7.800 milions d'euros per redefinir el turisme més obsolet

Que tots els hotels siguin autosuficients energèticament, que amb els residus que produeixen es faci compostatge per als agricultors i que s'ampliïn els espais per als vianants: aquestes són algunes de les idees que han proposat al Ministeri de Turisme 45 entitats privades com ara RIU, Iberostar, Melià, Barceló i la fundació conservacionista Marilles, i també de públiques com el Govern i la Universitat de les Illes Balears, per reconvertir la Platja de Palma. La intenció és aconseguir captar 2.000 milions d'euros dels fons europeus de recuperació per revitalitzar 12 zones turístiques madures espanyoles, entre les quals també s'inclouen Magaluf i Sant Antoni de Portmany. La pluja d'idees no només se centra en la sostenibilitat, sinó que preveu desenvolupar la digitalització i la cohesió social. L'Estat ara ha d'analitzar les propostes per concretar quines es podran convertir en Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE), que són els que tindran més pressupost.

"Tenim l'esborrany del futur turisme que volem a les Balears; el mecanisme perquè el Ministeri vegi què vol el sector", explica la directora de Responsabilitat Social Corporativa de RIU Hotels&Resorts, Catalina Alemany. La responsable forma part de l'equip de la cadena que s'ha encarregat del procés per presentar les idees i que està liderat per la directora financera del grup, Naomi Riu. "Els fons no són per tornar a la situació anterior a la pandèmia, són per transformar l'economia europea, que ha quedat obsoleta i és menys competitiva respecte del mercat americà i asiàtic", apunta Alemany. Per això, a més dels 2.000 milions, 70 entitats -entre les quals també hi ha les ja esmentades- han presentat una altra proposta, per un valor de 5.800 milions, amb l'objectiu de redefinir tot el sector turístic espanyol.

Alemany vol deixar clar que les propostes que s'han fet no només corresponen a les quatre grans cadenes hoteleres, i que no és que es vulguin apropiar els fons europeus, perquè per optar a aquests doblers cal presentar-se en una agrupació d'entitats, el 40% de les quals han de ser petites i mitjanes empreses. La responsable de RIU subratlla que amb l'arribada dels fons europeus s'obre una "oportunitat" perquè el turisme sigui més responsable amb el medi i es pugui repartir millor la riquesa que genera. "Des del teixit turístic podem enfortir altres sectors", diu, i afegeix que la intenció és que la transformació de la Platja de Palma sigui considerada un PERTE, un d'aquests projectes estratègics. Insisteix que l'objectiu és que vinguin visitants que "vulguin gaudir del paisatge i la cultura, i que no pertorbin el resident". Entre les idees que s'han proposat per a la Platja de Palma també hi ha la creació d'una ruta arqueològica centrada en l'illot de la Galera, el desplegament del 5G i que els turistes puguin fer els tràmits del viatge àgilment i eliminant el paper per reduir-ne el consum. "Tot això requereix una gran inversió, però atraurà un perfil de turista diferent", indica. "Hem de ser ambiciosos", rebla Alemany.

El sector tecnològic té igualment un pes important entre les entitats que han fet propostes per millorar el turisme. Fonts de la UIB expliquen que el grup de recerca Smart Destination ha decidit participar-hi perquè han dissenyat un codi QR que pot aportar informació sanitària de cada passatger per evitar contagis. També han creat una metodologia per detectar el compliment de la distància de seguretat física al carrer a través de la xarxa SmartWifi Palma que respecta l'anonimat.

Aliances fins ara difícils

L'arribada dels fons europeus ha provocat aliances fins ara inesperades entre el sector turístic i entitats que treballen per conservar la mar balear, com la Fundació Marilles. "En els darrers anys no hi ha hagut una relació gaire constructiva amb el sector, però ha arribat l'hora d'estendre la mà per ajudar i que aposti per un model sostenible", assegura el director de l'entitat, Aniol Esteban, que va ser convidat a fer propostes al Ministeri. "El sector privat i turístic és clau per recuperar el medi marí i costaner de les Balears i la resta d'Espanya", apunta Esteban. Considera necessari incrementar la xarxa de zones marines protegides i que estigui ben finançada, perquè beneficiaria l'activitat econòmica i de lleure, la pesca i el benestar humà, a més de garantir valors ambientals. Així mateix, defensa que cal transformar el sector pesquer perquè redueixi l'impacte sobre el medi i a la vegada pugui vendre el producte fresc al sector de la restauració i turístic, a fi d'oferir més qualitat. Però tot això no és possible sense una mar neta i sense plàstics, i per això diu que és imprescindible actuar en aquest sentit.

Esteban, però, adverteix que ara "estam en un moment de transició", en què una part del sector turístic "vol continuar fent el de sempre" i una altra pretén canviar el model. A més, reclama més facilitat perquè altres entitats socials com Marilles puguin participar en el debat sobre com distribuir els fons i què fer-ne.