El 40% dels cans abandonats a Menorca són de races de caça

MaóEls cans de races de caça representen el 40% dels abandonaments que s’han registrat enguany a Menorca. Així ho assenyala la directora del Centre d’Acollida d’Animals de Maó i secretària de la Protectora, Marga Pons. “Això no vol dir que tots provinguin de la caça, perquè la gent pot tenir a casa un d’aquests animals i no ser un caçador, però ja són el 40% dels abandonaments”. “Només que poguéssim reduir aquesta xifra un 20% no arribaríem a la situació de saturació”, afegeix.

Segons dades oficials, fins a l’octubre s’han abandonat un total de 176 cans, 8 més que durant tot el 2021. Curiosament, els anys de pandèmia 2020-2021 va créixer l’abandonament amb 262 i 190 cans, respectivament. Tornant a enguany, de les 176 renúncies, 93 van ser a Maó i 83 a Ciutadella. Precisament, aquesta darrera és la zona de l’illa on més cans de caça s’abandonen, tal com reconeix Alba Lladó, de la Protectora d’Animals de Ciutadella. “A Maó, per exemple, no entren tants de podencs, perquè a la banda de Ponent hi ha més finques i més afició a la caça”, comenta.

Pons i Lladó no troben explicació a la impunitat amb la qual actua aquest col·lectiu. Tot i que admeten que hi ha caçadors que cuiden correctament els seus cans, denuncien que el comportament de molts altres no és ètic. Les competències en caça són del Departament d’Ordenació del Territori i Economia del Consell de Menorca, i la principal demanda de les protectores, segons Pons, és que s’incrementin les inspeccions. “Nosaltres no podem entrar a les propietats, fins i tot ens han denunciat. Per això, és important que l’autoritat hi accedeixi”, assenyala. A més, a banda de demanar els documents que acrediten la vacunació dels animals i comprovar que tenen el xip, reclamen al Consell que s’asseguri que els animals tenen una mínima qualitat de vida. “Estan fermats tot el dia, els espais on són no es netegen amb una freqüència adequada, no tenen casetes, alguns viuen damunt la terra i els menjadors i bevedors fan fàstic”, critiquen.

En aquest sentit, el conseller d’Ordenació de Territori, Bep Pastrana, matisa que el seu departament no fa inspeccions específiques relacionades amb el benestar animal, tan sols amb la caça. “Tot i que si es detectàs alguna cosa relacionada amb maltractament, actuaríem”, diu. “Fins ara no hem rebut cap denúncia ni percebut res, i aquestes intervencions normalment surten del SEPRONA, bé per iniciativa seva o arran d’una denúncia”, afegeix. Per la seva banda, Alba Lladó comenta que alguns caçadors reconeixen obertament que només volen el ca per anar de caça i no passejar-lo, i que no consideren un abandonament dur l’animal a la canera. “El ca està feliç de la vida perquè a la canera surt dues vegades cada dia a passejar i té menjar. Però s’ha de posar fi a aquestes pràctiques”, subratlla.

Una altra particularitat dels cans de caça és que són menys adoptables, perquè la majoria tenen un caràcter més nerviós. “Aquestes races necessiten cremar energia i, si els tens fermats, imaginau en quin estat d’ansietat viuen. I ningú vol a casa un gos histèric, sinó tranquil”, diu Lladó. Fins i tot, molts no arriben al centre. “Sabem que hi ha cans, com s’ha vist a la Península, que els pengen quan no són aptes per a la caça”. En aquesta línia, la indefensió de l’animal és total i Marga Pons apunta directament al PSOE. “Estam molt enfadats amb aquest partit, perquè els cans que necessiten més protecció són els que s’han quedat fora de la Llei de benestar animal, casualment els de caça”, mentre que Lladó afegeix que es tracta d’“un lobby molt potent”. “Hi ha molta gent important darrere de la caça, com per exemple el mateix rei”, afegeix.

Les adopcions no augmenten

Pel que fa a les adopcions de cans, fins a l’octubre se n’han comptabilitzat 135, lluny de les 178 de 2021 o les 174 de 2020. L’any 2019 se’n varen fer 214. Alba Lladó recorda com gràcies a una voluntària taxista es van continuar duent a terme les adopcions durant la pandèmia. “Ens vam reinventar amb l’objectiu de no aturar el servei”, diu.

La preocupació dels abandonaments s’ha agreujat a Maó des de maig i juny. “Ens entren de quatre en quatre, o fins i tot de sis en sis, a vegades”, lamenta Marga Pons. Molts dels abandonaments són de cans joves, d’entre un i dos anys de vida, i amb problemes de comportament. És a dir, animals que han estat comprats o adoptats abans del període recomanat de separar-se de la mare i han anat a cases on no es tenien la consciència ni els coneixements per educar bé aquell animal. També abunden els abandonaments de cans grans, fins i tot malalts, i els deixen sota el pretext que no poden ser atesos. La situació és encara més greu a la zona de Llevant per la manca d’espais d’acollida. “Necessitem cases d’acollida adequades a Maó i no és fàcil, mentre que a Ciutadella n’hi ha sis”, afegeix Pons.

El centre de Maó té una capacitat per a 24 cans, tot i que algunes gàbies no es poden utilitzar. “Estam al màxim amb 18 animals i ara quasi completam l’aforament”, assenyala Pons. A Ciutadella disposen de 16 gàbies. “Hem hagut de posar diferents animals a una gàbia per aprofitar l’espai. Abans se sacrificava i nosaltres ens hi negam”, diu per la seva banda Lladó.

La directora insular de Cooperació Local, Nati Benejam, considera que el paper de les protectores és fonamental, i reconeix que, d’ençà que aquestes entitats han assumit la gestió dels centres d’acollida –abans en mans d’una empresa privada–, s’ha fet una passa endavant. “Hi ha molt pocs territoris a l’Estat que ho han pogut fer. S’ha produït un canvi del 200% dins del mateix centre, perquè elles gestionen l’arribada de l’animal des del primer minut”.

Per analitzar-ho tot plegat, el Consell de Menorca ha organitzat els dies 9 i 10 de desembre les primeres Jornades de Protecció i Benestar Animal, una formació dirigida tant a professionals com a la ciutadania. Hi intervindran el director general de Drets dels Animals del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, Sergio García Torres; el president de l’Associació Balear d’Advocats pels Drets dels Animals, Manuel Molina; la presidenta d’Advocats Valencians en Defensa Animal, Amparo Requena, i la professora de la Universitat Autònoma de Barcelona i Doctora en Filosofia, Marta Tafalla.