Un 60% dels universitaris illencs sap identificar les 'fake news'

PalmaBones notícies sobre les notícies falses: la majoria d'universitaris de les Balears són capaços d'identificar-les, segons un estudi fer per la Fundació Bit i la Universitat de les Illes Balears (UIB). El monogràfic Percepció de les 'fake news' entre l'alumnat universitari de les Illes Balears ha vist la llum aquest dijous. El vicepresident del Govern balear i conseller de Transició Energètica i Sectors Productius, Juan Pedro Yllanes, ha estat l'encarregat de presentar-lo, en companyia de la directora general d'Innovació, Núria Riera, i la coordinadora de l'àrea de Cibersocietat de la Fundació Bit, Bel Llodrà.

Segons l'enquesta feta a 830 alumnes de la UIB –d'un total de 10.714 estudiants del curs 2019-2020– entre el 10 de febrer i el 13 de juny de 2020, gairebé dos terços són capaços de detectar les notícies falses. Aquesta deducció parteix d'un exercici que l'equip investigador va presentar als participants, que varen haver d'identificar d'entre deu notícies les cinc que eren falses. A més, un apunt que crida l'atenció dels resultats globals és que els homes joves tenen més percepció d'aquestes notícies que les dones.

A banda d'això, l'enquesta s'interessa pels mètodes d'informació dels joves, entre els quals destaquen les xarxes socials en primera posició, la televisió en segona i la premsa digital en tercera. La directora general ha assenyalat que els butlletins oficials (de l'Estat i de les Illes Balears) són una font d'informació per al 12% de les persones preguntades i la valoren com a molt fiable, encara que no sigui de les més consultades.

Precisament, quant a confiança, un 24% dels joves consultats no té "gens de confiança" en les notícies que veu a les xarxes socials, xifra que ascendeix fins a un 55% quan la font són les aplicacions de missatgeria instantània i a un 44% quan les notícies provenen de fòrums. A l'extrem oposat, un 41% de l'alumnat universitari té "molta confiança" (un 5, en una escala de l'1 al 5, en què 1 és 'gens de confiança') en els butlletins oficials, un 15% en la premsa en paper, un 11% en la televisió i un 10% en la ràdio.

Normalització de les 'fake news'

Quant a les maneres de verificar la informació, la primera a la qual recorren els universitaris és "cercar a internet i intentar contrastar-la" –un 75% dels enquestats–, la segona és "comparar la informació amb altres fonts" –un 62% dels consultats– i la tercera, "demanar a persones de l'entorn" –un 44%. A banda de l'enquesta a més de 800 persones, els investigadors varen fer grups de debat per analitzar qualitativament les dades. D'aquests es desprèn que l'alumnat de la UIB té més "predisposició a creure notícies a partir del seu propi posicionament" ideològic.

A banda d'això, preocupa que "es percep una certa normalització de les fake news", encara que reconeixen que WhatsApp és el "principal canal de propagació" d'aquestes notícies. Atès que els joves "donen més credibilitat a les fonts properes", es dedueix que "el grup actua com a filtre quan es comparteixen informacions falses".

Guerra informacional

Durant la presentació, el vicepresident Yllanes ha advertit que patim "una guerra informacional" i que "existeixen lluites mediàtiques per marcar els relats" a l'agenda pública. Això dona lloc "a un debat sobre si s'han de regular les fake news i com intervenir perquè el perill de ser manipulats no restringeixi els drets fonamentals i la llibertat d'expressió". Davant això, el conseller proposa "alfabetització per ensenyar a fer servir les informacions, valorar les fonts, detectar biaixos, contextualitzar i contrastar amb experts".

En qualsevol cas, tant el vicepresident com la directora general i la coordinadora de la Fundació Bit coincideixen que els joves no són els més afectats per les notícies falses, sinó la tercera edat. Per això, ja preveuen per al 2021 difondre el mateix qüestionari a gent gran i promoure alguna interacció entre gent jove i de la tercera edat perquè aprenguin els uns dels altres.

Un 10% més connectats

La mateixa conselleria que encapçala Yllanes, de Transició Energètica i Sectors Productius, ha presentat també aquest dijous, a través de la Direcció General d'Innovació, l'informe de l'Observatori de la Societat de la Informació (OBSI) sobre el grau d'implantació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) 2020 a les Illes. Segons aquest, l'ús d'internet dels menors d'entre 10 i 15 anys de Balears ha augmentat des de gener un 9,9% en comparació amb el mateix període del 2019. L'OBSI atribueix aquest fet a la situació de la pandèmia.

En total, un 98% dels adolescents ha accedit a internet durant el 2020, xifra que arriba al seu màxim des del 2016, mentre que la mitjana estatal se situa en un 94%. Mentre que un 95% dels infants d'entre 10 i 15 anys de les Illes té almenys un ordinador a casa, un 68% té telèfon mòbil. L'OBSI apunta que la crisi del coronavirus ha estat clau en l'ús d'internet per part dels menors, atès que la xarxa ha format part de la seva formació educativa durant el confinament i del seu oci.