ansietat, trastorns de la conducta alimentària, addicions a les tecnologies, falta d'habilitats socials, emocionals o comunicatives i l'assetjament. Torres també ha posat el focus en el benestar dels docents, per als quals també ha demanat un plat de suport per atendre la seva salut mental.