El 60% dels ingressos de l’escola privada són de fons públics

PalmaEls centres educatius privats sobreviuen en bona part gràcies a la injecció econòmica que reben de l’administració pública. Aquesta és una de les principals conclusions que es poden extreure de la darrera Enquesta de finançament i despesa de l’ensenyament privat, de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i que fa referència al curs 2020-2021. Segons aquest estudi, el 60% del total d’ingressos que va rebre l’ensenyament privat no universitari a les Illes Balears va provenir de fons públics, tres punts per sobre del percentatge a escala de l’Estat (que és del 57%). 

Si ens fixam en l’aportació per alumne, l’administració pública paga 2.922 euros, mentre que les famílies es fan càrrec de l’altre gran gruix de la despesa, amb 1.403 euros per estudiant. Aquestes xifres han augmentat lleugerament des de l’anterior edició de l’enquesta, que va analitzar el curs 2014-2015 (com es pot veure al gràfic), quan les famílies aportaven 1.161 euros i els ens públics, 2.639 euros. L’INE també es fixa en els resultats d’explotació (guanys abans d’impostos) que la privada va obtenir del curs 2020-21 i apunta que les Balears són la sisena comunitat amb més benefici: 115 euros per alumne. Al capdavant hi són Madrid (284 euros) i Catalunya (198).

Aquesta derivació de doblers públics a escoles privades s’explica fonamentalment pels concerts educatius que permeten mantenir la xarxa educativa concertada. Actualment, tres de cada deu alumnes que van a centres sostinguts amb fons públics a l’Arxipèlag ho fan a la concertada –en total, són devers 50.000 alumnes. Els col·legis concertats representen el 56% de tota l’oferta privada (121 d’un total de 215) i el 75% són de caràcter religiós. 

“Són una quantitat d’alumnes que, si ara mateix volguéssim escolaritzar a la pública, no podríem fer-ho, seria impossible”, assegura el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante. I puntualitza que, en el cas que fos possible perquè hi hagués prou places, “sortiria més car, perquè s’inverteix més per alumne a la pública que a la concertada”. Amb tot, remarca que, des que va entrar a governar el Pacte, “el pressupost de l’educació pública ha anat creixent, mentre que el de la concertada s’ha estancat”. En concret, en els pressupostos globals de la Conselleria d’Educació per al 2023, la pública representa el 55% de totes les inversions i la concertada, el 16%. 

Un sistema desigual

Malgrat que el model educatiu de provisió mixta (amb escoles públiques i concertades) està implantat a tot Espanya des de mitjan anys vuitanta, els experts alerten que té anomalies, sobretot pel que fa a l’equitat. Anar a la concertada sol suposar un sobrecost respecte d’anar a la pública, fet que n’allunya les famílies amb menys recursos i afavoreix la segregació escolar. No només són les quotes que els centres demanen –que han de ser voluntàries, però sovint es cobren de manera generalitzada–, “sinó també altres despeses com el cost molt més alt dels llibres, el menjador més car, extraescolars més costoses... Això genera barreres d’accés i contribueix a crear un sistema segmentat”, exposa el catedràtic de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Antoni Verger, coautor de l’informe La educación concertada en España, de la Fundació Bofill. Unes desigualtats –afegeix– que s’agreugen per la situació d’infrafinançament de l’educació. La investigació posa sobre la taula que, a escala europea, són majoria els països que tenen certa activitat concertada amb el sector privat, “però amb la dimensió de l’estat espanyol, amb el 36% de l’alumnat matriculat al sector privat subvencionat, són poc comuns”, remarca Verger. A més, “són els que acostumen a patir més des del punt de vista de l’equitat”, continua. 

Un canvi de model radical “és molt difícil”, considera l’investigador. No obstant això, apunta la necessitat d’implementar mesures per corregir les desigualtats i “que aquelles concertades que vulguin complir amb la funció pública hi quedin, i les que volen mantenir l’elitisme selectiu, que passin al sector privat”. Assenyala tres accions fonamentals: incrementar la inversió educativa “en clau social”, planificar bé l’oferta d’escolarització per garantir una distribució de l’alumnat equitativa i eliminar qualsevol barrera econòmica tant als centres públics com als concertats. En aquest darrer punt, Verger proposa que una manera de controlar les sobredespeses seria “centralitzar tots els mecanismes de pagament en una plataforma de l’administració i fixar preus públics”. 

En el cas de les Illes, l’investigador recorda que, segons el darrer informe PISA (del 2018), la concertada acull de mitjana la meitat de l’alumnat vulnerable que la pública. Així i tot, defensa que l’administració ho té més fàcil per fer canvis que altres comunitats com Madrid o Catalunya, “que ho tenen gairebé tot concertat per una política molt liberal que ara és difícil de revertir”. A més, creu que hi ha una bona predisposició per bona part de la concertada. El professor i director general dels col·legis diocesans de Mallorca, Andreu Mir, ho corrobora. Assegura que són moltes les escoles concertades “amb un perfil social” a l’illa: “Nosaltres tenim 13 col·legis a Palma i la Part Forana, la majoria a l’eixample de la ciutat, i el nostre perfil d’alumant podria ser perfectament de la xarxa pública. I ens sentim còmodes així”. En el seu cas, afirma que “no cobram quotes desorbitades”, sinó “simbòliques i voluntàries”.

Més centres públics

El president de l’Associació Professional de Docents d’Eivissa, Joan Amorós, recorda que el model de concerts es va reforçar amb la LOGSE, que estenia l’educació obligatòria fins als 16 anys i, “com que no hi havia prou centres, el govern espanyol, llavors en mans del PSOE, va veure la sortida de concertar”. “Però d’això en fa molt –continua Amorós–, la situació ja s’hauria d’haver revertit”. Ell opina que la política principal hauria d’haver estat “construir molts més centres públics per anar derogant concerts de manera progressiva, però malauradament això no ha passat”. Quant a les Illes, assenyala Palma com un “cas sagnant” perquè, com a gran ciutat, és la zona amb més desigualtat “i no s’han construït centres públics allà on n’hi ha més de concertats”.

D’altra banda, posa sobre la taula la davallada de la natalitat com una oportunitat en aquest sentit. Si es buiden places, “es poden reubicar grups i vincular-los a l’escola pública per anar eliminant concerts”, reflexiona Amorós. La Conselleria ja té en compte aquest punt amb vista a la renovació dels concerts, que s’ha de fer per al curs vinent. “La baixada de la natalitat és un fet ja indiscutible i veurem quantes unitats concertam en funció de les necessitats i les ràtios”, conclou Morante.