El 43% dels casos de discriminació lingüística denunciats al Govern són de Salut

PalmaL’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics es va posar en marxa el desembre i ja ha rebut 50 possibles casos de discriminació a les Balears. A més, 11 vegades ha actuat d’ofici i ha investigat “casos que diversos ciutadans han denunciat a les xarxes socials i als mitjans de comunicació”, segons la Secretaria Autonòmica d’Universitat, Recerca i Política Lingüística. Del total d’actuacions, només tres fan referència a empreses i entitats privades, mentre que s’han registrat 58 reclamacions que impliquen les administracions públiques. D’aquestes , 42 fan referència a institucions del Govern balear i sobretot estan vinculades al Servei de Salut, que tot sol aglutina 26 dels casos, el 43%.

En la gran majoria dels expedients que s’han tramitat la llengua afectada ha estat el català (54), mentre que en 7 ha estat el castellà. A més, la majoria de les sol·licituds (40) són reclamacions. Les altres han estat suggeriments (19) i consultes (2). Actualment l’Oficina ja ha resolt 15 expedients i, en 19 casos, està pendent que respongui l’ens afectat. 23 sol·licituds més estan en fase d’estudi preliminar i en quatre dels casos que han arribat a l’Oficina s’ha considerat que no hi havia prou base jurídica.

Fonts de l’Oficina argumenten que el fet que la majoria de les reclamacions vagin dirigides a l’administració autonòmica “no significa que hi hagi més casos de vulneració”, sinó que “és l’àmbit que està més regulat i en què és més fàcil constatar incompliments de la normativa i reclamar”. D’altra banda, sostenen que el gruix de les queixes són sobre l’àmbit sanitari en part per la pandèmia, perquè els ciutadans tenim més contactes que mai amb aquest servei.

Però les mateixes fonts també apunten que la concentració de denúncies per vulneració dels drets lingüístics en el sector sanitari té relació amb el fet que hi fa feina molt de personal de fora del domini lingüístic. S’hi afegeix, diuen, que les mesures per normalitzar l’ús del català s’hi han començat a aplicar més tard que als altres àmbits de gestió pública.

Cal recordar que saber català no és un requisit per accedir a places de la sanitat pública illenca. Segons estableix un decret de l’any 2018, els treballadors poden accedir als llocs de feina sense acreditar cap títol de la llengua pròpia, amb la condició de treure’s el títol de B1 en dos anys. Si aquesta condició no es compleix, el Servei de Salut pot penalitzar el treballador impedint-li participar en promocions internes o en concursos de mobilitat. El Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB) va declarar nul el decret el gener de l’any passat, però encara es manté vigent perquè el Govern hi va presentar un recurs i encara no és una sentència ferma.

L’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics és un dels projectes que la Conselleria d’Educació preveia dins els pressupostos d’enguany i compta amb un equip tècnic de tres persones: un director –Albert Villaverde–, un assessor jurídic i un auxiliar administratiu. Encara que no té capacitat sancionadora, pot proposar mesures normatives quan consideri necessari per tal de garantir els drets lingüístics dels ciutadans.

Informe de la UE

El Consell d’Europa ha emès un informe amb recomanacions “d’acció immediata” per protegir les llengües minoritàries de l’Estat. És un document del consell d’experts de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries, que també inclou propostes per a les Illes Balears. Com en informes anteriors, d’una banda torna a demanar al govern espanyol que modifiqui la Llei Orgànica del Poder Judicial per garantir l’ús del català en els procediments quan alguna de les parts així ho demana. Ara com ara, la normativa estableix que els jutges, magistrats, fiscals i qualsevol altre funcionari judicial usarà el castellà i només podrà usar la llengua autonòmica si cap part s’hi oposa. “A la pràctica, els jutges rarament utilitzen un idioma diferent del castellà”, cosa que “condueix a un ús molt inferior de les llengües minoritàries als tribunals del que s’esperava, tenint en compte el percentatge de parlants a la població”, alerten els experts. És un problema que no ha millorat. “No s’ha fet cap progrés en aquest sentit”, denuncien.

Administració estatal

L’estudi també apunta que les webs de diferents organismes oficials o no estan disponibles en català o només ofereixen una part dels continguts. Posa d’exemple la pàgina de la Delegació del govern espanyol a les Illes Balears, que només té en la llengua pròpia els noms d’algunes seccions.

El comitè assenyala que, tot i que la legislació espanyola declara la importància i l’ús de llengües cooficials en el sector públic, “aquesta disposició no s’ha posat en pràctica d’una manera que asseguri l’augment del nivell de competència”. Valora “els esforços d’ensenyament” de llengües regionals a funcionaris que ha fet l’Institut Nacional d’Administració Pública entre el 2017 i el 2020, però considera que han tingut un “èxit limitat”. A més, assegura que la informació que han donat les autoritats estatals en aquest àmbit no els permet fer recomanacions.