5 reptes educatius, 5 centres que en són pioners

PalmaEl sistema educatiu de les Balears any rere any s’enfronta a reptes educatius estructurals als quals cap Govern ha sabut donar una solució. L’abandonament escolar, malgrat que ha baixat en el darrer recompte, continua sent el més alt de tot l’Estat. Pel que fa a les infraestructures, en falten i moltes de les existents estan obsoletes. L’inici del curs és un bon moment per fixar els reptes de l’any i recordar les fites essencials. Donam a conèixer alguns dels centres de les Illes que ja fa anys que fan bona feina per fer front a aquests grans objectius i que han aconseguit progressos importants o els han assolit.

Són cinc projectes d’èxit, cinc escoles que destaquen en cinc aspectes considerats essencials en el context balear: la millora emocional dels alumnes, el foment del català, la reducció de l’absentisme i de l’abandonament escolar, l’assoliment de la plena inclusió de tots els alumnes i el treball de les noves tecnologies des d’una perspectiva pedagògica i funcional. Quatre dels centres compleixen una mateixa condició: la major part del seu alumnat és vulnerable i tenen dels índexs socioeconòmics més baixos de les Balears. Són el CEIPIESO Gabriel Vallseca, CEIP Joan Capó, CEIP Verge de Lluc i l’IES Can Balo. Per la seva banda, el CEIP Pare Bartomeu Pou és referent en la implantació d’un model educatiu basat en el pensament computacional i la robòtica.

Feina per fer

Més enllà dels reptes que es plantegen, hi ha altres objectius la consecució dels quals no depèn del bon fer dels centres educatius. Parlam, per exemple, de la millora de la climatització de les aules, de l’augment del respecte i la consideració cap a la feina dels docents i d’aconseguir erradicar l’ús indegut dels mòbils dins les aules. Per assolir aquest darrer fet, malgrat que la Conselleria d’Educació n’ha prohibit l’ús tret de certes excepcions, la implicació i conscienciació dels estudiants és necessària.

Inclusió social de l'alumnat

IES Can Balo

Tots els alumnes tenen dret a rebre una educació de qualitat, en igualtat de condicions, que atengui les seves particularitats i que n’afavoreixi la inclusió social i cultural. Aquesta és la feina que es fa a l’IES Can Balo, un centre creat l’any 2017 que atén els alumnes interns als centres reeducatius d’Es Pinaret, Es Mussol, Es Fusteret i també als que estan a Projecte Jove. Al llarg dels anys, l’institut ha fet feina de valent per intentar donar una oportunitat als joves que han delinquit o passat per situacions complicades, i que pateixen un fort estigma. L’objectiu, de cada vegada més encertat a Can Balo, és que els alumnes puguin tornar a centres ordinaris i seguir un camí acadèmic, el més convencional possible.

Relació amb altres centres. “Després de molt de picar portes, hem aconseguit sintonia amb molts centres que ens ajuden, com l’IES Antoni Maura o el Son Lledó de Felanitx, entre d’altres”, explica Nuria López, la directora. El camí fins als primers èxits no ha estat fàcil. “Hem fet moltíssima feina de visibilització positiva dels nostres joves, de participar en projectes perquè ens tinguessin en compte i, sobretot, hem claudicat molt davant les exigències d’altres instituts perquè donassin una oportunitat als joves de Can Balo”, confessa.

Per ajudar l’alumnat se l’acompanya intensivament durant el seu procés de retorn a les aules a partir del programa Docència compartida. “L’alumne va a un institut ordinari, però manté un tutor a Can Balo, que supervisa que tot funciona correctament i li dona suport anímic, pràcticament paternal”, diu.

Actualment, quan López es dirigeix al centres ordinaris per plantejar el retorn dels joves de l’IES Can Balo al sistema educatiu encara rep alguns comentaris desagradables, com “ja té 16 anys, i aquí no estarà bé” o “que es posi a fer feina”. Ara bé, de cada vegada són menys habituals i progressivament s’ha aconseguit esborrar l’estigma. Paral·lelament, els docents de Can Balo posen el focus en el benestar i que el jove disposi del que necessiti per estar en pau i avançar: “Si per aconseguir motivar-lo ha d’estar durant un trimestre fent únicament música, així es fa. Es tracta de potenciar els seus punts forts i no focalitzar-se en les debilitats, que ja s’encarrega la societat de remarcar-les”, diu López.

Reducció de l’abandonament

CEIPIESO Gabriel Vallseca

Les Balears són la comunitat autònoma amb la taxa d’abandonament escolar més alta de l’Estat. Se situa en el 19,1%, que són 5,5 punts més que la mitjana. El CEIPIESO Gabriel Vallseca té un alumnat vulnerable a nivell socioeconòmic i cultural, i amb un alt percentatge d’alumnes nouvinguts a les Illes. Ha fet feina de valent per acabar amb l’abandonament prematur i l’absentisme. Gairebé ho ha aconseguit. “El curs passat només vàrem perdre un alumne. Hi ha els estudiants que falten a vegades, però després tornen i els recuperam”, assegura la directora del centre, Asun Gallardo.

La recepta de l’èxit és extensa i fruit d’anys de lluita. L’ingredient principal ha estat escoltar les famílies i els estudiants. “S’han de sentir part del centre, saber que poden venir sempre que vulguin, que les atendrem i que fins i tot les ajudarem a fer gestions que no siguin acadèmiques, si ho necessiten”, assenyala. Frenar l’absentisme és el primer pas per prevenir l’abandonament, i al Gabriel Vallseca ho saben. És per això que es fan reunions amb les famílies de joves que falten a classe, perquè es puguin expressar sense por i intentar arribar a conclusions que les ajudin a entendre la necessitat que el seu fill vagi a escola.

La feina amb els alumnes és la pota principal del procés. “S’ha de parlar molt amb ells des de l’empatia i, quan tornen al centre, se’ls ha de demostrar que estam molt contents que ho hagin fet”, diu. Per altra banda, és necessari fer-los un acompanyament perquè recuperin ràpidament el temps perdut. “És important que quan tornin no sentin que no poden seguir el ritme dels companys. Cal fer tasques motivacionals que garanteixin la seva implicació”, diu.

Bona feina. El Gabriel Vallseca ha passat de ser un centre al qual ningú volia anar a tenir llista d’espera. Hi ha contribuït que és dels pocs públics on els alumnes poden fer Primària i ara també Secundària. “Abans, estudiants amb qui havíem fet molta feina anaven a l’institut i es perdien, però ara ens els quedam i, com que els coneixem, podem evitar que es despengin i acabin perdent l’interès en la formació”, explica Gallardo.

Treballar amb les emocions

CEIP Verge de Lluc

Entre el curs 2020-2021 i el 2022-2023, el nombre de centres educatius de les Balears que tenen en compte l’educació emocional dels alumnes es va incrementar un 8%, fins a situar-se en el 72% del total. La feina basada en les emocions té una conseqüència clara: ajuda a reduir la conflictivitat a les aules. Així ho constata el CEIP Verge de Lluc, un centre amb alumnat majoritàriament vulnerable i amb situacions sociofamiliars complexes que influeixen directament en les dinàmiques educatives. “Hem aconseguit una situació de neutralitat emocional i la conflictivitat s’ha reduït”, exposa la directora, Rita Reus. El camí fins a arribar a aquest punt ha estat llarg, però finalment s’ha aconseguit que el centre sigui un espai segur per a tot l’alumnat. “Sobretot a Infantil, tenim nins que a casa no exploten emocionalment i al centre sí. Tal vegada és perquè saben que aquí ho poden fer sense por, que seran acompanyats i respectats”, assenyala.

L’alumne és la prioritat. Al CEIP Verge de Lluc, les emocions es tracten transversalment i es fa un acompanyament a l’alumne des del primer moment que entra al centre i s’entrevista la família per detectar necessitats. En aquest centre, l’aprenentatge és important, però més ho és el benestar dels infants. “Ens preocupa si hi ha un mal comportament, sí, però què hi ha darrere? S’ha de veure que a vegades hi ha un dol migratori, famílies desestructurades, infants que són d’aquí però han deixat enrere familiars. Hem d’entendre aquestes situacions”, explica.

El centre disposa d’un espai “Respira”, on poden anar tan adults com infants. Allà tenen taps per si es volen aïllar acústicament, música relaxant i material per pintar mandales, entre altres. Un altre dels pilars del treball del Verge de Lluc és com afronta el malestar emocional. “A un infant no li pots dir que no plori o que no estigui enfadat. Se li ha de dir ‘ara no, però d’aquí una estona n’hauríem de parlar’”, opina Reus. “És molt important canviar el vocabulari i entendre que els nins també senten intensament i que tal vegada tu li vols donar una abraçada quan el veus malament, però ell l’única cosa que necessita és un acompanyament silenciós”, continua.

Transmissió del català

CEIP Joan Capó

La presència de la llengua catalana a les escoles està en retrocés, però els docents fan feina de valent per aconseguir revertir aquesta situació i que els alumnes acabin l’escolarització amb un bon nivell lingüístic. Un referent és el del CEIP Joan Capó, on l’ús de la llengua s’aconsegueix per mitjà del joc i del reforç positiu. “Si bé és cert que, entre ells, molts dels infants parlen en castellà, hem aconseguit que amb els docents ho facin en català, cosa que abans no era així”, explica Xisca Chacopino, la directora. Si un infant va a direcció, per exemple, i s’hi dirigeix en català, se li posa un gomet verd. Si n’aconsegueix uns quants, rep un premi. Per altra banda, cada mes els alumnes poden cercar una dita i un refrany en català. Si ho fan, també se’ls recompensa. Per entendre aquestes estratègies, que han ajudat a incrementar l’estima dels infants cap a la llengua, s’ha de tenir present quina és la realitat sociodemogràfica del CEIP Joan Capó. Dels 20 alumnes que enguany comencen a tres anys, 19 són africans. La seva vinculació amb el català és inexistent.

Canvi de rumb. Actualment, el centre ja aconsegueix que una part dels alumnes acabin Primària amb un nivell de català bastant bo. En aquest fet també hi ha contribuït el canvi de mentalitat del professorat. “Fa 10 anys hi va haver un punt d’inflexió, perquè molts docents parlaven en castellà als alumnes per evitar que no els entenguessin”, recorda. Però es va reconduir la situació. “Som funcionaris i tenim el deure d’aconseguir una bona competència lingüística dels infants. Ara, a principi de curs i durant tot l’any, es recorda constantment al claustre que tenen l’obligació de parlar en català durant l’horari lectiu”, sentencia Chacopino.

Una educació tecnològica

CEIP Pare Bartomeu Pou

L'ús de les noves tecnologies en l'àmbit educatiu és un tema de debat, amb molts partidaris però també detractors. Ara bé, per la seva importància hi ha centres que fa anys que hi fan feina, i alguns n’hi fan molta. És el Cas del CEIP Pare Bartomeu Pou d'Algaida, que basa el seu projecte en el pensament computacional i la robòtica. Per la feina que fan han guanyat el 1r premi Illes Balears del concurs RetoTech de la Fundació Endesa. “Entenem el pensament computacional com un procés cognitiu que genera habilitats per solucionar problemes a través de l'aplicació de conceptes de la informàtica”, assenyala Maria Antònia Vallespir, cap d'estudis del centre.

Endollades. La metodologia permet treballar el raonament, la predicció, l'anàlisi i l'abstracció. El pensament computacional, assenyala el director, Jordi Juan, es treballa amb activitats endollades i desendollades. Les primeres es fan entre 4t de Primària i 6è i requereixen una programació informàtica o un robot. S'hi empren diferents recursos: Lego, Bee Bot, True True i la impressora 3D, entre d’altres. Pel que fa a les activitats desendollades es fan a la resta de cursos i no necessiten dispositius. “A través del joc fan una primera presa de contacte amb conceptes propis de la informàtica i treballen tècniques de resolució de problemes”, explica Vallespir. Part d’aquestes activitats són els puzles, les construccions amb Lego i el Tangram. El fet que des de petits ja tinguin un contacte estret amb diferents tecnologies ajuda els infants a tenir-hi una relació més sana. “S’adonen que la tecnologia no és només un mòbil”, explica Juan. “Al centre veuen la part pràctica de la tecnologia la que els permet crear objectes, i no la lúdica”, afegeix.