Joan Enric Capellà: “Fa 60 anys que ens diuen des de fora com ha de ser el turisme”

PalmaEl doctor en Geografia i expropietari de la cadena SOM Hotels, Joan Enric Capellà (Campanet, 1979), acaba de publicar Turisme o no turisme? Reptes per a la Mallorca del segle XXI (Lleonard Muntaner Editor), una reflexió crítica sobre el gran sector de l’economia illenca i l’immobilisme dels seus models i fulls de ruta a través de preguntes que fan reflexionar. Ara ha iniciat una gira de presentacions i col·loquis que el duran per tots els municipis mallorquins. Tot acompanyat per la web Homus Turisticus, a tall de fòrum popular d’opinió i posterior interpretació de dades.

Què us ha duit a escriure aquest llibre?

— El fet que cal replantejar certes coses. Amb la pandèmia hem passat una crisi de restriccions a la mobilitat brutals i una pèrdua del 30% del PIB… i no ha significat res per a Mallorca des del punt de vista turístic. Mantenim la mateixa estructura des de fa més d’un segle. El llibre està escrit amb l’esperit únic de provocar consciències.

La pregunta del títol és una declaració d’intencions?

— Sempre dic que hi ha distints punts des d’on una persona decideix les coses: el racional, l’emocional, el visceral i el pardal. Aquest darrer és perquè rimi, però ja m’enteneu [somriu]. T’adones que les persones actuen així, que el que predomina és la víscera. Cal fugir del blanc i negre i anar a la combinació d’allò emocional i racional des d’on governar les decisions.

Com es fa per canviar de model turístic?

— No ha de canviar el turisme, sinó les persones. I per canviar les persones, això no va d’una o dues legislatures, sinó que parlam d’una o dues generacions. És una cursa llarga, no ho canviarem en dos dies. El llibre és una crítica al curtterminisme i posa reptes per al segle XXI: començar a cooperar més i a competir manco.

Cal explicar també d’on venim?

— Molta gent pensa que el turisme va arribar a l’illa als anys seixanta, quan en realitat és molt anterior. Me’n vaig als inicis i preludis del fet turístic, que en realitat va començar a Mallorca a principi del segle XX amb Miquel dels Sants Oliver i Maties Mut com a pensadors precursors. Als anys 50 encara hi havia l’esperit de cooperació, d’apostar per Mallorca, sense l’egoisme posterior de només mirar d’enriquir-se.

Quan es romp la corda?

— Els 60 foren extraordinaris. Quan les xifres es comencen a comptar per milions és quan comença a pervertir-se tot. Venen els mercats europeus i posen xecs damunt la taula: “Jo et diré com ho has de dur”. Fa 60 anys que ens diuen des de fora com ha de ser el turisme, i després volem un turisme de qualitat…

Però el turisme és una indústria, no?

— Estic en contra de la paraula ‘indústria’, perquè és un anglicisme. És el sector turístic. En essència, el turisme és geografia, no economia. La gent es desplaça d’un punt a un altre, sense això és impossible. Primer hi ha d’haver un moviment des d’un punt emissor de demanda fins a un receptor-destinació i uns possibilitadors que són el touroperadors, el transport i les agències de viatge.

Morirem d’èxit?

— Som un progressista nat, no consider que no es pugui millorar res. Si no feim res, és ben cert que morirem d’èxit. A més, quina és la definició de morir d’èxit? De quines persones parlam? Per a un colombià o un senegalès, per exemple, aconseguir lloc en una cuina pot ser el mannà, i per als estrangers del nord amb iot i lloc a ports exclusius, la interpretació serà una altra. Segons a qui ho demanem, es veurà diferent, i tothom és població de Mallorca, de manera que la resposta ha de ser polièdrica.

Deis que cal que canviïn les persones, però quines?

— Cal començar a fer feina on hi ha la solució, que és entre la gent jove. No es tracta de dinamitar el model sencer, sinó d’evolucionar. És un llibre que llança més preguntes que respostes. No vull pontificar. Quan en alguna presentació veig que alguna reflexió fa posar els ulls grossos a qualcú, ja estic content.

Si tot va bé i guanyam més doblers que mai, per què hem de canviar?

— Perquè és una frase immobilista. A qui li va bé? A Mallorca? Al territori? En educació estam a la coa de l’informe Pisa. Com les civilitzacions més potents, això tampoc durarà per sempre, però és evident que sí a curt i mitjà termini. No vaig en contra de ningú. Però el que sí que critic a Escarrer i altres hotelers és que no tinguin més sensibilitat. On han enviat els seus fills a estudiar? Aquí no, van a Sant Pol o a Les Roches. La nostra Escola de Turisme no surt als rànquings internacionals. Com pot ser, això?

El territori continua patint les conseqüències del turisme.

— Us faré de misser del dimoni. Quin tant per cent de Mallorca creis que està urbanitzat? Perquè els metres quadrats de ciment a l’illa són ínfims. Qui és el principal consumidor d’aigua? En un 90%, l’agricultura. A conseqüència d’això, de la contaminació de molts aqüífers, jo ja no puc beure aigua de l’aixeta. L’impacte ambiental és superior ara que som prop d’un milió de persones que als anys 60, quan érem 360.000. Entra dins la lògica.

Però la sensació de col·lapse a l’estiu no hi tocaria ser, o sí?

— També hem canviat les pautes d’oci i això ha fet que ens moguem molt més, turistes inclosos. Durant dècades ens hem queixat del tot inclòs i que els turistes no sortien a consumir, i ara ens queixam del contrari.

Com ho feim perquè aquesta generació es mogui per altruisme?

— Vaig viure dos anys a Nova Zelanda. Allà el primer motivador no és la rendibilitat, sino allò que és bo, perquè hi ha una formació en l’esforç. Singapur és un altre país que per dimensions i per sobreviure ha hagut de transformar-se en una societat més ètica, i els va molt bé.

La nostra societat és mediterrània.

— Precisament, Sardenya seria l’exemple mediterrani. Han tingut sensibilitat pel territori, s’han aferrat al patrimoni. I encara que és cert que lingüísticament han estrangulat el sard, han estat molt curosos amb el que tenien.

Parlau d’una utopia.

— La utopia és bona, perquè encara que sàpigues que no hi arribaràs i que l’horitzó sempre estarà igual de lluny, almanco et fa caminar, t’hi obliga.