5 rutes per gaudir de la tranquil·litat

BarcelonaSi aquest estiu heu experimentat l’estrès d’arribar al vostre destí de vacances i trobar-vos-el ple de gom a gom, o si heu patit en pròpia pell què significa aquella frase mítica de la pel·lícula Si avui és dimarts, això és Bèlgica i no us ha agradat, potser és que us ha arribat l’hora de descobrir l’slow driving, és a dir, el plaer de viatjar amb tranquil·litat, gaudint del paisatge i de la història que amaguen els pobles de la vostra ruta. Res de visitar només els llocs més emblemàtics i sortir-ne esperitats. Prou d’anar saltant d’un lloc a l’altre a la recerca de la foto icònica o per tastar aquell plat que tothom us ha recomanat.

Una altra manera de viatjar és possible i hi ha zones especialment idònies per fer-ho. Lluny del focus, on el temps potser passa una mica més a poc a poc i on badar és obligatori. Rutes tranquil·les on reconciliar-se amb el plaer de viatjar. S’ha acabat que el rellotge domini els vostres dies de desconnexió i ha arribat el moment de deixar-se impregnar per la cultura, el paisatge i les tradicions de pobles i ciutats i, sobretot, de deixar-se portar per la ruta, sovint sense saber què ens espera darrere aquell port de muntanya. En aquestes propostes que us fem a continuació, el destí és el mateix trajecte, una oportunitat per renunciar a la síndrome de Wanderlust (l’obsessió per viatjar) i sumar-se al moviment slow driving (conducció lenta), sigui viatjant en cotxe, en autocaravana, en moto o, fins i tot, en bicicleta. Si ho voleu experimentar, us proposem 5 rutes per territori espanyol que encaixen perfectament amb aquesta filosofia.

Aquesta ruta de gairebé 200 quilòmetres transcorre pel cor de les comarques de les Cinc Viles i de la Foia d'Osca. Les serres de Biel, Luesia, Luna i Santo Domingo són els contraforts prepirinencs que s'estenen entre les províncies d'Osca i Saragossa, terra de fronteres entre cristians i musulmans i, posteriorment, entre l'Aragó i Navarra. Parlem d’una ruta que us permetrà descobrir racons típics, esglésies, castells, traçats medievals o arquitectura popular, juntament amb el romànic que brilla amb llum pròpia en localitats com Sos del Rey Católico i Uncastillo. Paratges plens de bellesa, planes de cereals, muntanyes, valls, rius i boscos en un entorn dominat per la força de la natura. Amb parada obligada al santuari de Monlora, enfilat a la plana d'un turó, el balcó perfecte per copsar la personalitat de la ruta. Els punts de parada recomanats són el castell de Loarre, els pobles d’Ayerbe, Santolaria de Galligo, Biel o Sádaba o el peculiar paisatge que es coneix com Los Aguarales de Valpalmas.

Entre Cadis i Màlaga trobareu alguns dels típics pobles blancs més bonics d'Andalusia. Viatjar a aquesta zona és endinsar-se en llocs enmig de la natura, esquitxats de casetes blanques i adornades amb testos i flors de colors, caminar per un laberint de carrerons costeruts fins a arribar a una placeta, contemplar paisatges de serra o descobrir les empremtes d'un passat àrab i cristià. A prop de Màlaga no podeu deixar de passar per Ronda, Casares o Frigiliana, mentre que la zona de Cadis té la seva pròpia ruta dels pobles blancs que passa per 19 localitats com Arcos de la Frontera, l’espectacular Setenil de las Bodegas, amb les seves cases construïdes a la roca, Olvera, Grazalema, Zahara de la Sierra o Algar. Sense oblidar el plaer que suposa recórrer la carretera que travessa el Parc Natural de Los Alcornocales. Una ruta ideal per gaudir-ne durant la tardor.

Una de les valls pirinenques que demanen ser descobertes sense pressa. Bressol del mil·lenari euskera, terra d'artesans, indians, palaus senyorials, gentilhomes, aventurers i contrabandistes, l'anomenada Suïssa navarresa acull tresors naturals com extenses fagedes, crestes escarpades i barrancs, així com racons molt poc freqüentats a les petites valls d'Aritzakun i Urritzate, sota l'ombra de l’Alkaxuri. Una vall formada per 15 localitats, entre les quals les corresponents a Elizondo, conegudes gràcies a la saga literària creada per Dolores Redondo. A banda de la personalitat dels seus pobles i la bellesa dels seus paisatges, no deixeu de descobrir el seu ric folklore, ja que alguns ritus, molts amb un sentit espiritual, daten de temps remots, i anualment es continuen repetint i celebrant com aleshores.

A la província de Càceres podeu optar fer una espectacular ruta monumental, a la mateixa capital, que conserva un conjunt historicoartístic únic i que el 1986 va ser reconeguda per la Unesco com a ciutat Patrimoni de la Humanitat, o en altres localitats com Trujillo, Guadalupe o Plasència. Però també podeu decantar-vos per fer ruta per una zona que avui poc té a veure amb la que va retratar Luis Buñuel en el seu únic documental, Las Hurdes, tierra sin pan. Parlem, sí, de Las Hurdes, on s’amaguen alguns dels racons naturals més impressionants d'Extremadura. Una oportunitat per gaudir sense presses dels seus paisatges, pobles i alqueries, i de les seves tradicions i gastronomia. Tot fent ruta podreu descobrir indrets màgics com el volcà d'El Gasco, el mirador de les Estrelles a Casares de las Hurdes o el mirador de la Carrasquera a Riomalo de Arriba. O visitar el ginebre de Las Mestas, reconegut Arbre Singular i que sorprèn per la mida, per l'edat i per tot allò que transmet i representa. Una zona on l’aigua és protagonista, amb piscines naturals de somni i espectaculars meandres com el del Melero.

Al nord de la província de Guadalajara la peculiar geologia de la zona ha condicionat la manera de viure configurant una arquitectura popular molt peculiar en què la pissarra negra, la fusta i el fang han modelat uns llogarets singulars que avui s’agrupen en la denominada Ruta dels Pobles Negres de Guadalajara o Ruta de l'Arquitectura Negra. Parlem d’una zona que inclou un dels parcs naturals més extensos d’Espanya amb una extraordinària riquesa zoològica i botànica amb una extensa xarxa de senders senyalitzats que envolta el pic Ocejón connectant Valverde de los Arroyos amb Campillo de Ranas i El Cardoso de la Sierra. Un conjunt de pobles ubicats en tres valls i construïts amb els elements naturals propis de la zona, aconseguint que es mimetitzin plenament amb el paisatge muntanyenc.