60 nous megaparcs solars ocuparan 6 milions de m2 de terra fèrtil

Palma613 megawatts sobre una superfície aproximada de més de 600 hectàrees. Aquesta superfície, que equival a 6,1 milions de metres quadrats, és el que ocuparan més o manco els 33 projectes ja autoritzats de megaparcs solars i la trentena que ja tramiten els promotors davant l’administració autonòmica i que s’aprovaran en els propers mesos. Una passa de gegant pel que fa a la capacitat de produir energies netes, perquè representa una potència del triple dels 220 megawatts que hi ha ara en funcionament. Tal com s’ha plantejat, la multiplicació dels parcs fotovoltaics és una estocada al camp, que ha aixecat l’alarma. Els pagesos, indignats, veuen en els parcs una nova destralada a la seva ja prou complicada activitat.

“Primer els xalets, després els camps de golf i ara li toca als parcs solars. Tot passa per davant de l’activitat agrícola i ramadera. A qui molestam? Jo no ho entenc, perquè s’omplen la boca de parlar de producte local, de la nostra importància, però quan veus allò que s’aprova als despatxos, t’adones que no importam gens i que som un reducte al qual només es posen entrebancs”, lamenta Toni Feliu, pagès i membre de la comissió permanent d’Unió de Pagesos. No parla d’oïdes. A l’organització que representa la pagesia de Mallorca “ja hem vist tres casos en què companys, que exploten finques d’unes 40 quarterades cada una, han quedat sense la terra. És molt simple: als senyors els arriba una proposta de lloguer de 40.000 euros anuals, que nosaltres no podem pagar de cap manera, i què fan?Idò t’engeguen. La majoria de pagesos no som propietaris de la terra”, diu.

El sòl rústic acaba essent el destinatari principal d’aquests megaparcs, mentre els aparcaments de les grans superfícies comercials o espais urbans degradats continuen sense solaritzar, tot i que hi ha normatives que obliguen a fer-ho abans del 2025. “No podem obligar els promotors a canviar-ne la ubicació perquè no tenim normativa que ens ho permeti. Som conscients que aquest impuls dels parcs solars, que és imprescindible per complir amb els objectius fixats per al 2030, no agraden a tothom”, diu Pep Malagrava, director general d’Energia i Canvi Climàtic. I és que si una cosa admeten tots els col·lectius, des dels ecologistes fins als pagesos i les associacions professionals, és que el Pacte ha multiplicat la generació de renovables. Dels 220 megawatts repartits en 66 parcs que hi ha avui connectats a la xarxa, 150 Mw corresponen als dos darrers anys. Però la crítica també és pràcticament unànime: “Només s’ha optat pel camí fàcil, el de sacrificar el camp”, diu Miquel Coll, president de l’associació de productors ecològics de les Balears, Apaema.

Aquest impuls del Govern ha suposat que ara mateix fins al 10% de l’energia que es consumeix, segons el moment de l’any, provingui de fonts renovables locals. “Hem de recordar que quan arribàrem només es generava un 2,4% d’aquest tipus d’energia. Cal tenir present que el 2030 hem d’assolir el 30%, i per fer-ho és imprescindible que s’instal·lin parcs al sòl rústic. Evidentment que no es pot fer de qualsevol manera, i no s’hi fa. Els projectes que tenen un tràmit ràpid són els petits, però els grossos han de complir importants requisits: se’ls obliga fins i tot a recuperar les unitats de producció agrària que eliminen, per exemple ressembrant arbres. Pens que hem pres la decisió correcta”, sentencia el director general.

Indignació dels pagesos

“Quan sent aquests dois que els promotors dels parcs sembren arbres, m’encenc. Arrabassen quatre arbusts d’allà on sigui i els posen per complir amb un expedient, si és que ho fan. La realitat és que destrossen la terra amb una instal·lació que d’aquí a uns anys estarà obsoleta, i vull veure llavors qui vindrà a recuperar la terra. D’aquí a 25 anys quedarà el ferro i, com ja n’hauran tret el rendiment que esperaven, partiran”, hi insisteix el pagès Toni Feliu.

Un enginyer especialitzat en energies renovables, que ha demanat no ser identificat perquè intervé en diferents projectes, ha explicat a l’ARA Balears que, “com sempre, arribam tard, perquè calia un debat social de veritat. Què volem sacrificar per posar les plaques? Es va parlar que els consells insulars marcarien unes normatives, i no estan ni aprovades. Per tant, que puguis fer un projecte només depèn que l’amo de la terra accepti el teu lloguer i que ho tramitis bé. Evidentment, és molt més rendible fer-ho en sòl rústic que haver-te de posar d’acord amb un gran magatzem per solaritzar el seu pàrquing. I al final, s’imposa la rendibilitat a curt termini. És així”, afirma.

El director general d’Energia, Pep Malagrava, reconeix que és frustrant veure que no hi ha gaires projectes per solaritzar grans espais ja humanitzats que no siguin de la mateixa administració. “La norma que obliga que els aparcaments exteriors estiguin coberts de plaques fixa el termini el 2025. Si jo som director general aleshores, t’assegur que la faré complir. Fins llavors, no podem fer-hi res”, diu.

El portaveu de Terraferida, Jaume Adrover, que es dedica a la producció agrària ecològica, considera que les Illes estan vivint una nova onada que demostra el poc interès dels governants en el món agrícola. “Al camp ja vivíem amb el cor estret. Calor, fred, preus baixos, por que el propietari de les terres que conrees et vingui a veure perquè, li sap molt de greu, però ha venut la terra a un alemany que hi farà un xalet. I ara, una nova amenaça. Els promotors dels megaparcs”, explica a l’ARABalears. Adrover assegura que les noves generacions de terratinents “no sempre són tan sensibles, viuen amb més distància la terra i, per tant, si ve una bona oferta, no s’ho pensen. He viscut de prop el cas d’un company que produeix blat de xeixa amb molt d’èxit per la seva qualitat. Ha arribat a tenir 100 hectàrees en diferents finques, algunes amb acords verbals i tot. I ara, a poc a poc, veu com en perd algunes que s’apunten a les plaques solars. Exportava i tot. Què més podem fer que produir bon menjar i de qualitat?”, es demana.

“Som el darrer mot del credo”, etziba Miquel Coll, d’Apaema. “Al sòl rústic la llei hi preveu producció agrícola. I a les Illes de mica en mica hi haurà de tot menys pagesos. Això sí, tot legal. Excepcions, normes a mida, perquè ara els que tenen doblers pitgen per aquí. Després fan campanyes de producte local i quilòmetre zero. S’han demanat l’energia que suposa dur taronges de Sud-àfrica? No la compten, aquesta energia?”, qüestiona. “Als pagesos, només ens venen a cercar per esquitar durant la pandèmia”, sentencia Toni Feliu.