Un 40% dels estudiants d'FP bàsica de les Illes abandonen els estudis

PalmaL'oferta formativa i el nombre d'alumnes que opten per la formació d'FP no ha aturat de créixer en els darrers anys, alhora que comença a desaparèixer l'estereotip que les persones que opten per aquesta modalitat d'estudis és perquè no poden accedir a la universitat. Al mateix temps, estudis com el de The Adecco Group Institute e Infoempleo del 2018 revelen que un 42,% de les ofertes de feina demanen perfils amb títols d'FP, mentre que un 38,5%, requereixen persones amb títol universitari. No obstant això, a les Illes Balears, el 28,5% de les persones que al curs 2016-2017 havien començat una FP de grau mitjà (FPGM), al curs 2020-2021 l'havien abandonat sense acabar, d'acord amb les dades de l'estudi Estadísticas del seguimiento educativo y rendimiento académico del alumnado que accede a formación profesional. En el cas dels estudis d'FP bàsica (FPB) –antiga PQPI–, aquesta xifra es va enfilar fins a un 40,4%.

Un altre document, L'informe Prevenir l'Abandonament dels Estudis a la Formació Professional: orientacions i propostes –elaborat per la UIB, entre altres organismes– aporta més dades sobre aquesta realitat a partir de diverses enquestes. Una d'elles és que un 21,6% dels alumnes que comencen una FP bàsica es plantegen abandonar els seus estudis tan sols dos o tres mesos després d'haver-los iniciat, el 31,9% es fan el mateix plantejament entre primer i segon curs, i més de la meitat, el 54,6%, mediten aquesta decisió després de tres anys. En el cas dels estudis d'FP de grau mitjà, un 22,5% es fan el plantejament durant els primers tres mesos, el 29,7% entre primer i segon curs i el 43,9% després dels tres anys.

Manca de places

Francesca Salvà, directora del Laboratori de Recerca i Innovació en Formació Professional de la UIB, i una de les directores de l'informe abans esmentat, considera que les causes que expliquen les elevades taxes d'abandonament "són diferents i es combinen de manera diversa en cada situació". Una d'elles és que, malgrat els avenços "l'FP encara és un itinerari associat amb persones que han tingut mals resultats acadèmics". Un altre dels elements que hi influeixen és que, "malgrat que cada vegada hi ha més demanda, no hi ha traducció en las places oferides".

Tot plegat fa "que hi hagi gent que vol fer un grau, no troba plaça, opta per fer-ne una altra, i com que l'estudia sense la motivació necessària, l'acaba abandonant". Si més no, Salvà apunta que "hi ha gent que opta per continuar fins al final". Aquesta situació "s'ha d'intentar revertir, i si tu, per exemple, vols fer un curs de perruqueria, se t'haurien d'oferir els mecanismes de transport perquè puguis arribar a l'acadèmia, si et donen plaça lluny de casa". A més a més, assenyala Salvà, "l'abandonament també està molt lligat amb la situació econòmica dels afectats: com pitjor és, major és l'abandonament".

La salut de l'FP "ha millorat molt, perquè han arribat doblers de la UE i s'ha fet una forta campanya de legitimació dels estudis, fins al punt que hi ha molts alumnes, i poques places". En el cas dels estudiants de FBP, Salvà considera que el fet que no trobin plaça allà on volen "és molt injust, perquè és gent que no ha estat còmoda al sistema educatiu, ha perdut moltes oportunitats, i quan es decideixen a fer una formació, es troben la porta tancada".

L'informe constata també que en els estudis de FPB i FPGM l'inici del procés que desencadena en l'abandonament de l'alumne es produeix en etapes educatives anteriors. N'és un exemple que el 61,3% dels estudiants que comencen estudis de grau mitjà han repetit algun curs al llarg de la seva vida acadèmica. Aquest fet deriva que aquest perfil d'estudiants té el doble de probabilitats d'abandonar que els seus companys que no han repetit. A més a més, el 24,6% han estat expulsats en alguna ocasió. En el cas dels estudis de FPB, el 92,8% assegura haver repetit algun curs. En aquest cas, els que han estat expulsats algun cop presenten el doble de risc deixar els estudis que els seus companys.

Ingressos fàcils

El fet que un estudiant decideixi, o no, continuar els seus estudis, no sempre depèn dels seus antecedents acadèmics. Una vegada ja s'ha iniciat la formació, entren en joc factors relacionats amb el "professorat, el desenvolupament professional, amb el fet que els estudis siguin pràctics o en la seva connexió amb el mercat laboral", assenyala l'informe. Pel que fa a la relació amb els docents, en el cas de l'FPB, aquells alumnes que perceben la implicació del professorat i se senten escoltats presenten menys risc de deixar els seus estudis de manera prematura. En el cas dels alumnes d'FPM, es defineix la relació amb els docents com un element fonamental per als bons resultats educatius, un instrument "que pot promoure processos de millora d'expectatives professionals i una implicació més gran en les tasques acadèmiques per part dels estudiants", detalla l'informe.

Tots aquests elements que estableixen un lligam entre l'alumne i la formació, s'enfronten amb el tema que "els valors socials i l'abandonament estan molt vinculats amb un mercat laboral que no valora els estudis", opina Salvà. En aquest context, a les Balears, el sector turístic "ha donat feina ràpida a tota aquesta gent, que després d'haver tingut problemes durant la seva vida acadèmia, veu l'oportunitat de tenir ingressos i opten per aquesta via enfront de la formativa".

Amb l'objectiu de reduir les dades d'abandonament, Salvà considera que "s'ha de reforçar la vinculació entre el professorat i els alumnes, perquè els docents funcionen com a contrapès enfront dels entorns personals desmotivadors, en què no es valoren els estudis". A més, "s'ha d'implementar de manera més efectiva el Pla Estratègic de Formació Professional de la Conselleria, desenvolupar l'FP dual, així com reforçar l'orientació acadèmica i les beques, i treballar en l'organització dels centres i la formació del professorat". Finalment, Salvà demana que "es tinguin en compte els resultats de la recerca que nosaltres feim, perquè les decisions polítiques s'adopten sense haver-los pres en consideració".