Ports de les Illes

400 amarristes del Portitxol, contra la gentrificació dels ports: "Els mallorquins hem de tenir sortida a la mar"

Els patrons que ocupen temporalment places socials al port s'organitzen per demanar que no es privatitzin

Vaixells al Portitxol
29/01/2025
4 min
1
Regala aquest article

PalmaLa gentrificació ha arribat a la mar i, en conseqüència, als ports de les Illes. Ho denuncia la plataforma d'Amarristes del Portitxol (Palma), que ja n'aglutina prop de 400, organitzats per evitar perdre els amarraments públics (que ocupen temporalment) gestionats per Autoritat Portuària en aquesta zona. "Mallorca necessita amarraments socials, és molt important entendre-ho", assegura Llorens Riutord, un dels seus portaveus, que adverteix que de cada vegada es veuen vaixells de més eslora a la costa balear, mentre que el paisatge de llaüts i petits velers va desapareixent. "Els mallorquins hem de tenir sortida a la mar", reclama.

Els amarristes s'han organitzat per protestar contra els plans del Club Nàutic del Portitxol. Com expliquen, aquest va oferir als propietaris d'amarraments socials renunciar-hi a canvi de convertir-se en socis del Club, i passar a llogar un amarrament privat durant els pròxims 15 anys, obtenint-ne una sèrie de beneficis. "Ens va preocupar molt, perquè pertànyer a Autoritat Portuària té uns avantatges", assegura. Passats aquests quinze anys, s'exposarien a perdre l'amarrament, que passaria a mans privades. En termes econòmics, a més, els implicaria una despesa important. Segons assegura Riutord, un amarrament públic pot costar uns 600 o 700 euros anuals. Depèn de l'eslora del vaixell, però en tot cas l'ajuda només s'aplica a les naus de fins a vuit metres d'eslora. Les més grans han de pagar amarrament privat. En canvi, si es paga al Club, el preu seria, segons els seus càlculs, "el doble de l'actual, més els 15 euros mensuals per ser soci, més 6.000 euros que es cobren d'entrada a fons perdut per passar a ser soci, més les derrames de despeses de modificacions del Port".

Amb tot, el portaveu remarca que el problema no és just econòmic, sinó de preservar de l'especulació unes places que actualment són públiques. "Molts de ports que eren socials, amb embarcacions on la gent podia sortir a gaudir i navegar, s'han convertit en clubs privats amb vaixells de grans eslores, de 14, 20 i fins a 40 metres", diu. "Hi ha llaüts mallorquins, de quatre, cinc, sis o set metres, que econòmicament ara són viables per a gent jubilada que surt a pescar, té un lloc per trobar-se amb altres, per tenir una relació social fora de la família, i donen compliment a una afició", exposa el portaveu.

A l'hora de navegar, assegura, els patrons d'aquests vaixells ja es troben que "els que tenen barquetes petites pateixen sovint, perquè cada vegada hi ha vaixells més grans que passen molt a prop i gairebé els enfonsen". La mar de les Illes està cada vegada més saturada, observa. "Entenem que turísticament i econòmicament aquests grans vaixells són necessaris, però també ho és mantenir les embarcacions de petita eslora", assegura: "Ens estan proposant que passem a un club privat i paguem una quota, a més de 6.000 euros per passar a ser socis, i d'aquí a quinze anys, quan s'acabi la concessió, aquests amarratges sortiran a concurs públic". Per a Riutord, hi ha un perill seriós de "perdre els amarraments i les embarcacions mallorquines". "No estam en contra de la llibertat del club nàutic a fer millores, ni de cap entitat privada", adverteix, però aquesta privatització contribuiria al fet "que de cada vegada sigui més difícil que el mallorquí pugui arribar a la mar": "No només són els amarraments, també els varadors".

El Club Nàutic necessita renovar la concessió

El Club Nàutic del Portitxol va fer aquesta proposta perquè el pròxim mes de desembre se'ls acaba la concessió de l'espai, i han de presentar un projecte de millores per renovar-la. Segons ha sabut l'ARA Balears per fonts properes, els càlculs de l'entitat és que han de disposar d'un pressupost de prop de nou milions d'euros. "Ens vàrem limitar a oferir-los la possibilitat de ser socis, o bé de mantenir-se talment com estan, amb un contracte amb Autoritat Portuària", assegura Pep Santander, director del Club. "Hem de fer una inversió a l'edifici, recol·locar el varador quan s'eixampli el passeig, i se'ns va ocórrer fer aquesta oferta, però encara no hem presentat un projecte", assegura. Santander remarca, en aquest sentit, que el tipus d'embarcacions que hi ha actualment al port són "totes iguals, no molt grosses, amb una mitjana de sis o set metres d'eslora". "És gent treballadora, de classe mitjana, el mateix perfil", insisteix. En un comunicat, el Club va remarcar que continuarà "treballant a desenvolupar el projecte a presentar al març per sol·licitar la pròrroga de la concessió, perquè el nostre futur també està enlaire".

Autoritat Portuària garanteix les condicions als amarristes

Per la seva banda, Autoritat Portuària (gestionada per l'Estat) va traslladar la setmana passada als amarristes del Portitxol que "es garantiran les condicions actuals dels amarraments de nàutica social i la seva situació no es veurà perjudicada per la pròrroga de la concessió del Club Nàutic". En aquest port, hi ha 425 amarraments socials, i 300 de privats. En paral·lel, aquest mateix dimecres s'han reunit amb la gerència de Ports de les Illes Balears, entitat gestionada pel Govern balear. Segons Riutord, han sortit, per ara, satisfets de les dues reunions. "Estan escoltant el punt de vista de gairebé 400 persones, que van augmentant, i potser arribarem a ser vuit-centes, o nou-centes. Molta gent diu que no volem perdre aquestes places socials", sentencia.

stats