El 54% de les gallines ponedores que hi ha a les Balears passa la vida dins gàbies

PalmaA les Illes Balears hi havia 241.471 gallines ponedores d’ous el 2022, segons el cens ramader anual que es pot consultar a la pàgina web de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació. D’aquestes, 132.237 (el 54%) són gallines que passen tota la seva vida tancades dins d’una gàbia, en unes condicions de patiment que la UE ha demanat que s’acabin. La Comissió Europea estudia el camí a seguir perquè el 2027 ja no hi hagi gallines en gàbies, a la vegada que s’ajuda els ramaders a adaptar-se a la nova situació –la comissària de Salut i Seguretat Alimentària, Stella Kyriakides va assenyalar que la proposta legislativa estarà llesta a final del 2023.

L’altra cara de la moneda és la de la producció ecològica d’ous, que garanteix unes millors condicions de vida als animals. Segons el mateix cens de l’any passat, només el 2,7% de la producció d’ous de l’Arxipèlag prové de gallines ecològiques (6.704), que es poden moure per corrals a l’aire lliure i mengen pinso procedent de l’agricultura ecològica (l’ou té un codi que comença per 0); el 27,2% són gallines camperes (65.827), que també tenen espai a l’aire lliure (el codi de l’ou comença per 1); i el 15% (36.703, totes a Mallorca) són gallines que viuen en terra, però dins naus industrials, sense poder sortir a l’exterior (el codi de l’ou comença per 2, mentre que el de les gallines tancades dins gàbies comença per 3). Més enllà de la producció d’ous, a les Balears també hi ha més de 117.000 gallines de cria i per a carn.

L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària va publicar un informe el 21 de febrer d’enguany on recomana que les gallines i altres ocells de consum humà visquin en espais “sense gàbies” i assenyala algunes de les conseqüències que pateixen els animals que estan tancats: fractures d’ossos, agressivitat –s’ataquen amb el bec les unes a les altres per aconseguir més espai, i per això els hi tallen–, pèrdua de plomes i de la cresta, i ferides a les potes.

Menys temps de posta d’ous

A més, la manca de qualitat de vida fa que la supervivència de les gallines que estan dins gàbies i el temps que ponen ous sigui bastant inferior al dels animals que tenen millors condicions, a banda que els ous són de menor valor nutricional. “Són gallines que viuen molt malament. Al cap d’un any ja no ponen ous, mentre que les ecològiques en poden fer fins a tres anys. Quan les veus sortir fora i menjar, saps que tenen una bona vida”, explica el gerent d’Ous de Ca Nostra, Alfons Subiran. Aquesta empresa produeix ous ecològics i campers i els distribueix a grans superfícies comCarrefour, Hiper Centro iEroski.

Ara bé, Subiran també reconeix que reconvertir el sector perquè les gallines deixin d’estar dins gàbies és molt difícil. “La legislació obliga que hi hagi sis metres quadrats per a cada gallina a les finques. Això vol dir que, si tens 1.000 gallines, has de tenir un espai de 6.000 metres quadrats. D’aquesta manera, si tots els ous de gallina en gàbia que ara es mengen fossin de gallina en llibertat, els preus pujarien bastant”, comenta. El gerent considera que aquest canvi “s’arribarà a fer”, però reivindica que “s’ajudi les empreses” que vetllen pel benestar dels animals.

També cal explicar que l’ARA Balears ha intentat sense èxit parlar amb algun responsable de l’empresa Avícola Ballester, bona part de la producció d’ous de la qual és de gallines tancades dins gàbia. Malgrat les reiterades peticions de parlar amb algun responsable o veterinari, no ha estat possible.

Segons les dades de laConselleria, la producció d’ous va generar un valor econòmic de sis milions d’euros el 2021. Durant aquell any, es varen vendre 5,8 milions de dotzenes d’ous, de les quals 3,6 milions de dotzenes varen ser de gallines tancades en gàbia; 800.000, de gallines de sòl; 1,3 milions, de gallines camperes, i només 116.000 d’ecològiques. El 2020 hi havia a les Balears 463 explotacions productives (més de 150 gallines) i reduïdes (menys de 150), mentre que 2.745 eren per a autoconsum (menys de 30).

“És molt important que el consumidor també en sigui responsable, perquè la majoria de ramaders ho són”, diu la cap de Servei de Ramaderia, Maria José Suasi, qui recorda que la Conselleria “ja no va donar ajudes per a gàbies enriquides” quan la UnióEuropea les va establir –són gàbies on cada animal té 750 cm3 d’espai– per evitar-ne el foment. A més, també remarca que el Govern promou “l’agricultura i la ramaderia ecològiques”, on els animals no estan tancats. La cap de servei subratlla que a les inspeccions s’avalua el benestar de l’animal, encara que no respon quan se li demana si realment es pot parlar de benestar en el cas de les gallines dins gàbies. “Si avui dia estan així és perquè hi poden estar”, sentencia.

L’advocat, coordinador de la Comissió de Drets dels Animals del Col·legi d’Advocats i fundador de l’Associació Balear d’Advocats pels Drets dels Animals, Manuel Molina, espera que “la inquietud que està manifestant la UE pel maltractament que pateixen les gallines dins gàbies no es limiti a uns bons desitjos”, sinó que “es dugui a la pràctica mitjançant una regulació legal específica que obligui els estats com abans millor”. A més, Molina lamenta que “la normativa respecte dels animals de producció en gàbies sigui nul·la en la pràctica a les Balears” i que la Llei de benestar animal estatal només es refereixi “als animals de companyia”. “Res no justifica el maltractament inherent a les gàbies i la massificació dels animals. Ha arribat el moment d’erradicar aquesta pràctica”, sentencia.