El 45% dels pediatres d’Atenció Primària no tenen l’especialitat amb MIR
La falta d’efectius als centres de salut es compensa amb metges de família que fan Pediatria i amb especialistes estrangers amb títols no homologats
PalmaA les Balears falten pediatres, almenys, titulats o amb la formació reconeguda. De fet, el 45% dels sanitaris que ocupen places de Pediatria a Atenció Primària (AP) són metges de família o pediatres extracomunitaris que encara no tenen el títol homologat. “Fa molt d’anys que s’està gestant aquesta situació, perquè no hi ha hagut previsió. No queda clar si els polítics volen una Atenció Primària amb Pediatria o no, però sí que queda clar que no han fet cap esforç perquè els nous metges s’hi vulguin dedicar”, explica Edelmiro Vergés, pediatre a AP.
“La formació és molt diferent. Qui té l’especialitat ha fet una feina específica amb les patologies pròpies del lactant, mentre que el metge de família, durant la seva formació, passa dos mesos per Pediatria i després se centra en adults”, exposa Vergés. I sentencia: “Un nin no és un adult petit. Té patologies pròpies que res no tenen a veure”. A les Balears hi ha 155 places de Pediatria hospitalària i 150 d’AP, una xifra que podria variar amb els pròxims processos d’oposició.
Un dels problemes que pateix l’AP, segons Vergés, és que “els polítics no l’han cuidada”. “La gent que vol ser pediatre demana plaça a l’hospital. I clar, hi haurà un moment que ja no hi cabrà més gent i els tocarà anar a centres de salut”, exposa. L’interès dels governants de tenir un facultatiu a cada municipi xoca amb una realitat: “Com que no hi ha professionals, creen les places sense dotació i cerquen un metge de família que faci les mateixes funcions”, diu. Tot i que la situació li genera malestar, Edelmiro no té res en contra dels metges de família, però entén que no en són la solució.
Més enllà de la manca d’idoneïtat d’una part dels professionals, falten mans. És així perquè encara que actualment la taxa de natalitat no permet el relleu generacional, des de principis de segle la població de les Balears sí que ha augmentat. Segons dades de l’INE corresponents a l’any 2023, a les Balears hi ha 164.984 infants que tenen entre 0 i 14 anys. A més, segons consta al Pla d’Infraestructures Educatives, es preveu que entre 2024 i 2028 neixin 159.406 nous infants. “Cal destacar que s’espera que l’increment de la natalitat sigui constant durant els quinze anys següents, perquè aquesta és una de les comunitats autònomes on més increment se n’espera”, diu el document.
Líders a tot l’Estat
Les Balears ja és l’autonomia on hi ha més pediatres d’Atenció Primària que tenen assignats més de 1.000 pacients: el 57%. Per darrere, s’hi situen Catalunya, amb el 51%, i Madrid amb el 50,8%, d’acord amb les dades de la Asociación Española de Pediatria de Atención Primaria (AEPap). L’entitat assenyala que la manca de mans no n’és l’únic problema, sinó també que els que hi fan feina ho han de fer amb pressió i poc temps. “L’ideal seria veure entre 18 i 20 pacients diaris per metge, però hi ha llocs que en visiten 35. Tot depèn també de la temporada, perquè a l’hivern, amb els virus respiratoris, hi ha molta més activitat”, exposa Edelmiro Vergés.
El coordinador autonòmic de Pediatria, Juan Carlos de Carlos, aporta les dades més recents amb què treballa l’IB-Salut. Cada pediatre té assignats 1.074 pacients de mitjana. “La recomanació és per davall de 1.000, però es dona un marge de 110. Per tant, estam dins un rang acceptable i a poc a poc es va baixant. Cada professional veu una mitjana de 20 pacients diaris”, diu. Actualment, a la Facultat de Medicina hi ha 13 estudiants que fan el MIR de Pediatria. “La feina és aconseguir que quedin aquí”, assenyala de Carlos. En faran falta, perquè el col·lectiu de pediatres té una edat elevada i cada any se’n jubilen nou de mitjana.
I què passa als hospitals? Hi ha més efectius, però no molts per a les feines diàries, com puguin ser tractar unes angines o unes amigdalitis, per exemple. “A Son Espases, el nombre de professionals no va en funció del volum de pacients, sinó d’acord amb el grau d’especialització”, explica Joaquín Dueñas, pediatre a la Unitat d’Infectologia Pediàtrica, que en posa un exemple. “Si tu vols un neuropediatre que vegi malalts amb epilèpsia o malalties rares, no pots tenir-lo mirant d’on ve una febre, que és pediatria general”. “Som molts, però molt enfocats en àrees concretes”. Des de l’àrea d’Infectologia, Dueñas és el referent a les Balears en vacunació infantil, en els infants immunodeprimits o en política antibiòtica. “Tot això ho has de compatibilitzar amb el tractament dels malalts que venen amb bronquitis, diarrea... que és una tasca més pròpia de l’Atenció Primària o dels hospitals comarcals”, explica.
La manca de mans pot afectar les famílies en moments d’especial vulnerabilitat, fins al punt que, segons explica Dueñas, pediatres de Son Espases estan cobrint guàrdies a l’hospital de Manacor i al d’Inca. “Si hi ha dos professionals, sempre un és de Son Espases”, explica. Ara bé, per exemple, entre el 27 de març i 8 d’abril d’enguany, l’hospital d’Inca no va tenir urgències pediàtriques. Un cartell a la porta indicava a les famílies que, per temes lleus, anassin a Son Espases, situat a 31 km. Segons expliquen des de l’IB-Salut, “són situacions excepcionals. Es fa un pla de contingència en el qual sí que hi ha un especialista que atén urgències que requereixen una actuació immediata. Si un infant té febre, sense altra simptomatologia, se’l pot derivar al centre de salut o al PAC”.