400 casetes de vorera de Menorca esperen protecció
El Govern cerca la manera de conservar-les com a patrimoni pel seu valor etnològic i evitar que Costes les esbuqui
MaóEls darrers actes vandàlics patits en algunes casetes de vorera del port de Maó han revifat el debat sobre la conveniència de protegir aquestes construccions històriques vinculades estretament a la pesca, i que a l’illa, segons dades del Govern, podrien arribar a les 400. Ara, l’Executiu autonòmic, en coordinació amb el Consell de Menorca i els ajuntaments afectats, està elaborant un registre d’aquestes edificacions, una part important de les quals es troba en situació irregular, ja que o no té concessió o aquesta ja ha caducat. El director general de Costes i Litoral del Govern, Carlos Simarro, explica que la primera passa és identificar el nombre de casetes afectades i en quina situació estan, físicament i, sobretot, jurídicament. “Les que gaudeixen de concessió no tenen cap problema, però altres estan derruïdes o edificades sense permís. La prioritat és protegir-les per evitar-ne el deteriorament”, afirma.
I és que les casetes de vorera normalment ocupen el domini públic i, per tant, necessiten una autorització de Costes de l’Estat, que té una durada limitada. Algunes estan registrades de manera oficial i amb un títol de concessió, altres no tenen la concessió, però tampoc tenen propietari i se’n permet fer un ús públic, i finalment hi ha un gruix de casetes sense la concessió, que Costes vol enderrocar en compliment de la llei. Simarro, en línia amb els compromisos adquirits pel PP durant la campanya de cercar solucions fins i tot per a qui no té cap autorització, remarca que l’objectiu és protegir-les com a patrimoni i fer servir el seu valor etnològic considerable per evitar la demolició.
El fet que Costes sigui competència principalment del govern espanyol, encara que se n’hagi traspassat una part de la gestió, i que l’executiu estatal sigui d’un color polític diferent al del Govern no hauria de suposar cap inconvenient per continuar amb el procés de protecció de les edificacions. En aquest sentit, Simarro defensa que la llei és la mateixa per a tothom i que cal trobar fórmules de consens: “El marc legislatiu és bo en relació amb Costes i no hauria de produir-se una discussió entre l’Estat i nosaltres. Tal vegada en algun cas puntual hi hagi discrepància, tot i que l’objectiu és treballar plegats perquè tenim llaços administratius que ens uneixen”.
Seguretat jurídica de les construccions
Amb l’objectiu de protegir-les i realçar-ne el valor cultural es va constituir l’Associació Casetes de Vorera de Menorca. L’entitat, formada per una dotzena de propietaris, es va reunir amb el conseller de la Mar del Govern, el menorquí Juan Manuel Lafuente, qui es va comprometre a executar una proposició no de llei (PNL), que s’havia aprovat en el Parlament la passada legislatura, per garantir la seguretat jurídica de les construccions. En els darrers anys, moltes d’aquestes casetes s’han enfrontat a ordres de demolició i negacions de concessions per part de Costes de l’Estat, qui en realitat no fa altra cosa que aplicar la llei estatal. “Les casetes de vorera són el llegat de les nostres arrels i representen la unió entre la gent i la mar. Preservar-les no és només rescatar edificacions, sinó també reafirmar la nostra essència”, manifestà el conseller.
L’associació de propietaris valora la bona predisposició del Govern, però creu que encara queda molt de camí per recórrer. El secretari de l’entitat, Gonçal Seguí, parla en primer lloc de definir les particularitats de les casetes de vorera a Menorca. “En urbanitzacions com es Grau trobam moltes cotxeries construïdes els anys 80 i 90, que podrien entrar a la catalogació o no”, assenyala. És per això que l’associació ha traslladat al Govern un document que es troba en estudi per concretar la qualificació de caseta de vorera, amb l’objectiu que el catàleg no signifiqui una via d’entrada per a quiosquets i restaurants. “Dins d’aquesta definició hi entren l’antiguitat i l’estil constructiu, especialment de marès, així com el motiu pel qual es van aixecar. Si un quiosquet de Son Bou es va fer per acollir un bar o restaurant i és de fusta, no té res a veure amb una caseta de 1910 i que segueix l’estil de l’arquitectura menorquina”, detalla Seguí.
El secretari de l’Associació també lamenta que el traspàs de les competències de Costes al Govern arribi mal dotat en personal i termes econòmics. Per posar una mica de llum i evitar que passi el que va succeir a Galícia, on el Constitucional ha tombat bona part de la Llei de costes, el Govern ha encarregat a la UIB un informe per veure fins on pot arribar aquesta intervenció legislativa que vol arreglar el major nombre de casetes de vorera possibles. “El Govern sap que si la normativa autonòmica afecta l’estatal, no prosperarà. Es tracta de fer una llei que quedi per sota de l’estatal i que dediqui els esforços a assenyalar com gestionar les concessions, tant les turístiques com les casetes tradicionals de tota la vida”, argumenta Gonçal Seguí.
Seguí fa una crida al Consell de Menorca i als vuit ajuntaments per accelerar i revisar els corresponents catàlegs de Patrimoni per incloure-hi les casetes. L’Associació denuncia que catàlegs com el del Castell o Maó estan incomplets. Per cert, l’entitat ha demanat a l’Ajuntament del Castell i a l’Autoritat Portuària de les Balears que una de les construccions que volien esfondrar la cedeixin i, després d’una restauració, es converteixi en la seu de l’associació Casetes de Vorera de Menorca.
